Més males notícies per al nou govern d'Espanya, després que l'OCDE hagi rebaixat totes les previsions de creixement. Així, l'economia espanyola creixerà aquest any 2019 a un ritme del 2%, quatre dècimes menys que el 2018, i només un 1,6% el 2020 i 2021, segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que ha empitjorat les seves perspectives de creixement, atur, deute i dèficit per a Espanya, on adverteix que la incertesa política genera "ambigüitat" en l'àmbit fiscal, segons l'última edició de l'informe Perspectives econòmiques de l'OCDE.

D'aquesta manera, els nous pronòstics de l'anomenat club dels països desenvolupats resulten lleugerament menys optimistes que els de l'executiu espanyol, que espera un creixement del 2,1% aquest any i de l'1,8% el 2020. Tot i que Espanya segueix creixent substancialment per sobre de la majoria d'economies desenvolupades i de la mitjana de la zona euro (1,2% el 2019, 1,1% el 2020 i 1,2% el 2021), la intensitat de l'alentiment de l'economia espanyola continuarà el 2020, quan l'OCDE confia que es moderi o fins i tot es reverteixi en la majoria de la resta d'economies.

Així, la pèrdua de quatre dècimes en l'expansió del PIB prevista per al 2020 respecte a la del 2019 suposa la major desacceleració estimada per la institució entre els grans països avançats, al costat del Japó, que frenarà el seu creixement de l'1% el 2019 al 0,6 % el 2020.

Més atur

La moderació del creixement econòmic en un context d'elevada incertesa i debilitat de la demanda exterior es reflecteix també en una evolució menys optimista del mercat laboral, de manera que l'OCDE ha empitjorat les seves previsions d'atur per a Espanya fins al 14,2% aquest any, quan al maig confiava que cauria al 13,8%, mentre que per al 2020 i 2021 anticipa una taxa d'atur del 14,1% i el 13,6%, respectivament.

"Es preveu que la moderació del creixement econòmic el 2019 continuarà el 2020 i el 2021", assenyala l'OCDE, i apunta que la demanda interna continuarà sent el principal impulsor d'aquesta expansió, "encara que a un ritme més lent que en els últims anys", ja que la moderació del creixement de l'ocupació pesa sobre el consum i la major incertesa obstaculitza la inversió, mentre que un augment menor del mercat d'exportació serà un llast per a les exportacions.

En aquest sentit, l'organització adverteix del risc a la baixa per a les perspectives d'Espanya, que representaria un creixement d'Europa inferior al que s'esperava, ja que es tracta del principal mercat de les exportacions espanyoles.

Així mateix, apunta entre altres riscos potencials l'impacte del Brexit sobre el sector turístic o un debilitament del consum més intens del que s'esperava si el debilitament de l'ocupació és major del previst o si continua la incertesa. Per contra, l'OCDE apunta que, donada la solidesa dels fonaments de l'economia espanyola, una reducció de la incertesa permetria augmentar la inversió i impulsar la confiança empresarial.

La incertesa política, "ambigüitat fiscal"

Pel que fa a l'evolució dels comptes públics d'Espanya, l'organització amb seu a París exposa que la recent millora s'explica en gran mesura per les favorables condicions macroeconòmiques i considera "clau" seguir millorant la balança fiscal estructural que permeti una reducció duradora de l'elevada ràtio de deute públic.

En aquest sentit, l'OCDE preveu que el deute públic d'Espanya se situarà en el 96,6% del PIB el 2019, el 96,4% el 2020 i el 96,2% el 2021, mentre que ha revisat a l'alça les seves projeccions de dèficit, que xifra en el 2,2% del PIB aquest any, dues dècimes més que el seu anterior pronòstic, i baixarà a l'1,8% el 2020, mig punt per sobre de la previsió precedent, per caure a l'1,4% el 2021.

"La incertesa política genera ambigüitat sobre la futura posició fiscal", apunta l'OCDE, i assumeix que aquesta serà neutral durant els dos pròxims exercicis.

Finalment, en la seva anàlisi de l'economia espanyola, l'OCDE considera crucial la millora de la productivitat, que recomana impulsar mitjançant avenços en competitivitat i innovació, així com la formació dels treballadors. En aquest sentit, assenyala que la implementació de polítiques actives d'ocupació específiques podria millorar les perspectives laborals dels treballadors poc qualificats, i subratlla la importància de dotar d'habilitats digitals els ciutadans més vulnerables, els llocs de treball que estan en major risc d'automatització, mentre que recomana agrupar en un únic punt de contacte els serveis socials i de recerca de feina per a aturats per millorar la coordinació.

"Garantir la implementació efectiva de reformes estructurals prèvies que aborden la fragmentació interna dels mercats de productes és clau per crear economies d'escala", afegeix l'OCDE, i destaca que un increment addicional de la coordinació i avaluació de les polítiques d'innovació regionals i nacionals elevaria la qualitat de la innovació.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat