El titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 4 de Vinaròs ha dictat acte de procediment abreujat per un delicte de prevaricació mediambiental contra dos directius de l'empresa Escal UGS SL, adjudicatària del projecte Castor d'emmagatzemament de gas a la costa d'aquesta localitat castellonenca. El jutge ha adoptat la mateixa decisió respecte de la mercantil, com a persona jurídica, segons han informat fonts del TSJCV.

En canvi, ha arxivat les diligències per a d'altres deu investigats, funcionaris de l'Estat, en descartar que incorreguessin en un delicte de prevaricació mediambiental durant la tramitació dels permisos per al funcionament del magatzem.

Així, el jutge d'instrucció, en una interlocutòria datat aquest dimarts i que ha estat notificat ja a les parts, relata que els dos responsables del projecte van acordar començar entre els dies 2 i 5 de setembre de 2013 amb la fase d'injecció de gas en la planta "a cabal nominal", malgrat que eren "conscients de la potencial perillositat sísmica que la seva activitat podria portar".

Aquesta activitat al gasoducte va provocar el 5 de setembre un augment de la sismicitat de què l'Observatori Sísmic de l'Ebre va alertar la companyia i els seus responsables quatre dies més tard.

"En aquell moment, sent plenament conscients i coneixedors de la perillositat sísmica que la seva activitat estava produint amb perill per al medi ambient i les persones, van continuar injectant gas fins al dia 11, reprenent les injeccions el dia 11 a les 22:00 hores", precisa el jutge. I ho van fer a partir d'aquell dia i fins al 13 de setembre -afegeix en la resolució- "a un nivell molt superior a què en van injectar en data 5 a 8 de setembre, i en fases anteriors".

Aquesta situació va desencadenar una "gran sèrie de sismes a la zona", fins a 519, que es va prolongar fins al 4 d'octubre i va ocasionar "danys de consideració" a nou habitatges de Vinaròs i Sant Mateu, a la província de Castelló, i Amposta i Sant Carles de la Ràpita, en la de Tarragona, assenyala la interlocutòria.

Perillo potencialment catastròfic

A més, aquests moviments sísmics van generar, segons l'opinió del jutge, "una situació de perill potencialment catastròfic que es va prolongar fins que, finalment, per part de l'Administració, es va acordar el cessament de l'activitat fins que no hi hagués garanties que es podia continuar sense cap risc".

És més, tal com recull la interlocutòria, "avui dia continua el gas emmagatzemat en l'emmagatzemament subterrani sense que sigui possible la seva extracció en condicions de seguretat per a les persones i el medi ambient".

El jutge d'instrucció ha acordat en canvi, en una altra interlocutòria dictat de forma paral·lela a l'anterior, el sobreseïment lliure de les diligències per a unes altres deu persones, ja que entén que no van incórrer en un delicte de prevaricació mediambiental.

Així, considera que la seva actuació en la tramitació de projecte, que comptava amb una declaració d'impacte ambiental favorable, va incloure la firma d'un conveni que, probablement, va permetre advertir el risc de perillositat sísmica que l'activitat podia portar, "i molt probablement, la realitat, sense l'esmentat monitoratge sísmic, després dels més de 500 sismes produïts el setembre de l'any 2013, seria catastròfica".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat