Del llarg i tediós debat al Congrés dels Diputats sobre la invasió de Ceuta el 30 de juliol passat i l'allau de 80.000 marroquins en molt poques hores es recordaran molt poques coses per la gravetat dels fets. Sobretot, perquè a hores d'ara qui més qui menys ja té fixada una opinió clara i, a més, ha tingut tot el mes d'agost per afermar-la. Pedro Sánchez ha comparegut amb diverses estocades a sobre, l'una més dolorosa que l'altra: la seva falta de credibilitat, la manca de suports polítics, la inexplicable protecció del Marroc, la divisió dins del seu govern, l'alarma al PSOE, la seva distància amb Felip VI, l'enuig de les autoritats de Ceuta, l'informe de la Policia Nacional lliurat a la jutgessa de l'Audiència Nacional desmentint-lo en les seves afirmacions i la sensació, en definitiva, que li falta empenta. El gran prestidigitador de la política espanyola, incapaç de convèncer els seus, atrapat en un relat que va un pas per davant de les seves explicacions. Tant que el seu guru de capçalera els primers anys a la Moncloa, Iván Redondo, diu que no el reconeix.
Com que del que han dit uns i altres en tenen informació de sobres a la desena de textos que hem anat publicant durant el debat, em centraré en tres coses que considero molt rellevants. La primera, el paper de la ministra de Defensa, Margarita Robles. Tot i que sempre ha estat un vers lliure, la seva permanència des del primer dia al Consell de Ministres, en un ministeri dels considerats d'Estat, ha estat la protagonista voluntària de tants comentaris com interpretacions té el seu distanciament de Pedro Sánchez. No és normal que un ministre no aplaudeixi amb entusiasme la intervenció del president i Robles en dues ocasions ha fet palès que havia dit prou. La primera ocasió ha estat quan el president ha anunciat que es desclassificarien informes d'intel·ligència, també de Defensa. Els diputats socialistes i els ministres aplaudeixen i ella roman entre fastiguejada i displicent. La segona, al final del discurs del president, aplaudeix mínimament per cortesia, però asseguda a l'escó, mentre el govern en ple està dret. Com que la política també són gestos, el pas següent seria el seu cessament o la seva dimissió. Però al govern espanyol, cada vegada més els ministres tenen la seva pròpia agenda.
El segon comentari ve a tomb per l'anunci que ha fet al ple Pedro Sánchez que el passat 21 d'agost havia estat convocada l'ambaixadora del Marroc a Espanya, Karima Benyaich, que ocupa el càrrec des del 2018. No hi ha hagut més comentaris sobre el tema del president del govern espanyol. Hores després, un mitjà ha publicat que l'ambaixadora era fora d'Espanya —segurament de vacances—, encara que en aquestes crisis també s'acostuma a tornar, i que en lloc seu hi havia acudit l'encarregat de negocis. Tant costava dir-ho al principi? Es pot gestionar pitjor una informació tan important i delicada? Si la convocatòria de l'ambaixadora, ocultada pel govern espanyol fins aquest dijous al ple del Congrés, ja tenia poca credibilitat i consistència, i que s'assenyalés que s'havia actuat així per prudència, l'explicació incompleta només ajuda a fonamentar la idea d'un estrany interès per protegir el Marroc.
Sembla evident que l'interès de la Fiscalia no és altre que evitar que el tema escali fins al Tribunal Suprem, qui sap si amb un o uns quants membres del Consell de Ministres investigats
La tercera i última, que el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Jesús Alonso, hagi decidit apartar el fiscal José Perals de la investigació oberta per la crisi migratòria de Ceuta. La causa instruïda per la jutgessa María Tardón passa ara a mans d'Alonso, que diu que ha adoptat aquesta decisió atenent a la rellevància i particularitat del cas. Més enllà de les paraules, la qüestió és més senzilla: serà Alonso qui elaborarà i signarà el dictamen sobre si escau admetre la denúncia i sobre la competència de l'Audiència Nacional per instruir el cas. La decisió l'ha adoptada després de fer-se públic l'informe policial que assenyala el Marroc pel fet d'estar darrere de la invasió de finals de juliol. Sembla evident que l'interès de la Fiscalia no és altre que evitar que el tema escali fins al Tribunal Suprem, qui sap si amb un o uns quants membres del Consell de Ministres investigats. Però em fa l'efecte que la jutgessa Tardón no s'impressionarà per aquest canvi i, digui el que digui la Fiscalia, aquest afer espinós anirà cap amunt.
L'explosiva situació de Ceuta relegarà una notícia important de la jornada que mereix, si més no, un apunt al meu editorial: el viatge a Kíiv del president de la Generalitat, Salvador Illa, i el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, on s'han reunit amb el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, a la seva Oficina Presidencial. Salvador Illa ha explicat que havia mostrat a Zelenski el suport i la voluntat de Catalunya de mantenir la cooperació amb Ucraïna i que s'havien signat diversos acords amb les regions ucraïneses de Zaporíjia, Dnipropetrovsk i Lviv, un marc per mantenir la cooperació des de Catalunya. Per la seva banda, Collboni també ha intervingut al matí en el consell plenari municipal de Kíiv, cosa gens habitual, amb un discurs emotiu, interromput una dotzena de vegades per aplaudiments dels amfitrions. En un món tan global com l'actual, la presència de Catalunya a qualsevol lloc del planeta donant suport a la pau i, en aquest cas, també a la resiliència dels ucraïnesos i al seu esforç, és important. Així com demostrar la solidaritat i el reconeixement de Catalunya.