Revisió internacional i espanyola sobre els efectes econòmics del cas català. Després de l'1-O, les alarmes sobre l'economia catalana es van despertar amb l'acceleració de la via independentista i la intervenció de l'autonomia, fet que va provocar anuncis negatius per part de diversos organismes a diferents nivells, com el Fons Monetari Internacional (FMI).
Tan sols uns dies després del referèndum de l'1 d'octubre, l'organisme internacional va advertir de les greus conseqüències de la crisi constitucional en les economies catalana i espanyola, i van citar els interlocutors polítics a debatre sobre això, fet que va provocar una revisió a la baixa de les perspectives de creixement. Ara, el mateix FMI es corregeix i ha assegurat que l'impacte del cas català va ser "menor" del que s'esperava.
Així ho va assegurar el director adjunt del Departament d'Investigació de l'FMI, Gian Maria Milesi-Ferretti, que en declaracions a l'agència Efe va exposar que hi va haver "un impacte menor de la incertesa sobre Catalunya" en relació amb els pronòstics elaborats per l'organisme. En aquest sentit, s'ha remarcat que el creixement de Catalunya ha estat "modest", una "bona notícia" en relació amb el que es va predir.
D'aquesta manera, les males perspectives apuntades des de l'octubre passat s'han corregit ara, cosa que deixa aquests mals auguris en paper mullat. El mateix ha passat en les darreres hores amb l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que ahir va xifrar en una dècima de creixement del PIB l'impacte de la crisi catalana en l'economia espanyola, per sota de les previsions per a l'últim trimestre de 2017.
En relació amb les perspectives de dèficit pel que fa al cas català, l'AIReF creu que és "factible'' que compleixi amb l'objectiu d'estabilitat del 0,4%, però hi hauria un "risc moderat d'incompliment" de l'objectiu del 0,2%. Una revisió que fa calmar les preocupacions sorgides des del referèndum de l'1-O i el canvi de seu d'empreses catalanes posterior a la crisi.