L'acord que han tancat Pere Aragonès i Jordi Sànchez perquè el primer sigui investit president de la Generalitat i Junts per Catalunya tingui la meitat de conselleries del nou Govern, inclosa la vicepresidència, té tots els ingredients necessaris d'un bon pacte. És un acord equitatiu en el qual les dues formacions tenen aspectes per estar satisfets però també algun motiu de preocupació per alguna cessió enormement incòmoda; salvaguarda el 52% de vot independentista i els 74 escons assolits el 14-F, bloquejant la convocatòria automàtica d'unes noves eleccions el mes de juliol; restitueix la confiança perduda per part del món sobiranista en els partits independentistes després d'un espectacle durant aquests més de tres mesos que ha tingut moments, certament, esperpèntics i dignes de ser oblidats; i finalment, la història ha tingut un final feliç ja que qualsevol altre resultat hagués fet descarrilar el complex procés del camí cap a una república catalana.

Aragonès i Sànchez van fer una encaixada als jardins del Palau Robert que, necessàriament, haurà de ser sincera, ja que l'independentisme no es pot permetre un Govern amb el llistó tan baix com el dels últims anys. Hi ha hagut excepcions, esclar que sí. El mateix Pere Aragonès, Ramon Tremosa i Jordi Puigneró són tres consellers que han estat per sobre de la mitjana. Però hi ha noms que no han estat a l'altura de la difícil etapa que els ha tocat viure i per a la qual, certament, potser no estaven preparats. Aquest serà, necessàriament, el taló d'Aquil·les del nou Govern: un nivell de professionalitat superior en un moment en què se sap per avançat quins són els reptes i no valdran, com en el passat, excuses. Tampoc no tindran els cent dies de gràcia que s'atorguen a qualsevol nou executiu.

Tancat el document de 46 pàgines que serveix com a certificació del pacte polític entre Junts i ERC i que recull en el seu inici quina ha de ser l'estratègia independentista per materialitzar la República catalana, els espais de coordinació i la compatibilització d'estratègies, crida poderosament l'atenció els nombrosos mecanismes de coordinació i de seguiment. Que ambdós partits s'hagin volgut protegir davant dels desacords que necessàriament vindran és una prova de maduresa i una voluntat expressa de voler revertir l'agonia de l'última legislatura.

S'obre ara un període de molt pocs dies per a la confecció del nou Govern, que prendrà possessió immediatament després de la investidura d'Aragonès i la seva presa de possessió solemne en el Palau de la Generalitat. Les previsions que s'estudien situen aquest dimarts -aquesta vegada sí- l'última reunió del Consell Executiu actual. Els nous membres prendrien possessió dimarts que ve. D'acord amb la paritat acordada i tenint en compte que el nombre de membres del Govern serà de 15 -el president i 14 consellers, set de cada partit-, la posició inicial tant d'Aragonès com de Sànchez seria que cada partit tingués tres consellers homes i quatre dones, donant pas així al primer Govern amb més dones que homes.

Inicialment, hi ha molts noms probables però pocs absolutament segurs. En el cas d'ERC, dos: Laura Vilagrà a Presidència, i Roger Torrent; i, en el cas de Junts, el doctor Josep Maria Argimon per a Salut. Esquerra haurà d'encaixar d'entre els actuals consellers, si pot, Ester Capella i Alba Vergès; i Junts, Puigneró i Tremosa. I, entre els noms amb opcions, els diputats Elsa Artadi, Gemma Geis, Anna Erra, Josep Rius i Albert Batet per part de la formació de Puigdemont i Lluís Juncà, Joan Ignasi Elena i Dionís Guiteras per ERC. Vaja, més caps que barrets i segur que nous noms en els propers dies.