"Amb les vacunes s'acabaran les restriccions", ens deien l'estiu passat tots els experts i amb ells la legió de dirigents polítics que, sense saber-ne un borrall, es dediquen a posar-se una bata blanca i fer declaracions. Més recentment, el doctor Josep Maria Argimon, ara conseller de Salut, feia el passat dia 5 a Lleida un vaticini que l'agència Europa Press recollia de la següent manera: "Argimon diu que la variant òmicron, detectada per primera vegada a Sud-àfrica, no tindrà una incidència important a Europa". Des d'aquell dia 5 de desembre, diumenge, situat al mig del pont de la Constitució i la Puríssima han passat tan sols dues setmanes en què se'ns ha dit reiteradament que no s'haurien d'adoptar mesures... fins aquest dilluns: El missatge va girar com un mitjó i ara, a correcuita, es demana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fins i tot que aprovi un toc de queda entre l'1 i les 6 del matí, una cosa que, d'altra banda, el comitè d'experts que assessora el Govern no havia sol·licitat.

Entenc que la ciutadania estigui preocupada i se senti desassistida de l'administració que, d'altra banda, té l'assistència primària desbordada mentre els tests d'antígens han desaparegut misteriosament de les farmàcies en el moment en què la gent més els necessita i les crides d'atenció per malaltia i possible cas d'infecció s'han saturat tant que acaba sent impossible que t'atenguin o que et truquin més tard. També la ciutadania està desconcertada i temorosa. Perquè no és menor que algunes de les coses que se'ns havien anat dient sobre l'evolució del coronavirus no han acabat sent veritat i amb les vacunes, lamentablement, no s'han acabat les restriccions.

I això no vol dir que el millor que podem fer sigui una cosa diferent que vacunar-nos, com indiquen tots els experts i que la tercera dosi, que ja poden sol·licitar els majors de 55 anys, és necessària. Però compte amb les promeses incomplertes i amb els estats d'eufòria que acaben evaporant-se amb el pas dels mesos. No només nosaltres, ja que, per exemple, aquest dimarts ha estat Alemanya qui ha anunciat noves restriccions, encara que, i no és una dada menor, a partir del 28 de desembre, salvant el Nadal. L'únic que aprenem permanentment amb la covid-19 és que ens falta moltíssim per saber i que, lamentablement, els escenaris canvien cada dia.

És evident que s'ha esperat al límit per als últims anuncis i que, per acabar així, algú hagués pogut, potser, planificar-ho amb un menor impacte sobre les festes de Nadal i perquè, sobretot, no s'hauria traslladat l'alarma que s'ha provocat entre la població. Només feia falta fer aquestes últimes hores un tomb per l'estació de Sants o agafar algun dels múltiples trens de Rodalies, per exemple, per veure que entre dilluns i dimarts hi ha hagut una reducció important del nombre de passatgers. O com s'ha reduït el nombre de comensals habituals en molts restaurants. O bé, com no hi ha família en la qual el debat d'aquestes últimes hores no sigui com organitzen de nou els dinars de Nadal, Sant Esteve i Any Nou. Dir això el dia 20 de desembre a la nit sona a improvisació.

Que aquest dimecres, dia de la loteria, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, convoqui una reunió telemàtica amb els presidents autonòmics per parlar de la pandèmia i les mesures sona de broma. Una sessió de treball que es va anunciar fa una setmana i que costa d'entendre que fent-la per Zoom s'hagi demorat tant i hagi estat tan difícil casar les agendes dels participants. En fi, si us plau, facin-ho tots millor.