El CIS es manté caparrut en la idea de fer Pedro Sánchez guanyador de les eleccions generals del 23-J. Així ho demostra el seu darrer baròmetre, que manté el PSOE en la primera posició amb el 32,2% dels vots i el PP en la segona amb el 30,8% dels suports. És l'única enquesta que col·loca els socialistes en la primera posició en aquesta cursa electoral. En la tercera posició col·loca Sumar amb el 14,9% dels vots i en la quarta a Vox amb l’11,8%. Paral·lelament, pronostica una davallada de l’independentisme, però no tan accentuada com en els darrers baròmetres. En aquesta enquesta, ERC i Junts per Catalunya remunten amb el 2,1% i l'1,4% respectivament; mentre que la CUP s’enduria el 0,6% dels vots. Pel que fa al País Basc, Bildu i PNB empatarien en l'1,1% dels vots.

 

Les dades són les següents: en les últimes eleccions generals, celebrades el novembre del 2019, Esquerra Republicana va aconseguir el 3,61% dels vots. En els darrers dies, algunes enquestes pronostiquen una patacada històrica de l'independentisme, i el mateix CIS va atorgar als republicans en l'últim CIS només l'1,7% dels vots. És a dir, una reducció a la meitat dels seus suports. Aquest dilluns, però, els dona més esperances i els situa en el 2,1% dels vots. Passa el mateix amb Junts per Catalunya: 2,19% el 2019, un 1,1% en el darrer baròmetre, i un 1,4% aquest dilluns. Mentrestant, la CUP, que el 2019 va endur-se l'1,01% dels vots, es calcula que aquest 23-J podria aconseguir només el 0,6%. Això es podria traduir en el fet que els anticapitalistes no aconsegueixen enviar representació a Madrid.

🔴 Quan són les Eleccions Generals 2023 a Espanya? Dates clau i candidats

El baròmetre publicat aquest dilluns és el tercer que publica el centre demoscòpic en aquesta campanya per a les eleccions generals del 23-J. El primer de tots es va publicar el 5 de juliol, i donava la victòria dels comicis al PP. Ara bé, aquella enquesta no li donava a Alberto Núñez Feijóo, ni de bon tros, la presidència del govern espanyol, perquè pronosticava que ni tan sols amb el suport de Vox aconseguia els suports necessaris per a una investidura. És a dir, la majoria absoluta al Congrés dels Diputats s’aconsegueix amb 176 escons, i aquell baròmetre calculava que la dreta i l’extrema dreta s’endurien, en el millor dels casos, 140 i 29 escons, respectivament.

 

El segon baròmetre, publicat el passat dijous, decidia anar a contracorrent de tots els pronòstics i situar el PSOE al capdavant de la cursa electoral: el CIS de José Félix Tezanos assegurava que els socialistes quedaran en primera posició amb el 31% dels vots, per davant del PP que s’enduria el 29,6% dels suports. És a dir, calculava una distància d’1,4 punts entre els partits de Pedro Sánchez i d’Alberto Núñez Feijóo, per molt que la resta d’enquestes publicades en les darreres setmanes situen els populars molt per davant dels socialistes. En aquell baròmetre Sumar es col·locava en tercer lloc amb el 15,5% dels vots, i Vox en el quart amb l'11,7%.

Aquell CIS també calculava una patacada important de l’independentisme català. El baròmetre pronosticava que Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP veurien els seus vots reduïts a la meitat, cosa que mantenia els anticapitalistes en la corda fluixa, amb el risc de quedar-se sense representació parlamentària a Madrid.

Els desencerts del CIS

Cal tenir en compte, també, la trajectòria del CIS en els darrers temps: ha fet aigües en cites electorals clau, com les andaluses de l'estiu passat o les municipals i autonòmiques del 28-M. En totes elles va anar entregant bones notícies pel PSOE, cosa que després a les urnes es va traduir en desfetes socialistes. Ara, a més, el baròmetre publicat aquest dilluns va absolutament a contracorrent. No hi ha cap enquesta que faci el PSOE guanyador. Fins i tot abans de celebrar-se el cara a cara, tots els baròmetres situaven el PP per davant, i amb diferència; només amb el dubte de si Feijóo aconseguirà els suficients suports per poder ser investit com a president i formar govern.