L'impossible és temporal; res no és impossible. En més d'una ocasió, Benoît Hamon, presidenciable del Partit Socialista a la màxima representació de la República Francesa el 2017, ha dit que era un dels seus lemes i que feia seves les paraules del llegendari boxejador Muhammad Ali, conegut també com a Cassius Clay. El boxejador de Kentucky i Hamon no es van conèixer, com tampoc el polític francès no coneix els presos polítics catalans que visitarà aquest dilluns a Soto del Real. Però aquesta màxima d'Ali de segur és compartida pels membres del Govern i els líders d'Òmnium i l'ANC privats de llibertat des de fa 531 dies, els dos Jordis, que són els que fa més dies que hi són, fins a les 374 nits de Carme Forcadell, la presidenta del Parlament.

La visita de Hamon és, després del manifest dels 41 senadors francesos en suport del procés català, un nou dard a la política del govern espanyol. No és un suport explícit a la independència, el de Hamon, sinó una cosa molt més valuosa en aquests moments a l'hora d'assenyalar el retrocés de llibertats a Espanya. Per Hamon, el recurs a la via judicial per resoldre el conflicte polític i empresonar algú per les seves opinions polítiques són l'antítesi del diàleg i la negociació que s'hauria d'estar produint. Hamon, com els senadors francesos, demana la implicació de França i de la UE.

Benoît Hamon és l'antítesi de Manuel Valls. Els dos militaven en el Partit Socialista, un a l'ala més esquerrana i ecologista del partit i l'avui alcaldable a Barcelona per Ciutadans en l'espai més liberal. Es van enfrontar en un combat aparentment desigual a favor de Valls, en les primàries de les presidencials franceses de 2017, i Hamon en va sortir airós i presidenciable. Va ser l'obituari polític de Valls a França i els qui el coneixen bé asseguren que mai no va suportar aquest dolorós moment: el menyspreu dels seus companys socialistes que li van vetar fins i tot ser el candidat a l'Elisi davant Macron, Le Pen, Fillon i Mélenchon i el mateix Hamon.

"Impossible és només una paraula que utilitzen els febles. No és un fet, és un desafiament", també deia Cassius Clay, que ho va ser tot al ring, però que sens dubte va ser més que un boxejador. I en joc, ni més ni menys que les llibertats compromeses a Espanya.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat