Com cada vegada que li han sortit malament les coses, el Partit Popular ha intentat disfressar el càstig dels electors amb una presa del carrer que col·loqués una cortina de fum a la realitat. Ho va fer quan es va aprovar l'Estatut d'Autonomia, ho va fer en molts dels avenços socials que s'han produït a Espanya i ho torna a fer aquest diumenge convocant una manifestació contra l'amnistia a Madrid. Deu ser la primera vegada que un candidat a president del govern mobilitza la seva parròquia 48 hores abans de la seva sessió d'investidura a les Corts i ho fa contra un govern en funcions que tampoc no té garantida la seva continuïtat.

El normal seria que el candidat, Alberto Núñez Feijóo, estigués preparant el seu discurs i provant d'aconseguir vots per a la seva investidura. Aquest hauria de ser el pla polític en el qual hi hagués el candidat i no mobilitzant tots els fantasmes i les pors d'una hipotètica amnistia, la condició del president a l'exili, Carles Puigdemont, per iniciar les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. Feijóo demostra així tres coses: la seva investidura no se la creu ni ell, la seva única aposta és la repetició electoral i la dreta espanyola no sap moure's en un altre frame que no sigui anar amb tot contra Catalunya. Passen els anys i aquesta continua sent la seva única bandera política quan els números no li surten per governar.

El PP, que ha mobilitzat autocars de tota Espanya, aconseguirà reunir una concentració important a Madrid contra l'amnistia. Per algun costat estaran fins i tot socialistes il·lustres d'antany o, almenys, això seria el normal després de la feina bruta que han fet aquesta setmana Felipe González i Alfonso Guerra. Serà com el cant del cigne de qui no assoleix la Moncloa i prova d'aixecar al seu voltant una gran polseguera perquè es parli de tot menys d'això. Perquè la crua realitat és que malgrat que Feijóo guanyés les eleccions el passat 23 de juliol, només té Vox disposat a donar-li els vots a la sessió d'investidura.

Mentre el PP continuï fent política amb l'estómac i no amb el cap, continuarà estavellant-se i li serà impossible revertir la seva solitud actual. Però això, Feijóo, potser fins i tot ja ho sap. Perquè encara que ell és el president del PP i l'aspirant —fallit— a president del govern, la manifestació l'han convocat José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso. I ho han fet a més glòria seva, no per donar-li un suport a Feijóo. El Madrid del poder va perdre la seva confiança en el gallec després del seu resultat electoral del 23 de juliol.

Ara només esperen un miracle, un "tamayazo" o que Sánchez els doni una segona oportunitat amb la repetició d'eleccions. I a això juguen desesperadament. Com aquell jugador de pòquer que va doblant la seva aposta per revertir la situació i l'únic que aconsegueix és perdre-ho tot. Arruïnar-se.