La 'taxa Google' que el govern de Pedro Sánchez porta anunciant des que va pujar a la presidència es comença a materialitzar. La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha avançat avui que l'impost que taxarà les grans tecnològiques serà un tipus del 3% sobre els ingressos per publicitat, venda de dades i transaccions entre particulars i comerç. 

En aquest sentit, doncs, l'impost digital -anomenat 'taxa Google'- anirà dirigit al negoci de la compra, l'hostaleria i d'alguns transports, i afectarà a les companyies amb una facturació superior als 750 milions d'euros arreu del món i 3 milions a Espanya, segons ha explicat la ministra. Així doncs, aquest gravàmen es tramitarà com una proposició de llei per tractar-se d'un impost nou, fet pel qual el ministeri d'Hisenda busca suport d'altres forces polítiques.

Què és la taxa Google?

Se li'n diu taxa Google com una metonímia pel fet que és un impost a les empreses tecnològiques. Un impost que ja va ser molt polèmic quan el va proposar el govern de Rajoy amb la idea de "pagar part de les pensions", però que Pedro Sánchez manté a la llista de les seves intencions. L'actual president espanyol assegura que amb aquest impost s'acabarà allò que "les tecnològiques no paguen impostos" i es podrà "mesurar el seu impacte real en l'economia".

Segons alguns experts, com el director general de l'Institut d'Estudis Financers (IEF), Josep Soler, les tecnològiques "ho tenen molt fàcil per traslladar determinats guanys a altres països", ja que els seus productes són immaterials, per la qual cosa un impost a les tecnològiques pot arribar a ser un problema. Si s'homogeneïtzés i s'introduís aquest impost "a tot Europa, seria molt més fàcil", argumenta Soler, però "si no es fa així, suposa un gran fre a empreses molt atractives" per a la nostra economia. 

De fet, aquest va ser un impost proposat per Brussel·les, que es plantejava com un impost indirecte de caràcter temporal per taxar els serveis digitals en un 3% a empreses com Google, Amazon i Apple, entre d'altres, per evitar l'evasió d'impostos. Es tracta, doncs, d'un impost per obligar que paguin al fisc activitats que actualment escapen d'Hisenda. El govern de Rajoy, però, va fer-ne la seva pròpia lectura i va introduir aquest impost -abans que s'hagués creat- en el Pla d'Estabilitat 2019-2020 que va presentar a Brussel·les com "una de les mesures que ajudaria a pagar les pensions", cosa que no va agradar a la Comissió Europea. 

Altres impostos

Durant la seva compareixença davant la Comissió d'Hisenda del Senat, Montero ha seguit perfilant els canvis impositius que recollirà el futur projecte pressupostari de 2019, tot i que ha subratllat que no es pot "donar per definitiu cap dels aspectes" perquè encara se segueixen negociant.

Ha defensat la posada en marxa d'una taxa a les transaccions financeres, encara que sense descartar un futur impost a la banca en funció de l'evolució de la recaptació en 2019. El projecte pressupostari incorporarà un tipus efectiu mínim per a grans empreses del 15%, i el 18% per a la banca i petroleres. S'ha mostrat partidària que, com passa a França, es tributi a Espanya el 5% dels dividends de les filials a l'estranger de les empreses espanyoles, ara exempts en aplicació dels convenis de doble imposició.

D'altra banda, Hisenda també estudia que les Societats d'Inversió de Capital Variable (SICAV) tornin a estar sota el control de l'Agència Tributària, en lloc de sota la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), per evitar que siguin "opaques al fisc".

A més, Montero ha advocat per homogeneïtzar la tributació per successions i donacions, amb l'objectiu d'evitar el "dumping fiscal" entre comunitats autònomes. També ha avançat que el ministeri treballa en la nova Llei de prevenció i lluita contra el frau per simplificar la complexa arquitectura fiscal al voltant de entramats societaris i patrimonials, alhora que l'Agència Tributària centrarà també els seus esforços en les àrees amb més frau.

"El Govern té l'obligació d'anar simplificant per als que volen ser honestos però se'ls fa complicat", ha dit, després de recordar que la publicació de la llista de morosos tindrà un efecte dissuasori.

Un "gran acord" amb Podem, més proper

Montero també ha assegurat que està a punt de tancar un "gran acord" amb Podem per millorar el finançament de les comunitats autònomes i pal·liar la insuficiència de recursos, i ha recordat la seva proposta que fora a través de l'IVA o dels impostos especials o bé amb altres combinacions.

Una altra qüestió és modificar els criteris per al repartiment d'aquests recursos, que -en la seva opinió- s'ha de tenir en compte no només la població sinó també el PIB de cada regió, els seus nivells de pobresa, d'atur o la insularitat.

La ministra ha demanat al PDeCAT que deixi al marge les ideologies per donar suport uns comptes que aposten per millorar la qualitat de vida dels catalans, siguin o no independentistes, alhora que li ha retret al PP que sigui la "l'altra cara del senyor (president de la Generalitat, Quim Torra) "en contribuir" a elevar la crispació en aquest país ".

Rebaixa de l'IVA al 4% per la higiene femenina

La ministra ha reiterat que es baixarà l'IVA als productes d'higiene íntima femenina, del 10% al 4%, i ha avançat que es treballa en l'IVA veterinari, que ara té el tipus general del 21%. “La intenció del govern d’Espanya, animat per moltes associacions i col·lectius feministes, és que aquests béns tributin al tipus superreduit del 4%”, ha afirmat abans de recordar que són productes que es consumeixen de manera obligada “per la condició de gènere” i cal “evitar discriminació en relació a la tributació”.

Montero situa la mesura dins d’un paquet d’iniciatives que han de formar part d’un “nou model fiscal” per “blindar l’Estat del benestar” i que caldrà incloure als pressupostos generals de l’Estat per al 2019, i que també inclourà, entre altres, un enduriment dels impostos que paguen les plataformes d’economia col·laborativa com Airbnb i Uber.