El president del PP català, Alejandro Fernández, ha estat l'últim candidat dels partits amb representació a la Cambra catalana a ser designat per a les eleccions al Parlament del pròxim 12 de maig i ho ha fet per la porta gran. Perquè no és poca cosa la guerra de guerrilles que li ha muntat a l'organització estatal del partit i el fet d'haver tombat els plans que tenia Alberto Núñez Feijóo per a Catalunya. Sigui com sigui, l'heterodox polític conservador tarragoní, que prefereix Ayuso que al gallec, i que respira més còmode amb la dialèctica d'Aznar o Cayetana Álvarez de Toledo que no pas amb la de Rajoy, s'ha sortit amb la seva i es pot afirmar ben bé que la seva particular batalla interna no ha estat gens fàcil.

Amb Alejandro Fernández s'ha optat per la designació d'un encaixador, dialècticament martell dels independentistes i més propens a captar vots de Ciutadans que del PSC. Tindrà, però, l'encàrrec de mirar de pescar al calador socialista entre els detractors de l'amnistia i molt especialment a l'àrea del cinturó de Barcelona. Les últimes enquestes demostren que hi ha una franja gens petita de votants socialistes a les passades municipals i espanyoles, a la conurbació de la capital catalana, que no ha paït bé l'aprovació de la llei d'amnistia i les cessions de Pedro Sánchez a les exigències independentistes.

Però la designació de Fernández suposa, també, el fracàs de Feijóo, que des del primer moment ha tractat, sense èxit, de trobar el seu Josep Piqué, vint-i-cinc anys després que ho aconseguís Aznar. Les portes a les quals ha picat el president del PP s'han anat tancant progressivament, uns descartant-ho des del primer moment i d'altres —els més diplomàtics— retardant el seu 'no' definitiu. Al final, només ha pogut triar entre candidats del partit —i no entre tots, ja que els més ben situats tampoc no volien el lloc— i s'ha estimat més no fer invents a menys de dos mesos de les eleccions catalanes.

La designació d'Alejandro Fernández suposa el fracàs de Feijóo, que ha tractat, sense èxit, de trobar el seu Josep Piqué, vint-i-cinc anys després que ho aconseguís Aznar

Amb vuit grups parlamentaris a la Cambra catalana, Fernández s'afegeix a unes eleccions que seran poc noves pel que fa als caps de llista. De fet, tret de la cap de cartell de la CUP, Laia Estrada, els altres set ja ho van ser el febrer del 2021. Així, repeteixen Salvador Illa, Pere Aragonès, Carles Puigdemont, Jéssica Albiach, Carlos Carrizosa i el mateix Alejandro Fernández. Però tot i que els caps de cartell siguin els mateixos, a menys de cinquanta dies per als comicis, no s'assemblen gens als de fa tres anys.

Illa parteix amb un avantatge important, Aragonès és el president i Puigdemont ha anunciat que tornarà de l'exili —on és des del 2017, a Waterloo— per a la investidura, si té majoria per abordar-la, malgrat el risc d'acabar empresonat.