De poc val plorar per les més de 2.200 hectàrees que ja han cremat al massís de les Gavarres i que, si anem a les estadístiques, suposa aproximadament una quarta part de tot el que es va cremar el 2025 i molt lluny de les 518 el 2024, un any amb un estiu excepcionalment tranquil. Arribarà el moment d'avaluar la tasca de prevenció dels boscos catalans i si es va actuar a temps amb el foc, sobretot a l'hora de demanar tota l'ajuda necessària quan es va veure que no es podia aturar exclusivament amb els mitjans propis, però aquest temps no és ara. El primer, apagar el foc i donar tranquil·litat i suport als milers de persones que encara continuen confinades o que han abandonat el seu habitatge per precaució.
Sabem que aquest incendi es va iniciar per l'ús d'una radial en un dia de risc extrem. La justícia farà el seu camí, ja que el treballador està detingut i veurem també si se li havia facilitat prou informació des de l'empresa que l'havia contractat. Repeteixo, ara, apaguem el foc. I tinguem, en tot cas, una mirada més llarga: en aquest cas el detonant ha estat una espurna, segons les autoritats, però la realitat i el que ens ha de preocupar és que en les últimes dècades els boscos han fet tal acumulació de combustible que estan a punt perquè el foc cremi de manera descontrolada i apagar-lo no sigui gens fàcil.
Això, que ho saben tots els pagesos, s'oblida des de la capital. El poder polític ha renunciat expressament a fomentar condicions òptimes perquè els joves volguessin continuar a la propietat de la família i s'ha passat per alt la desertització que això suposaria. Conec desenes de casos de gent que no ha pogut quedar-se a l'Alt Urgell per causes diverses, sent la menys important la manca de ganes. Però qui agafarà una feina esclava com poques, amb enormes dificultats per guanyar-se un sou digne, en la qual no hi ha vacances, si cada vegada que truca a una porta aquesta se li tanca? I la burocràcia? Tan difícil d'entendre és que un pagès no pot estar tot el dia omplint papers o pagant una gestoria perquè l'hi faci? La Generalitat ha implementat amb bona voluntat mesures per a això, però no al ritme que els pagesos esperen.
Aquest abandonament del camp és, en definitiva, el que aprofundeix el problema als boscos catalans
Aquest abandonament del camp és, en definitiva, el que aprofundeix el problema als boscos catalans. Catalunya ha guanyat prop de 200.000 hectàrees de massa forestal en les últimes dues dècades amb l'abandonament progressiu de l'activitat agrícola i ramadera. Actualment, el 64 % del territori català és superfície forestal, arribant al 75 % si s'inclouen els matolls. Estem parlant de més de dos milions d'hectàrees cobertes d'arbres. Però si això no fos prou, hi ha un altre factor encara més determinant: antigament, quan es tallaven pins, hi havia tallafocs, que eren franges de protecció, i es desbrossaven camins. Propietaris, pagesos i ajuntaments s'encarregaven d'això, però ara els primers no poden, els segons no hi són i els tercers, en molts casos municipis petits, estan sobrepassats. Als alcaldes o, en aquest cas, al president del Consorci de les Gavarres, aquesta vegada l'afectat, només li queda el dret a la rebequeria. Perquè avui ha estat Daniel Encinas; un altre dia serà un altre.
Em dol repetir-ho una vegada i una altra: Catalunya no disposa de prou recursos econòmics per fer front a l'allau de problemes que ha de solucionar. Per això, reclamar un sistema de finançament similar al concert econòmic no és un caprici, és una obligació. Perquè sense revertir el dèficit fiscal existent, únicament podem anar posant pegats. D'això se n'adonaran molt aviat els partits que han aprovat el pressupost de la Generalitat aquesta mateixa setmana —sempre soc partidari que un Govern tingui pressupostos— i que ha crescut un 22,8 % respecte a l'últim aprovat, el 2023. Una xifra que s'eleva als 49.162 milions d'euros, i si ho comparem amb els comptes prorrogats de l'any passat, suposa un increment del 10,3 %. Doncs bé, queden molt lluny de poder atendre les necessitats urgents que té el país.