Cada dia que passa a Ceuta augmenta la impressió que al govern espanyol la crisi se li està escapant de les mans. No hi ha dia —més aviat no hi ha hora— en què no sorgeixi una notícia que, per la seva gravetat, superi l'anterior. Tot això enmig d'una situació de col·lapse polític. Per la inacció del govern espanyol, però, sobretot, per la incapacitat del president Pedro Sánchez per assumir la gravetat de la situació. Lluny de tot això, el líder socialista ha adoptat una postura escapista, frívola, traslladant a l'opinió pública la sensació que la gravetat del moment li importa un rave. Així, ha completat les seves vacances a la residència de La Mareta, a Lanzarote, que han estat les més llargues d'un president des dels anys 80.
O sigui, a més crisi política, més vacances; sembla haver estat la seva recepta filosofal per aplacar la crisi iniciada el 30 de juliol amb la invasió de 80.000 marroquins que van entrar il·legalment a Espanya, a Europa, i que no ha estat raó suficient per suspendre les vacances que s'han allargat del 31 de juliol fins diumenge passat. Per si no fos prou, també hem sabut que, en principi, aquest no era el final del període estival. A l'agenda figurava una rematada final d'uns dies a Andorra, després del Consell de Ministres de dimarts passat. A falta d'una versió oficial, aquesta nova sortida s'ha suspès després de l'enrenou produït un cop es va filtrar la notícia.
La pregunta és: per què el govern espanyol no es va posar les piles fins dimarts passat?
La paràlisi del govern espanyol en aquesta setmana, que ha marcat una mena de breu pretemporada abans del retorn a tots els efectes a partir del pròxim dilluns, no és un bon senyal, ja que evidencia el que tothom veu: un president superat per la situació. No hi ha conills al barret i el que hi ha és una llista de carpetes, cadascuna més complicada que l'anterior: innombrables casos judicials que afecten el PSOE, els seus col·laboradors polítics dels últims anys i la seva família; una autèntica batalla sense quarter entre dos pesos pesants del govern espanyol, com són Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska; i la crisi de Ceuta, que té tots els ingredients d'una autèntica bomba de rellotgeria. Només faltava la presència de l'expresident José María Aznar portant a la ciutat africana un discurs que, en aquests moments, és més preocupant que un bidó de gasolina.
Ceuta és, en aquests moments, una ciutat en peu de guerra que, només aquest dijous, ha impedit el pas dels camions de la Creu Roja amb menjar per als immigrants. Uns manifestants que, més tard, van trencar el cordó policial, van entrar a la platja d'El Trampolín i van cremar campaments dels immigrants. Hores abans, un vehicle militar, va patir una emboscada per part dels immigrants i va quedar absolutament destrossat per les pedrades rebudes. Aquest és un resum reduït dels incidents d'aquestes hores, als quals cal afegir la inseguretat, el col·lapse dels serveis bàsics i la impossibilitat de recuperar la normalitat. Diu el ministre-coordinador de la situació a Ceuta, el canari Ángel Víctor Torres, que la crisi no es podrà resoldre de manera immediata. I té raó. La pregunta és: per què el govern espanyol no es va posar les piles fins dimarts passat?