Els insults que va rebre Gavi, el futbolista del Futbol Club Barcelona de 18 anys, en la celebració a Madrid del títol de la Nation League de la UEFA, obtingut per la selecció espanyola diumenge passat als Països Baixos, no és, lamentablement, ni la primera vegada que li passa a un esportista català ni serà l'última. Allà tenim totes les vegades que li va passar a Gerard Piqué en celebracions semblants al llarg de la seva carrera esportiva. Però el cas de Gavi és, per moltes raons, diferent; nascut a la província de Sevilla, no encarna cap dels patrons que simbolitzen, per exemple, a més de Piqué, altres esportistes com l'entrenador català Pep Guardiola o el també exjugador Carles Puyol.

Ens hem de preguntar què hi ha darrere d'aquest odi visceral que s'ha intensificat a la capital d'Espanya envers tot el que és català, sense cap distinció i que es produeix amb una facilitat sorprenent i que salta de la política a l'esport, fins i tot contra aquells que, en aquest cas, el que han fet ha estat contribuir a un títol continental d'una selecció que feia més d'una dècada que no l'aconseguia i que, a la fi, aquest diumenge ha trencat el malefici. Alguns són responsables, encara que ara amaguin el cap sota d'ala, que amb absoluta impunitat se li digui "niñato, perro, hijo de puta..." i altres floretes contra el club en el qual juga.

Diu l'escriptor gallec Suso de Toro que és un "a por ellos", recordant l'esperit de les agressions patides pel referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Deu tenir raó, perquè la mirada que sol tenir des de la distància sol ser tan quirúrgica com encertada. Just aquest dimarts hem sabut, perquè així ho ha explicat la diputada de la CUP Mireia Vehí, que l'organització anticapitalista té contractada seguretat privada perquè els seus diputats puguin moure's per Madrid i garantir-los la integritat física. El líder d'Esquerra a la capital espanyola, Gabriel Rufián, va denunciar dilluns que l'havien intentat agredir quatre vegades i que en una ho havien aconseguit.

Són molts casos per limitar-los a situacions anecdòtiques. No són impostades, sinó fruit d'una perillosa actitud contra tot el que és català i el cas més clar és el de Gavi, que amb només 18 anys ja ha aconseguit viralitzar-se com un esportista en qui es pot descarregar tot aquest odi pel simple fet de jugar al Barça. Els aficionats obliden que ha estat part fonamental en el títol que estan celebrant. Hi ha un odi molt perillós a tot el que és català que fomenta i alimenta la dreta sota el paraigua d'acabar amb el terrorisme, l'independentisme i els que donen cops d'estat. Aquest llenguatge bast i d'odi s'alimenta i es propaga per uns milers de vots o per uns punts de share. I això és molt perillós.