Només el 38% de les persones LGTBI s'atreveix a parlar obertament de la seva condició als llocs de treball, segons han explicat el codirector general de la xarxa empresarial per a la diversitat i la inclusió REDI, Óscar Muñoz, en una roda de premsa. Aquesta xifra encara és menor en el cas de les dones, atès que aquestes pateixen un "doble estigma", segons Muñoz, i només un 28% s'atrevirien a expressar la seva condició. Segons l'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH), la LGTBI-fòbia a Catalunya ha augmentat en un 25% el 2020, any en què l'entitat ha registrat 189 incidències contra el col·lectiu.

L'associació ha denunciat la discriminació del col·lectiu a l'entorn laboral i ha defensat l'aposta per la diversitat com una qüestió de drets humans. Segons un estudi de l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2019, el 90% de la població espanyola es considera "tolerant" envers el col·lectiu tot i que un 40% d'aquest afirma alhora sentir-se incòmode veient persones del mateix sexe de la mà pel carrer o treballant amb persones LGBTI. Aquest fet constata el treball que encara cal fer per avançar en matèria d'igualtat, tant al carrer com als llocs de treball.

Aquesta tarda, a les 19h, tindrà lloc l'esdeveniment de l'associació "Redi for Barcelona" a CASA SEAT per parlar de la Diversitat LGBTI com a part de la cultura corporativa. Hi participarà el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, així com empreses associades a REDI tal com Cuatrecasas, DOW, SEAT, Schneider Electric i Sodexo.

Discriminació present

Segons l'estudi de l'agència de la Unió Europea, la "por" a ser discriminat o la falta de seguretat en l'entorn laboral fa que només quatre de cada deu persones LGBTI s'atreveixi a explicar-ho a la feina. Aquest percentatge és encara inferior en el cas dels joves, ja que només un 28% manifesta obertament la seva orientació sexual i identitat de gènere a l'entorn laboral.

Un dels motius és la presència d'actituds i expressions poc inclusives en els llocs de feina. El 86% de les persones LGBTI assegura haver escoltat acudits o comentaris homòfobs, trànsfobs o rumors sobre la seva orientació sexual o d'alguna altra persona al seu entorn laboral, i un 31% els escolta amb molta freqüència.

En paral·lel, un 10% de les persones afirma haver estat testimoni d'insults contra persones LGBTI; un 8% assegura haver observat que alguna persona no fos triada per a determinades funcions, grups de treball o projectes per ser LGBTI, i un 6%, que una persona fos perjudicada professionalment o no rebés un ascens o una pujada salarial per la seva orientació sexual o identitat de gènere.

Per altra banda, un 10% de persones LGBTI assegura que no té suficient desenvolupament en l'àmbit laboral per la seva orientació sexual o identitat de gènere i un 3% té por a ser acomiadat per aquests motius.

L'efecte de la pandèmia

Aquesta situació no ha millorat arran de la crisi de la Covid. De fet, els experts asseguren que el confinament ha permès que les empreses s'introdueixin als habitatges dels treballadors mitjançant les videotrucades, obligant a trencar la barrera entre vida personal i professional que moltes persones LGBTI mantenien.

Per això, REDI ha denunciat un "doble confinament" durant la pandèmia, el confinament domiciliari per reduir la propagació del virus, i el confinament metafòric per la dificultat de diferenciar entre la vida personal i la professional.

Davant aquesta situació, Muñoz ha defensat l'aposta per la diversitat com una qüestió d'ètica i drets humans. Per altra banda, ha assegurat que potenciar la diversitat és important per facilitar la innovació a l'empresa i repercuteix en un augment de la productivitat dels treballadors LGBTI, que es pot incrementar entre un 20% i un 30% un cop se senten acceptats a l'empresa.

Per assolir la diversitat a l'empresa, Muñoz proposa, en primer lloc, gestionar la sensibilització de la cúpula directiva i els càrrecs intermedis. Per altra banda, defensa la generació d'estructures que sostinguin la diversitat, com un Comitè de Diversitat, grups d'empleats o la revisió de les polítiques internes. Per últim, destaca la importància de comunicar el missatge, tant a escala interna com externa.