El relat de l’administració Trump sobre la guerra amb l’Iran torna a quedar en dubte després de la filtració de diversos informes d’intel·ligència que qüestionen l’abast real dels danys causats a la capacitat militar iraniana. Segons aquestes avaluacions, que no han estat publicades oficialment, Teheran conservaria una part significativa dels seus drons i sistemes de míssils, especialment a les zones costaneres i al voltant de l’estret d’Ormuz.

Aquestes conclusions contradiuen les afirmacions repetides pel president Donald Trump, que ha defensat en diverses ocasions que les instal·lacions militars iranianes han estat “devastades” pels bombardejos nord-americans i israelians. En discursos recents, el president va arribar a assegurar que la capacitat de l’Iran per llançar míssils i drons havia quedat “dramàticament reduïda” i que les seves fàbriques d’armament havien estat “reduïdes a runes”.

Les noves informacions, avançades per mitjans com CNN i The New York Times, apunten, en canvi, que l’Iran hauria mantingut operatius fins a 30 dels seus 33 punts de llançament de míssils a la regió de l’estret d’Ormuz. A més, diverses fonts d’intel·ligència indiquen que el país hauria aprofitat el període de treva per recuperar part de la seva capacitat operativa i reorganitzar sistemes que havien estat danyats durant els atacs inicials.

"Traïció virtual"

Aquesta realitat hauria contribuït també a la capacitat de Teheran per pressionar el trànsit marítim en una de les rutes energètiques més importants del món, amb efectes directes sobre el subministrament global de petroli. Segons aquests informes, l’economia iraniana podria aguantar diversos mesos sota les condicions actuals sense arribar a un col·lapse immediat.

Les revelacions han generat una forta reacció de la Casa Blanca. En un missatge publicat a les xarxes socials, Trump ha qualificat de “traïció virtual” la publicació d’informacions que, segons ell, minen la posició dels Estats Units i donen “falsa esperança” a l’Iran. El president ha acusat alguns mitjans de comunicació de “col·laborar amb l’enemic” i ha defensat que la destrucció de la capacitat militar iraniana és molt més àmplia del que suggereixen els informes filtrats.

Malgrat això, al Congrés i dins del mateix aparell de seguretat nacional, diversos responsables han evitat confirmar o desmentir aquestes xifres. Tant el cap de l’Estat Major Conjunt com el secretari de Defensa han recordat que les avaluacions de danys militars són informació classificada i no poden ser comentades públicament.

Un fet, dos relats

A porta tancada, alguns legisladors demòcrates asseguren que les versions difoses en públic per l’administració no coincideixen amb els informes que es presenten en les sessions informatives confidencials. Aquesta discrepància ha alimentat el debat polític sobre la transparència del govern en relació amb el conflicte.

Mentrestant, analistes militars alerten que la situació reflecteix una realitat més complexa del que suggereix el discurs oficial. Tot i els danys soferts, l’Iran mantindria capacitat de resposta i influència estratègica a la regió, especialment a través del control parcial de rutes marítimes clau.

En aquest context, la bretxa entre el relat polític i les valoracions d’intel·ligència afegeix una nova capa de tensió a un conflicte que continua evolucionant i que, lluny d’estar resolt, continua condicionant l’equilibri geopolític a l’Orient Mitjà.