La portada del dia és de l’Ara, que ahir va avançar la notícia del dia: Caixabank i Bankia es volen fusionar i constituir el primer banc de l’Estat espanyol. La notícia va saltar ahir prop de les onze de la nit i les primeres edicions de la premsa impresa ja anaven camí de la rotativa. La Vanguardia es va espavilar per agafar-ho de primera.

Pels diaris de Barcelona, el dia venia carregadet i tenien la portada feta des del migdia, amb la crisi del Govern i el relleu de tres consellers tres. Noti’s que cap diari, però, no s’ha deixat enlluernar pel cessament de Miquel Buch a Interior i tots titulen pel que els hi sembla el motiu real de la remodelació executada pel president Quim Torra: deixar el PDeCAT sense representació al Govern, en el benentés que es compromet a convocar les eleccions com més tard millor i guanyar temps perquè Junts, el partit polític del president Carles Puigdemont, s’endreci.

Que diaris adults que les han vist (i se les han empassat) de tots colors com La Vanguardia, El Periódico, El Mundo i El País titulin amb Torra purga o Torra echa, fent-se els escandalitzats, potser no s’explica tant per voluntat informativa/interpretativa sinó per l’afany que et miris la crisi amb l’ull esquerre. És la política, senyores i senyors, si més no la que es fa per aquestes contrades. És la que els mateixos diaris, avui tan indignats, han deixat passar —quan no hi han contribuït— de bon grat o per força des de fa almenys una dècada. Fer-se ara l’ofès i i emmurriar-se per aquestes maniobres, amb l'aigua que ha baixat i baixa des de la imposició del 155, és d’un tartufisme que potser te’l podrien estalviar. Llàgrimes de cocodril.

La fusió bancària avançada per l’Ara sembla que no serà l’última. De moment, se sap que el nou banc (Bankaixa? Caixabankia?) que naixerà d'aquesta tindrà la seu a València, on Caixabank va tocar pirandó arran del referèndum de l’1-O. Allí també hi té la seu Bankia, que ve de la fusió amb Bancaixa, entre altres, en aquell desori pensat per salvar CajaMadrid quan Rodrigo Rato n’era el president —ara és a la presó—, i del que se n’ocupa l’Audiència Nacional des de fa anys, després que l’Estat hi injectés 24.000 milions d'euros, dels quals només n’ha recuperat 3.000. La Fundació Bancària La Caixa tindria un 30% del nou banc i l’Estat espanyol entre un 14% i un 20%. El president no executiu de la cosa seria l’actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, i el primer executiu el CEO de Caixabank, Gonzalo Gortázar.

En fi, oficialment, Caixabank podrà deixar de referenciar-se com “el banc català”, cosa que té la importància i les conseqüències que li vulguis donar. A La Vanguardia, per exemple, en diuen “el primer banc espanyol”, que queda d’allò més llampant. Si no et consoles és perquè no vols.

De les cròniques d’urgència publicades ahir a la nit sembla especialment interessant un fet que no es destaca gaire. La fusió permetria a l’Estat espanyol recuperar una altra part dels 24.000 milions del rescat. El cataclisme de Bankia és la pitjor crisi bancària de l’Espanya contemporània i aquells milions suposen prop del 40% del total esmerçat en salvar la banca espanyola de la intoxicació immobiliària, la mare dels ous de la Gran Recessió del 2007-08. És a dir, que Caixabank es farà càrrec de la factura de Bankia amb l’Estat, com el BBVA de les caixes que va engolir i el Santander, ídem, a més a més del Popular. Gràcies, macos.

ARA

LV

EPC

EP

EM

EPA

LR

ABC

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat