L'expresident de Bankia Rodrigo Rato ha assenyalat l'expresident del Govern Mariano Rajoy en assegurar que va ser ell el responsable final de la seva sortida de la presidència de l'entitat el 7 de maig de 2012, moment en què es va iniciar "la intervenció política".

Així ho ha indicat durant la seva compareixença en la segona sessió del judici per la sortida a borsa de Bankia, que es va reprendre ahir dimarts a l'Audiència Nacional de San Fernando de Henares (Madrid) i prossegueix aquest dimecres amb les preguntes de la fiscal del Ministeri Públic Carmen Launa.

Rato, que compleix actualment una pena de quatre anys i mig a la presó de Soto del Real pel cas de les 'targetes black', ha apuntat també a l'exministra d'Economia Elena Salgado per la sortida a borsa del banc, en assegurar que va ser la que en última instància va donar el 'vistiplau' a aquesta operació a un preu amb un descompte "important".

Debut borsari

De fet, davant de la secció quarta de la sala penal, Rato ha dit que tant el Banc d'Espanya com el mateix govern espanyol van apressar el banc a sortir a borsa en un temps limitat de tan sols uns tres mesos, ja que, en cas contrari, Bankia seria nacionalitzada.

"No era només una estratègia mercantil, la idea era que sortíssim d'una vegada de la situació anòmala de les caixes en la que no es té accés a capital. Jo compartia aquesta estratègia, era vàlida i positiva", ha subratllat el principal acusat del 'cas Bankia'.

En aquest sentit, el que també va ser director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) ha defensat reiteradament el preu de l'acció de Bankia en el moment del seu debut borsari, ja que, malgrat el descompte, confiava que el pla de negoci portaria a uns guanys futurs.

Segons ha indicat, BFA-Bankia tenia molts arguments a favor per dur a terme aquesta operació. "Era el banc més gran per actius, tenia més de 10 milions de clients, una gran preponderància a determinades regions i gran capacitat per retallar despeses", ha declarat.

L'entitat havia establert entorn de 600 i 800 milions d'euros la retallada de despeses recurrents que s'aconseguirien de forma anual amb l'operació. "Les sinergies que es plantejaven en l'estratègia eren perfectament raonables", ha precisat.

A més, per a Rato, el descompte en el preu de les accions no era un aspecte important per a la societat matriu (BFA), que mantenia la participació en el seu balanç com una inversió estable, no disposada per a la venda. "Calia fer una valoració a llarg termini", ha postil·lat.

L'expresident de Bankia ha negat que es plantegés la viabilitat futura del banc abans de la seva sortida a borsa pel deteriorament que pogués produir el descompte en el preu de les accions. "Ningú no va pensar que s'hauria de fer després un ajustament, l'important en aquell moment era complir el pla de negoci", ha reiterat.

Així mateix, ha assenyalat que el consell d'administració pensava que el recorregut de l'acció anava a ser "favorable" una vegada s'assentés el projecte. Les agències de ràting, fins i tot, atorgaven a Bankia el grau d'inversió. El preu a què es va debutar va ser el fixat pel mercat.

Decisions polítiques

Bankia, que comptava amb un nivell de capital del 7%, va passar a tenir un nivell insuficient el febrer de 2011 pel Reial Decret Llei que obligava a elevar-lo fins a 10%. Aquest nou requisit va arribar via Congrés dels Diputats i del Govern. Es tractava d'un canvi d'escenari que no responia a l'estratègia autònoma de l'entitat.

"Havíem de pujar el nivell de capital en un 30% per una mesura l'impulsor del qual va ser el govern espanyol", ha criticat, subratllant que els canvis regulatoris que arriben per decisions polítiques són els obstacles més grans per als bancs.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat