Acaba de fer-se públic el Mapa d'Establiments Comercials Centenaris de Catalunya, que té per objecte localitzar i conèixer tots aquells comerços amb més de cent anys d'activitat. És una bona iniciativa, ja que, si més no, ajudarà els qui som una mica romàntics a valorar i visitar un negoci d'atenció al públic que ha passat de generació en generació. En total, la Generalitat ha atorgat aquesta categoria a un total de 615 establiments, que, sens dubte, no són pocs, però serien molts més si les administracions, començant per la local, haguessin estat sensibles a preservar aquest patrimoni, que ho és, en molts casos, també cultural. Sempre m'ha sorprès la poca sensibilitat dels poders públics amb el tancament o la desaparició d'espais emblemàtics de la ciutat i que han estat en molts moments de la història un referent icònic del brogit o de l'activitat en un barri determinat, a la ciutat, a la comarca o fins i tot al conjunt del país.

No s'ha fet res per preservar-los i les lleis del mercat immobiliari han acabat fixant preus prohibitius, que molts propietaris no han pogut pagar i han hagut d'abaixar la persiana. No és un problema d'ara, ja que aquests últims anys n'han plegat molts, i l'explicació sempre ha estat la mateixa: no podem pagar el nou lloguer. No és l'únic motiu, certament —de vegades, el canvi generacional no es produeix i el local també acaba tancant— però aquesta no és la raó fonamental. Llavors, per què no s'ha fet més per mantenir-los? Segurament, no hi ha una única raó i sempre el més fàcil és no obrir nous fronts polèmics, i aquest és un problema relativament recent, ja que s'ha fet gegant amb el canvi de segle. Ara, es continua sense fer res i els 615 establiments que recull el mapa digital recopilat per la Generalitat i el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya seran, a aquest pas, bastants menys en la pròxima edició.

Sempre m'ha sorprès la poca sensibilitat dels poders públics amb el tancament o la desaparició d'espais emblemàtics de la ciutat

La Conselleria d'Empresa diu que el mapa vol convertir-se en una eina per fomentar el consum de proximitat, incentivar les visites a aquests establiments històrics i contribuir a garantir-ne la continuïtat. Està molt bé aquesta actitud voluntarista, però hauria estat bé que l'administració autonòmica hagués animat els ajuntaments a preservar tota aquesta identitat dels seus municipis amb quelcom més que un mapa. Potser una subvenció per contrarestar l'augment del lloguer de locals centenaris o una rebaixa dels impostos municipals. Perquè, al final, el debat hauria de ser quina mena de ciutat volem: una que sigui un clon de les altres o una de diferenciada, on la seva història —també la que representa un comerç com un patrimoni cultural i social— continuï present i sent una referència. El propietari d'un d'ells, Jaume Llanza, que va tancar fa menys de dos mesos la ferreteria Llanza, al passeig de Sant Joan, va ser molt clar en abaixar la persiana: "Abans, al mateix carrer, tenies granges i botigues de queviures de barri. Més amunt, tenies tallers que se n'han hagut d'anar fora de Barcelona. Ara només tens bars i més bars".

I no li falta raó. Una ciutat més acollidora, més diversa i amb més oferta va deixant d'existir, s'apaga en silenci. Una necrològica del comerç en qüestió és l'únic comiat a tantes històries que conserven les seves quatre parets centenàries. El paisatge canvia —per mal, és clar. No és el progrés, que és una cosa molt diferent. És la indiferència d'aquells que de vegades podrien fer alguna cosa per impedir-ho. Mentre hi siguin, gaudim, per exemple, de la Cereria Subirà, a la plaça del Pi, oberta el 1761, una de les més antigues d'Europa i que conserva la seva decoració original amb prestatgeries de fusta; El Rei de la Màgia, del carrer de la Princesa, fundada el 1881, la botiga de màgia més antiga d'Europa; o la Casa Gispert, fundada el 1851 al Born, famosa pels seus fruits secs, cafès i productes gurmet, i amb un forn de llenya centenari que encara es fa servir per torrar ametlles i avellanes. Així fins als 615 que encara ens queden.