La rapidesa amb què el Govern ha admès que l'esvoranc del Putxet, al barri de Sant Gervasi-la Bonanova, havia estat causat per les obres de perllongament de la Línia 9 del metro, però descartant qualsevol paral·lelisme amb el Carmel, és, gairebé sense voler-ho, com un viatge al passat. La memòria recorda les tragèdies, i aquell 27 de gener del 2005, a primera hora del matí, un esvoranc es va empassar un garatge i un edifici d'habitatges del passatge Calafell, afortunadament, sense causar danys personals. Ara, tampoc no hi ha hagut danys personals, però el balanç d'aquest dimarts és que els residents de vuit finques, als carrers Rubinstein, Teodora Lamadrid i Sant Gervasi, que comprenen 93 habitatges, hauran de passar aquesta nit, com a mínim, fora de les seves llars. Aquell esvoranc del Carmel tenia una dimensió de 35 metres de profunditat i 30 de diàmetre, i el d'aquest dimarts al Putxet era força més reduït, 8 metres de diàmetre i 4 de profunditat, però la por de moltes famílies ha provocat un matí de nervis i ha fet que més d'un veí expliqués històries realment preocupants.
Com la de l'administrador de la pizzeria Verona i descobridor de l'esvoranc, Domingo Finez, que ho ha explicat sense embuts: "He obert una porta i m'he trobat que els lavabos s'havien enfonsat, havien desaparegut". Els últims dies havia notat, diu —altres veïns també ho han denunciat—, algunes esquerdes a les parets. La Generalitat, encarregada de les obres del metro a Barcelona, i l'Ajuntament, l'administració encarregada de qualsevol incidència a la ciutat, tenen al davant una primera feina imprescindible: tranquil·litzar la població amb les explicacions necessàries que estem davant un cas de mala sort i que totes les tasques prèvies s'han dut a terme, tècnicament, com cal. És normal aquest primer estat de xoc, ja que, entre altres coses, la ciutat està immersa en moltes obres, com sol passar, primer, a l'estiu i, després, durant l'últim any d'un mandat municipal abans de les eleccions. Tot i que, en aquest cas, l'L-9, que tindrà una longitud de 47,8 quilòmetres, dels quals més de 43 transcorreran sota terra, la dugui a terme la Generalitat, que en va iniciar la construcció, oficialment, el 2003 a Badalona.
La consellera Paneque ha assegurat que l'esvoranc al Putxet no pot evolucionar més i els tècnics ja l'estan omplint amb formigó
Les obres realitzades per a la construcció i perforació de l'L-9 són, segons ha explicat la consellera de Territori Sílvia Paneque, molt diferents de com es treballava el 2005. L'únic que no ha canviat és que el subsol de la ciutat a l'Eixample, Gràcia o Sarrià-Sant Gervasi és molt complex, amb capes superposades d'argiles vermelloses, llims, sorres i graves arrossegades per l'aigua des de les muntanyes i, a més, a moltes zones, l'aigua de pluja que baixa de Collserola circula de manera natural amarant aquest subsol, creant aqüífers superficials i rieres subterrànies. És probable que, en conseqüència, s'hagi produït un moviment de terres, cosa que podrem saber amb més precisió els pròxims dies, igual que coneixerem els estudis geològics imprescindibles per a una obra d'aquesta envergadura i el seu seguiment. No és el primer cop que a Teodora Lamadrid es produeix un esvoranc, tot i que calgui remuntar-se a la dècada dels seixanta, quan fins i tot va causar la mort a una persona.
La Sindicatura de Greuges, dirigida per Esther Giménez-Salinas, ha obert una actuació d'ofici per vetllar pels drets dels afectats i, segurament, no serà l'única que es durà a terme els pròxims dies. La consellera Paneque ha assegurat que l'esvoranc al Putxet no pot evolucionar més i els tècnics ja l'estan omplint amb formigó, una operació que pensen completar en les pròximes hores. Un discurs tranquil·litzador que es completarà si en les pròximes hores els veïns dels 93 habitatges desallotjats poden tornar a casa. Però caldrà ser molt exigents i curosos amb el desenvolupament de la investigació que s'endegarà, perquè només així tornarà la tranquil·litat als veïns afectats i a tots aquells que pateixin obres i puguin pensar que potser es veuen implicats en una situació semblant. També caldrà conèixer si les denúncies que s'havien presentat a Territori han tingut la celeritat en la investigació que l'envergadura de l'obra precisa. La millor manera de trencar la cadena de la por que hi pugui haver no és altra que eficàcia, informació i transparència.