No recordo un moment informatiu igual en què una única notícia copés tota, absolutament tota, la informació —llevat dels atemptats de l'11-S a Nova York o els de l'11-M a Madrid, dels quals es complien aquest dimecres 16 anys, o els del 17-A a Barcelona i Cambrils— i deixés pràcticament sense cap espai qualsevol de les coses que passen al món un dia normal. El coronavirus s'ha convertit en el monotema que acaba dominant en exclusiva totes les àrees de la informació: la sanitat, la política domèstica, l'economia, la cultura, l'esport, l'educació, el lleure, la política internacional, el consum, la destrucció d'ocupació, la petita i mitjana empresa, els autònoms i així moltes altres coses. Gent que ve de Madrid explica que la ciutat està paralitzada i que el cop està sent enorme, amb afectacions sense precedents al sector turístic i la restauració; les informacions que arriben d'Itàlia encara són més dramàtiques amb un parell de centenars de morts en les últimes 24 hores.

A Catalunya, la situació és, ara com ara, més preocupant que greu, encara que ningú no dubta que el salt s'acabarà produint i l'escenari dels propers dies empitjorarà. L'OMS ja ha declarat pandèmia el coronavirus després que el nombre de casos fora de la Xina —paradoxalment, el país asiàtic ja està en fase de contenció— s'hagi multiplicat per 13 en dues setmanes i el nombre de països afectats s'hagi triplicat. En total, els casos de Covid-19 ja superen els 120.000 i hi ha més de 4.000 morts en 114 països. S'acaben en alguns grans establiments moltes de les provisions i es veuen les prestatgeries buides. Les autoritats recomanen calma i fan bé i, segurament, nosaltres poc podem fer res més enllà de seguir els consells que van donant les administracions. És el moment de creure les autoritats polítiques que estan gestionant la situació i fer tota la confiança que es mereix a l'excel·lent servei sanitari existent a Catalunya i que es posarà a prova en les properes setmanes en un autèntic test d'estrès.

És molt difícil convertir l'anormalitat existent en una situació de màxima normalitat. Això és evident. Però no hauria de ser tan difícil no deixar-se portar pel pànic i seguir disciplinadament les recomanacions que les autoritats estan donant, per incòmodes que algunes puguin ser i que, sens dubte, ho són. Però davant d'una emergència com l'actual, igual que els ciutadans esperem que els nostres governants estiguin a l'altura de l'excepcional envit que tenen davant, ells han de saber que poden comptar amb una societat madura, disciplinada i exemplar. El primer repte de tot això es produirà a Catalunya a la ciutat d'Igualada i quatre municipis més dels voltants, que han estat les primeres poblacions catalanes en què s'han pres mesures excepcionals.

És evident que l'expansió del virus no es pot aturar i que darrere de les ciutats de l'Anoia en vindran d'altres, igual que arribaran decisions molt més dràstiques. Caldrà estar preparats per a aquest moment, ja que no hi ha manera d'evitar-ho. I saber combinar de la millor manera possible el fer vida normal amb les instruccions que es vagin donant a conèixer. No hi ha més remei.