El Departament d'Economia i Hisenda va aconseguir fer aflorar 338,5 milions d'euros procedents del frau fiscal durant el 2021. Tal com han explicat aquest dilluns el conseller Jaume Giró, i la secretaria d'Hisenda, Marta Espasa, aquesta xifra suposa un augment del 55% respecte al 2020 i un nou rècord històric a Catalunya. Aquesta quantitat es va obtenir després de realitzar un total de 52.913 actuacions, un 11% que el 2020, segons l'últim balanç del pla de prevenció i reducció del frau fiscal i foment de les bones pràctiques tributàries de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), que inclou un total de 75 actuacions contra aquesta pràctica. 

 

Durant la seva intervenció, el conseller Giró, ha assegurat que el frau fiscal és una conducta "especialment reprovable" i que mereix un gran menyspreu, ja que penalitza el global de la societat, en aquest cas la catalana, i especialment als més vulnerables. En aquesta línia, el conseller ha tornat a insistir que fins al dia d'avui encara no s'ha trobat cap fórmula millor que els impostos per lluitar contra la desigualtat i que, per tant, tot país necessita un sistema fiscal robust per tenir un bon estat del benestar, que és la palanca per intentar fer una societat més justa i igualitària. 

És per això que Giró ha assegurat la seva intenció personal de convertir Catalunya en un "infern" per als defraudadors fiscals durant el seu mandat, recordant que, ni de bon tros, el país és un "infern fiscal", i encara menys si es miren els serveis que s'ofereixen des de l'administració pública. El conseller ha clos la seva intervenció assegurant que el comportament més corrosiu i poc solidari per la societat catalana és el frau fiscal.

A Espanya els impostos serveixen per a l'espionatge

Per a tots aquells que critiquen el Govern titllant Catalunya d'infern fiscal, el conseller ha volgut recordar que a Espanya" els impostos serveixen per finançar l'espionatge", en clara referència al CatalanGate. En aquesta línia, ha assegurat que la hisenda estatal només serveix per a esquerdar el teixit social del país i "dissoldre un sistema" que ha acabat sent una democràcia imperfecta. "Un Estat com l'espanyol, que destina recursos que obté dels seus contribuents per a finançar activitats soterrades només per a promoure vigilàncies injustificables i a interferir en processos electorals i polítics legítims, és un Estat les estructures del qual estan profundament corruptes", ha criticat.

El 43% del frau, procedent de successions i donacions

Del balanç del pla presentat avui, se n'extreu que dels 338,5 milions aflorats durant el 2021, el 43%, uns 146 milions, procedeixen de l'incompliment amb l'impost de successions i donacions, seguit dels 100,6 milions descobert per l'impagament de l'impost de patrimoni. En tercer lloc, trobem l'impost de transmissions patrimonials amb 86,9 milions. La resta de tributs, van representar un 1% del frau aflorat. 

Pel que fa al control de canvis de residència ficticis, sigui a l'estranger o a una altra comunitat autònoma , l'import descobert per l'ATC des que va entrar en marxa aquest pla l'any 2019 és de 74,1 milions, 82,72 dels quals durant el 2021. Respecte al control de béns a l'estranger, l'import del frau descobert va ser de 22,1 l'any passat.

Des de l'ATC, qualifiquen les xifres obtingudes de rècord, ja que estem davant del rècord  i recorden que des del 2015, han fet aflorar un total de 1.501,7 milions. Pel que fa al 2021 en concret, l'actuació mitjana va ser de 6.396 euros aflorats per actuació, unes "xifres insòlites" perquè representen un augment del 39% respecte al 2020. Pel que fa als diferents àmbits d'actuació, l'àrea d'actuació va continuar sent la que més frau va aixecar amb un total de 220,2 milions d'euros l'any passat. La segueixen les àrees de gestió tributària amb 107 milions i la de recaptació amb 11,2 milions. 

De cara a l'any que ve, Espasa ha assegurat que des del Govern no s'han marcat cap objectiu perquè, de fet, la situació ideal seria que no hi hagués cap mena de frau fiscal. A preguntes dels periodistes, tant Giró com Espasa han assegurat que, de moment, la Generalitat se centrarà a perseguir el frau en els tributs propis de la Generalitat i aquells que estan cedits per l'administració central, encara que han obert la porta a què en el pròxim pla, que comença l'any que ve,  es puguin incloure impostos estatals com, per exemple, l'IVA.

 Per últim, el conseller ha anunciat que ja s'ha posat en contacte amb la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per tal que la Generalitat pugui gestionar el nou impost sobre els residus aprovat pel govern espanyol, tot recordant que a Catalunya ja fa anys que s'aplica de fa anys i va ser una iniciativa pionera a l'Estat.