El tractadista austríac Peter Drucker, considerat el filòsof més important de l'administració del segle XX, deia que hem d'escoltar el que es diu, però encara més important en una negociació és escoltar tot el que no es diu. En la difícil, complexa i plena d'arestes negociació que mantenen els socialistes amb l'independentisme català, molt especialment amb Junts per Catalunya, la conjuntura política, o més ben dit, l'electoral, ha deixat un terreny de joc enfangat i de pronòstic difícil. Per més que molts repeteixin de manera coral i interessada que l'acord ja està tancat i que fins i tot filtrin dates sobre la investidura de Pedro Sánchez, i d'altres, al contrari, ho donin tot per descartat i vaticinin una repetició electoral. Hi ha nervis a Madrid perquè no se saben amb precisió les cessions que està fent el president en funcions i també n'hi ha a Catalunya, on Junts juga una partida i Esquerra en juga una altra. Ho vam dir des del principi: no hi ha una estratègia de negociació conjunta entre les dues formacions independentistes catalanes i es miren de reüll.

I com que és poc discutible que Junts té, almenys aparentment, cartes més bones que Esquerra en la negociació amb els socialistes, això fa que, segons el parer de molts observadors, la seva posició acabi sent subsidiària de la que manté Sánchez amb el president a l'exili Carles Puigdemont. Contra això, lògicament, lluiten els republicans des del 23 de juliol i, quan falta d'un mes perquè s'esgoti el termini legal per a la investidura de Pedro Sánchez, han decidit fer el més semblant a un prou i demanar un lloc a la taula, recordant que també tenen set diputats al Congrés, exactament els mateixos que Junts.

El missatge d'Oriol Junqueras des de Belfast, on s'ha entrevistat, entre d'altres, amb Gerry Adams, ha estat que és impossible que hi hagi un acord si el govern espanyol no fa res per arribar-hi. Hores més tard, des de Barcelona, el partit feia un pas més qüestionant un fins ara desconegut redactat de la llei d'amnistia, en l'exposició de motius del qual el PSOE hauria proposat que constés que el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 va ser un delicte. Si això fos així, òbviament, l'independentisme no podria acceptar-ho de cap manera, ja que aniria en contra de les seves pròpies declaracions anteriors i presents. Com que el diable és en els detalls, caldrà veure com queda el redactat i que no hi hagi sorpreses, ja que, com és ben sabut, a Madrid hi ha una legió d'advocats de l'Estat que sempre tiben la corda comptant que la lletra petita, al final, no la llegeix ningú. Ja es va fer en la concessió dels indults i, per exemple, subtilment, en la proposta motivada que va elevar el Ministeri de Justícia en el que es va concedir a Junqueras el juny del 2021 es deia, en l'apartat 39, que es valorava "el comportament postdelictiu del condemnat" pel Tribunal Suprem.

Més enllà de l'amnistia, Esquerra té entre cella i cella el traspàs de Rodalies, en el qual els socialistes es mouen amb el fre de mà, ja que només han ofert traspassar la titularitat de dos trams, un de Rodalies de Lleida, que ja gestiona Ferrocarrils, i un segon tram de via entre el Papiol i Bellaterra. La carrera pel traspàs de Rodalies ERC la fa força en solitari, ja que els negociadors de Junts prefereixen concentrar els seus esforços en altres carpetes i que sigui el govern espanyol qui arregli amb inversions que han de ser astronòmicament altes la barrabassada que és Rodalies actualment. És evident que a la negociació s'ha entrat en una zona de nervis davant del silenci de Pedro Sánchez, que mira de controlar al màxim totes les frases que diu per no tancar-se cap porta, tampoc la de les eleccions el 14 de gener.

Una altra cosa és que hi hagi notícies que relativitzin el seu silenci. Com la seva proposta de celebrar una conferència internacional de la pau per intentar trobar una solució al conflicte de l'Orient Mitjà, que, en cas que es portés a terme, podria ser a Espanya i potser a Barcelona. Sembla difícil que aquest tipus d'iniciatives les proposi perquè sigui Feijóo qui les capitalitzi. És una pista, esclar.