Si el Marroc pretenia fer una demostració de força obrint les seves fronteres perquè unes 60.000 persones travessessin en molt poques hores l'espigó de Tarajal i es plantessin a peu a Ceuta, la prova ha reeixit. Si el Marroc pretenia demostrar la descomposició del govern espanyol —qui ha dirigit aquesta crisi, Interior, Defensa, Presidència?—, la temptativa l'ha resolt a favor seu. Si el Marroc volia fer palès que la seva posició al tauler internacional era més forta que l'espanyola, ja que tenia al seu costat els Estats Units i Israel, mentre que uns quants països europeus tancaven llurs fronteres amb Espanya alarmats per les imatges de televisió, el tempteig l'ha guanyat sense apel·lació possible. En definitiva, el Marroc ha maltractat Pedro Sánchez, ha amortitzat el lliurament del Sàhara el març del 2022 i l'acceptació del pla marroquí d'autonomia i ha demostrat que l'assaig de l'ocupació de Ceuta només s'ha resolt perquè Mohammed VI ha volgut.
El fet que, gairebé amb la mateixa celeritat amb què van deixar el Marroc per arribar a Ceuta, molts migrants hagin fet el camí de tornada és potser el menys important. El govern pot respirar una mica més tranquil, però el ridícul ha estat de tal dimensió que no hi ha justificació possible. La imatge d'Espanya als mitjans de comunicació internacional s'ha mogut entre l'estupor, la crítica i la preocupació. Les llargues fileres de joves avançant pel mar, persones arribant exhaustes a la costa, la Guàrdia Civil completament desbordada i els carrers de Ceuta plens de migrants han acumulat milions de visualitzacions a X, TikTok, Instagram i Facebook. Els Estats Units han acusat Espanya de facilitar la immigració il·legal massiva a Europa per la crisi a Ceuta, i el president Donald Trump ha qualificat l'entrada de migrants per la frontera del Tarajal d'invasió. La secretària d'Estat ha assenyalat que aquest incident inacceptable és el resultat directe dels esforços deliberats del govern espanyol per facilitar i promoure la migració il·legal massiva cap a Europa. Es pot dir que l'administració Trump ha aprofitat l'avinentesa per fer evident l'amenaça de fa unes setmanes, en què va dir que Espanya era un soci horrible dins de l'OTAN i que ja s'ho trobaria.
La prova que el Marroc ha dut a terme li ha demostrat que pot fer-ho, i que Espanya no està en condicions de defensar la ciutat
Amb molts països europeus no li ha anat gaire millor al govern espanyol. Itàlia ha decidit reintroduir controls fronterers amb Espanya a l'empara del codi de fronteres Schengen, una facultat prevista quan un país considera que hi ha una amenaça greu per a l'ordre públic o la seguretat interior, i que la primera ministra, Giorgia Meloni, ha decidit activar. A la pràctica, això vol dir que els viatgers entre Espanya i Itàlia per avió o vaixell poden ser sotmesos novament per les autoritats transalpines a controls de documentació. Una mesura que afectaria únicament ciutadans de tercers països. En el fons, el més cridaner és que la mesura s'interpreta per un soci europeu com un senyal de desconfiança cap a la capacitat que pugui tenir el govern espanyol per controlar una frontera exterior de la UE. Cap altre país europeu ha arribat a les mesures italianes, però Finlàndia ha fet costat públicament a una resposta més dura i s'ha mostrat favorable a estudiar mesures semblants a les de Meloni, i Dinamarca ha plantejat que Europa hauria de sospesar una resposta equivalent respecte a Espanya, tot i que encara no ha restablert controls. França ha reforçat la vigilància fronterera, Alemanya ha reclamat un control més eficaç de la frontera exterior de la UE i devolucions ràpides, i Polònia ha insistit que la crisi de Ceuta demostra la necessitat de protegir amb fermesa les fronteres exteriors de la Unió.
En resum: la crisi de Ceuta ha tret a la llum pública tots els fantasmes espanyols, començant per la possibilitat, més certa que mai, que el Marroc recuperi Ceuta quan li vingui de gust. La prova que ha dut a terme li ha demostrat que pot fer-ho i que Espanya no està en condicions de defensar la ciutat. El rei Mohammed VI té, a més a més, Donald Trump a favor seu, cosa que no és menor. Per si no n'hi hagués prou, en el tema de la política migratòria de Pedro Sánchez, plou sobre mullat. Uns quants països ja van advertir que una regularització tan massiva podia actuar com a efecte crida, ja que les persones regularitzades a Espanya adquireixen drets de residència que poden facilitar posteriorment la mobilitat dins de l'espai Schengen. Per això van insistir que una decisió d'aquesta magnitud hauria de coordinar-se millor a escala europea perquè afecta indirectament altres estats membres, cosa que no es va fer, ni Espanya es va arribar mai a plantejar, i va adoptar la seva pròpia decisió.