Quan un polític o política al capdavant d'una institució es dedica permanentment a desprestigiar-la, el menys que un pot sentir és vergonya. Poques vegades ha passat a Catalunya amb la dimensió del que passa amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. L'últim estirabot, trencant relacions amb Tel-Aviv, saltant-se el necessari aval del ple de l'Ajuntament per a una decisió tan important i polèmica com aquesta, reflecteix una manera molt particular d'entendre què suposa ser la màxima autoritat d'una ciutat com Barcelona, tolerant i oberta al llarg de la seva història. Capaç d'estar agermanada amb Tel-Aviv i amb Gaza, d'aquí la seva grandesa. Amb aquest gest autoritari, partidista i sectari és molt possible que no perdi vots en les pròximes municipals, perquè en determinats sectors, segurament, serà fins i tot aplaudida.

Però és del tot incompatible ser alcaldessa amb ser activista i fer mal a la imatge de la ciutat. Al seu dia ja va haver de rectificar l'oposició al certamen del Mobile World Congress, el saló més important de telefonia mòbil de món i estendard de la Fira de Barcelona, i ho va fer. Ara, els grups municipals han de corregir més aviat que tard el disbarat comès per l'acció que ha fet. No és acceptable ni encara que estigui molt desesperada perquè les enquestes l'allunyen de la primera posició el pròxim 28 de maig. No tot s'hi val per molt acostumada que estigui a les piruetes i tingui un cert vent mediàtic a favor, fins i tot de capçaleres que són als antípodes del que ella representa. Poderoso caballero es don dinero, va titular Francisco de Quevedo. Un extens reportatge del Financial Times, la bíblia del periodisme econòmic, publicat aquest dijous, porta per títol tot un epitafi: Com Barcelona ha perdut el rumb. En el text es reflexiona sobre la situació econòmica de la ciutat i fins i tot de la situació anímica, i posa l'accent en el fet que es troba en una situació de decadència en part per la gestió de l'alcaldessa Colau.

És clar que és important el que escriu el diari econòmic britànic, perquè en un món intercomunicat com l'actual moltes decisions que es prenen a milers de quilòmetres tenen a veure amb l'impacte de notícies tan negatiu com la ruptura de relacions amb Tel-Aviv i per extensió amb el govern israelià. No és cap secret que nombroses multinacionals han tingut converses amb diferents grups municipals aquests últims temps i que tenen aturades les inversions en espera de les importants eleccions del 28 de maig. D'això no se'n parla, però és aquí. Als dirigents polítics cal exigir-los una mínima coherència, perquè com molt bé recorda aquest dijous el Jerusalem Post, Barcelona ha fet l'últim any dues campanyes per atraure turistes jueus i israelians interessats a explorar el patrimoni jueu a la ciutat: Shalom Barcelona i Barcelona connects Israel.

Cal revocar la decisió amb urgència i ha de fer-se amb una majoria tan àmplia com sigui possible. Esquerra, com a guanyador de les últimes eleccions municipals, ha d'estar al bloc, en el qual també hi ha PSC i Junts, que ja ha anunciat que corregirà en el ple el decret de l'alcaldia. En joc hi ha un model obert de ciutat i també no cedir terreny a Madrid, que ja ha anunciat que ells sí que estan disposats a agermanar-se amb Tel-Aviv i fins i tot la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, sempre a l'aguait, viatjarà la setmana vinent a Israel per captar inversions. No és estrany que el gremi hoteler hagi posat el crit al cel després de l'anunci de Colau i les dificultats que han patit després de dos anys molt difícils per la pandèmia del coronavirus. Però Colau, allunyada del món real, fa temps que va apostar per ella abans que per Barcelona.