La decisió de l'Audiència Nacional d'absoldre el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, dels delictes de sedició i desobediència i per a qui la fiscalia demanava la barbaritat d'onze anys de presó és una de magnífica i en part inesperada notícia al mig de l'allau de condemnes de la causa general oberta contra l'independentisme. Després de tres anys escoltant o llegint un dia sí i un altre també qualificatius com "colpista" o "secessionista" i alguns de pitjors, i que fos suspès de sou i feina, que li fotessin enlaire sense cap motiu la carrera professional, en definitiva, la Sala Penal que l'ha jutjat l'ha absolt per dos vots a un. El vot contrari, el de la presidenta de la Sala, Concepción Espejel, que en el seu escrit defensa la condemna a presó. Amb Trapero queden absolts els altres quatre acusats, la intendenta dels Mossos, Teresa Laplana; l'exdirector general, Pere Soler; i l'exsecretari general d'Interior, Cèsar Puig.

Ningú no compensarà el​ major del suplici d'aquest temps. Una carrera professional impol·luta se'n va anar en orris per una injustícia judicial i, val la pena recordar-ho, per l'actitud desmesurada del coronel Diego Pérez de los Cobos, la persona que va designar el govern de Mariano Rajoy per coordinar la resposta policial al referèndum de l'1 d'octubre. El fracàs de Rajoy no trobant les urnes que havia arribat a dir que no existien, unit a la violència desencadenada pels cossos i forces de seguretat de l'Estat durant la jornada del referèndum, van condemnar internacionalment l'expresident i el responsable dels dispositius. Calia fer una cosa llavors: assenyalar Trapero com a responsable, primer per rebel·lió, després per sedició i, si tampoc no podia ser per aquest últim delicte, es va improvisar durant el judici de desobediència. Va ser, certament, una infàmia, però molts, moltíssims, van pujar a aquest carro i avui cal recordar-ho encara que molts no ho vulguin sentir, o mirin cap a un altre costat. El recorregut judicial de Trapero durant aquest temps hauria estat un altre si s'hagués dit des del primer moment la veritat i no s'hagués comprat acríticament el relat oficial.

Encara que la sentència no és ferma i, a més, cal preveure que la Fiscalia la recorri a la sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional i després la porti al Tribunal Suprem, és una victòria de mèrit en una situació enormement difícil i amb la presidenta de la Sala en contra. Els dos magistrats que han considerat que no hi havia proves per a la condemna, el ponent Ramón Sáez i Francisco José Vieira han mantingut fins al final la posició que ja es va filtrar fa diversos mesos i no han cedit davant d'altres arguments.

Dues preguntes que no tenen resposta: li oferirà el conseller d'Interior, Miquel Samper, la restitució del càrrec encara que sigui un cert brindis al sol perquè em temo que Trapero ja ha passat prou sofriment per descartar un retorn? I què passa amb el conseller d'Interior d'aquell moment, Quim Forn, si, després de tot el muntatge que es va fer dels Mossos, la rebel·lió i la sedició han quedat en res?

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat