Des d'aquest dimarts a les zero hores hem entrat en aquell moment en què la llei electoral impedeix la publicació d'enquestes electorals. I es produeix aquell fenomen tan estès en què els únics sondejos que coneix l'opinió pública són els que es publiquen a l'estranger, esquiven la legislació vigent i que, d'una manera o una altra, s'acaben publicant aquí. També hi ha, d'una manera molt més selectiva, però que també s'acaben coneixent, els que encarreguen els partits polítics i algunes de les grans empreses de l'Ibex. Curiosa prohibició aquesta que és esquivada permanentment i, ara, amb les xarxes socials, molt més encara. Sembla que tot el món polític es troba còmode amb aquesta situació de privilegi i d'alegalitat, mentre van passant els anys i no es fa res. La casta política sempre es veu uns esglaons per sobre de la resta.

En aquest marc d'últimes hores d'enquestes, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que des que va arribar Pedro Sánchez a la Moncloa dirigeix el socialista José Félix Tezanos, que l'ha convertit en una autèntica estafa de previsions electorals, l'última en les passades eleccions municipals, en la qual va adjudicar la victòria al PSOE i va resultar guanyador el PP amb més de tres punts de diferència; ha entrat una altra vegada en escena. El seu pronòstic és l'únic que fa guanyador el president del govern espanyol amb més d'un punt de diferència: 32,2% per al PSOE davant el 30,8% del PP. És l'única en un moment en què, si alguna cosa hi ha hagut, ha estat una autèntica allau de sondejos i s'han publicat trackings diaris en molts mitjans de comunicació en una situació només comprensible per les expectatives de canvi de govern a Espanya.

A Catalunya els fracassos de Tezanos es compten també per eleccions. Sense anar més lluny, en les últimes municipals, va pronosticar a Barcelona la victòria d'Ada Colau (11-13 regidors), Jaume Collboni (10-12 regidors) i Xavier Trias (8-9 edils), i el resultat d'aquells comicis del 28 de maig és de sobres conegut: Trias (11), Collboni (10) i Colau (9). Com pot ser que encara no hagi dimitit? És comprensible ús tan groller d'un organisme oficial que abans tenia un gran prestigi en les prediccions? Doncs no ha dimitit perquè a Espanya hi ha una enorme confusió entre els organismes oficials i els del partit, i un governant com Sánchez sol fer un ús escandalós d'ens oficials, que sempre han tingut un biaix cap al partit governant a Espanya, però no havia arribat als extrems actuals.

En aquest context de Pedro Sánchez intentant arribar a impedir la victòria per majoria absoluta de PP i Vox, la campanya afronta els últims dies abans de donar-la per acabada divendres a les 24 hores. Tot apunta que els populars, amb el concurs de Vox, es mantenen lleugerament per sobre de la majoria absoluta; el PSOE no aconsegueix retallar avantatges amb el PP i els dos partits de l'esquerra espanyola tenen menys escons que la formació d'Alberto Núñez Feijóo. A Catalunya, el PP està disputant la segona posició a Esquerra i a Junts; ningú no discuteix la victòria del PSC, encara que serà menys àmplia que algunes previsions inicials, i el resultat del bloc independentista pot ser el pitjor en moltes eleccions. La previsió de participació a Espanya és alta, i a Catalunya, tota una incògnita per la resposta que hi pugui haver davant les crides a l'abstenció.