Posicions allunyades i amb dificil, molt difícil acord. Aquesta és la principal conclusió de la primera entrevista a la Moncloa entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Pere Aragonès. La cita reforça la via del diàleg i de la negociació per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya encara que des de posicions molt allunyades. "El Govern no renuncia a la independència", va assenyalar Aragonès després de plantejar l'amnistia i el referèndum. La resposta de Sánchez va ser la imaginable: l'statu quo actual ja ens va bé.

Si aquesta reunió ha estat el primer assalt, el segon serà la tercera setmana de setembre, quan ha quedat fixada la primera reunió de la taula de diàleg. Una data, aparentment, massa allunyada, però, al final, tindrà poca importància que la reunió se celebri unes setmanes més tard si el govern espanyol porta finalment alguna proposta tangible a la taula de negociació davant la d'amnistia, referèndum i autodeterminació que planteja la posició catalana.

El president de la Generalitat hi haurà de posar molta imaginació per moure la intransigent posició del govern espanyol, que parteix de la base que amb els indults ja ha recorregut una part del camí i que ara li toca a la Generalitat moure peça, una cosa que en llenguatge monclovita vol dir renunciar a alguna de les seves reivindicacions. Potser per això, el president català ja va deixar clar en la roda de premsa que el Govern ja estava en una posició intermèdia i no maximalista en emfatitzar el referèndum i no exigir la independència.

La ministra Montero, que va intervenir amb tacte en finalitzar la reunió per tal de no provocar cap incendi després que quedés clar com d'allunyades estan les posicions, va emfatitzar que el camí no era fàcil i que ells tenien l'obligació de pensar en l'interès general d'Espanya. En qualsevol cas, el govern espanyol va tractar amb deferència el president, no entrant a esmenar una a una les seves afirmacions ni volent rivalitzar en protagonisme.

Que la cita de la Moncloa hagi coincidit amb el cop del Tribunal de Comptes a un destacat grup de dirigents de l'independentisme català, entre ells els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Andreu Mas-Colell, Francesc Homs, Raül Romeva, i una trentena llarga d'alts càrrecs del Govern de l'època, no fa sinó reflectir que si l'acord ja és molt difícil, la repressió permanent i indiscriminada a l'independentisme l'allunya fins i tot més.

L'estat espanyol, acostumat a viure en la repressió, té les seves pròpies regles de joc. I els seus propis instruments com aquest organisme que bé mereixeria anomenar-se el Tribunal Que Passa Comptes i que, després de fer els ulls grossos davant d'inmumerables casos del PP, sembla haver trobat la seva raó de ser arruïnant la vida i el patrimoni als líders catalans en sol·licitar-los 5,4 milions en fiances. Això ho anomena el govern espanyol, una pedra al camí. Què deu ser tenir un mur davant?