La primera reunió del Govern de dimarts passat i la reunió dels membres del Consell Executiu a les comarques del sud de Catalunya durant aquest divendres i dissabte han servit per donar per engegat el segon any de Salvador Illa al capdavant de la Generalitat. Resolt el primer curs amb una de freda —unitat del Govern, certa lleialtat dels socis d'investidura, Pacte Nacional per la Llengua, la creació d'una empresa mixta anomenada Rodalies de Catalunya— i una de calenta —absència de pressupostos, dificultats per aterrar el finançament singular, gestió polèmica a Educació, problemes permanents a Rodalies— el curs que ara s'inicia part, com molt bé ha reconegut el mateix Illa, de la inaplicació de la llei d'amnistia per part del Tribunal Suprem.

Aquesta situació comporta, en primer lloc, la normalització plena de la política a Catalunya. No és fútil que els líders del segon i tercer partit a Catalunya no puguin realitzar una activitat política plena, també al terreny institucional. Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica des d'octubre de 2017, no pot ni tan sols trepitjar Catalunya, ja que pesa sobre ell una ordre de detenció del jutge Pablo Llarena. Oriol Junqueras, indultat pel govern de Pedro Sánchez, sí que té llibertat de moviments, encara que pesa sobre ell una inhabilitació de 13 anys, un més que el secretari general de Junts, Jordi Turull. Aquesta situació comporta que ni un ni l'altre no siguin al Parlament i d'això se'n ressentin tant Junts com Esquerra Republicana.

Veurem si el Tribunal Constitucional trenca aquesta anomalia, ja que haurà de pronunciar-se aquest mes de setembre sobre les cautelaríssimes presentades per l'advocat de Puigdemont perquè es retiri l'ordre de detenció. Encara que seria el lògic, atesa la insubordinació del Suprem amb la llei, que es nega a aplicar, cal veure que el TC i el seu president, Cándido Conde-Pumpido, acabin restablint la legalitat. Més aviat tot apunta a deixar les coses com estan, ja que en aquest aspecte, a més, hi ha molta comèdia: el PSOE pressiona dialècticament però, en realitat, ha fet fins al moment més aviat poc perquè passi.

La gran assignatura del president Illa serà tirar endavant els seus primers pressupostos i, de passada, allunyar-se de la situació de Pedro Sánchez

De totes maneres, en clau estrictament de política catalana, la gran assignatura del president Illa serà tirar endavant els seus primers pressupostos i, de passada, allunyar-se de la situació de Pedro Sánchez qui, per tercera vegada, és més que possible que no tiri endavant els comptes públics. En un polític d'una gran ortodòxia pública com és Illa, mancar de pressupostos és una situació francament desagradable. És normal, per tant, que des del Govern es dediquin enormes esforços a provar d'estovar la posició d'Oriol Junqueras, els 20 diputats del qual són imprescindibles. Junqueras no vendrà barata la seva posició i la partida es jugarà en les concrecions del finançament singular que encara no existeixen. Començant per l'ordinalitat.

El president d'Esquerra està còmode en aquesta situació de no haver de comprometre's més del necessari i aquest pot acabar sent el gran problema per a Illa. En aquest temps que va des de setembre a final d'any, el TC hauria d'anunciar la seva sentència sobre el català a les escoles que ja se sap que no anirà en la línia del que desitgen els partits independentistes. El fet que una decisió que és coneguda des de la primavera no hagi sortit servirà per a un inici de curs menys tensionat del que ho hagués estat amb l'espasa de Dàmocles de l'execució de la sentència del Constitucional.