Amb molt pocs minuts de diferència es coneixerà aquest dimarts al matí la decisió final sobre el reconeixement del català en les institucions europees i si el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha elevat al Consell de Ministres l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell. Són dues decisions transcendents per a Catalunya: la primera afecta la seva identitat i el seu reconeixement com a nació amb llengua pròpia i que és parlada per més d'11 milions de persones en un territori que inclou quatre estats: Espanya, França, Andorra i Itàlia. El Consell d'Assumptes Generals de la Unió Europea ha d'adoptar una decisió a Brussel·les que necessita que no hi hagi cap vot contrari entre els 27 estats de la UE. I que també servirà per constatar la musculatura del govern espanyol, la seva influència política en el conjunt de la Unió i la capacitat d'oferir contrapartides als països més reticents i aconseguir seduir-los. Perquè en el club europeu res no surt gratis i tot té un preu.

El Ministeri d'Afers Estrangers ha rebaixat les expectatives d'èxit que des del govern espanyol i el PSOE s'havien traslladat a Junts per Catalunya el divendres passat i ara es posa l'accent en les pressions del Partit Popular i Vox per amarrar l'oposició dels governs que tenen majoria democristiana o de l'extrema dreta. De fet, amb un sol vot en contra, l'oficialitat del català seria paper mullat i caldria esperar una nova oportunitat. Se li tornaria a donar una puntada de peu cap endavant i sense data. Perquè la política té també els seus temps i si ara hi ha un interès major per part del govern espanyol en què surti es deu a la pressió que ha fet la formació de Carles Puigdemont per situar aquest tema a dalt de tot, ja que el compromís es remunta a la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, el novembre del 2023. Vint mesos després, Junts ha fet saber a la Moncloa que les relacions podrien entrar en una fase diferent si no tirava endavant aquest compromís.

Si ara hi ha més interès del govern espanyol pel català a Europa és per la pressió de Puigdemont

El PP, sempre disposat a oposar-se a qualsevol iniciativa que suposi un reconeixement del català tant a Espanya com a Europa —com ha de portar un president popular que és gallec l'oposició al fet que el gallec també sigui llengua oficial en la UE?— ha fet, a més, bandera pública d'això. Fins a l'extrem de presumir-ne desacomplexadament i explicar la implicació personal del mateix Feijóo en les trucades a mandataris europeus. Però no només això: Vox ha revelat que els populars els han demanat de convèncer governs afins perquè vetin el català a Europa. Això no ho hauria fet ni un dels seus antecessors, Manuel Fraga, la qual cosa és molt dir, tenint en compte el passat que tenia. Un dia no molt llunyà, és possible que aquesta actitud els acabi passant factura a Catalunya i a Espanya, als populars, perquè no tot s'oblida sempre. Alguna cosa haurien d'haver après de les taules petitòries de l'Estatut d'Autonomia, però l'home sempre és l'animal que ensopega dues vegades a la mateixa pedra.

Si el Consell Assumptes Generals de la Unió Europea fixarà la seva posició sobre el català a Brussel·les, al palau de la Moncloa s'abordarà el tema de l'Opa del BBVA sobre el Sabadell. Encara que el ministre Cuerpo ha decretat silenci sobre el particular, en espera de compartir la seva decisió amb la resta de membres de l'executiu, ningú no dubta que el titular d'Economia farà ús de la potestat de modificar les condicions perquè aquesta es pugui dur a terme. Així, no ratificarà l'operació en els termes aprovats per la Comissió Nacional del Mercat de la Competència i procedirà reglamentàriament a elevar-la al Consell de Ministres, amb la qual cosa la decisió final no es coneixerà, almenys, fins a d'aquí a un mes, previsiblement el 27 de juny. Cuerpo també té previst fer públic un informe sobre la consulta pública que va fer a començaments d'aquest mes de maig, encara que n'ha rebaixat la importància fins a deixar-la en un mecanisme addicional d'informació, per evitar que acabi sent font de nous conflictes, inclosos els judicials. Si això passa, el BBVA haurà de gestionar un nou retard sobre les seves expectatives —l'opa ja ha complert un any i els terminis sobre el final d'aquesta són ara incerts— i veure si el seu interès continua sent el mateix quan es coneguin les condicions imposades pel govern.