El Banc Sabadell ha avortat la fusió amb el BBVA en un canvi de guió pel desacord sobre el preu de l'intercanvi d'accions. Josep Oliu, el president de l'entitat catalana, dona un cop a sobre de la taula una vegada ha constatat que les condicions de Carles Torres eren inassumibles i que l'operació no es podia materialitzar. Almenys, de moment. Coneixent la cultura financera del BBVA és de suposar que l'absorció que tenia al cap ha xocat amb la manera de fer les coses del Sabadell.

Un és el gran i l'altre el petit però el guió per tancar l'operació s'ha hagut de guardar en un calaix. El Sabadell torna al seu present en solitari i haurà d'obrir novament el ventall d'opcions per moure's en un mar agitat: el seu discurs inicial de concentrar-se al mercat domèstic és intel·ligent però serà insuficient en els propers dies i setmanes, en què necessàriament s'hauran de desempolsegar altres opcions encara que sigui pensant a mitjà termini, algunes de les quals ja han estat analitzades en els últims temps per Oliu i Jaume Guardiola, el conseller delegat.

La ruptura no és una mala notícia pel que fa a la necessitat de preservar un esquema financer català. La fusió de Caixabank i Bankia, beneïda per Europa i impulsada per Isidre Fainé en un temps rècord i sense oposició destacable s'ha fet en unes condicions favorables per a l'entitat catalana, que mantindrà el nom en la nova entitat, la posició majoritària i les oficines centrals operatives a Barcelona. En l'esquema d'absorció del BBVA del Sabadell passava al contrari i l'entitat del Vallès acabava literalment als llibres d'història.

Una de les coses que demostra el ferotge món financer és la rapidesa amb què desapareixen les coses després dels discursos i així, per exemple ningú no se'n recorda que Catalunya Caixa, abans Caixa de Catalunya, va ser absorbida pel BBVA el 2015 una vegada el FROB i el Fons de Garanties de Dipòsits d'Entitats de Crèdit li van vendre les seves accions. Encara que la gestió de Catalunya Caixa va ser molt dolenta, el cert és que l'Estat va posar en el rescat de Bankia que comandava Rodrigo Rato un interès que no va posar en la fallida caixa catalana. Després, Bankia tindria la sort d'incorporar José Ignacio Goirigolzarri, un executiu amb les idees molt clares, que li donaria la volta com un mitjó però això ja és una altra història.

Tenint en compte que la travessia en solitari és una situació prou difícil per al Sabadell, almenys en les actuals condicions del negoci bancari, i potser fins i tot s'haurà de desprendre d'alguns actius a l'estranger en funció de com vagin les coses, haurà d'explorar més aviat aviat que tard alguna fusió amb alguna entitat financera que necessiti una parella de ball -Kutxabank, el banc amb seu a Bilbao torna a ser una opció- o realitzar una fusió europea. Això últim seria del grat del Banc Central Europeu, una cosa que tindria, sens dubte, el seu atractiu si fos una fusió i no una absorció. Si hi ha un terreny de joc on l'atzucac sol durar menys temps és el sector financer ja que el mercat necessita notícies amb una celeritat fins i tot més gran que la dels periodistes.