L'Estat "se la va jugar" exercint pressions perquè les empreses traslladessin les seves seus fora de Catalunya després de l'1 d'octubre del 2017. Segons les conclusions del Col·legi d'Economistes de Catalunya sobre els efectes de la reacció de l'Estat després de l'1-O, presentades avui pels economistes Modest Guinjoan i Albert Carreras, consideren que "tant en el sector públic -amb el 155- i en el sector empresarial, l’Estat va voler demostrar qui mana aquí econòmicament". Unes actuacions que finalment, asseguren, "han estat d'impacte econòmic molt baix" però "una gran eina de propaganda política de l'Estat". 

Amb tot, asseguren que aquesta demostració de poder "no es va fer de la manera amigable, sinó autoritària", i "les operacions de retirada de fons no van estar exemptes de risc financer, i l’Estat se’n feia responsable. El Banc d’Espanya ha dit moltes vegades que una retirada sobtada de 1.000 milions d’un banc el fas entrar en zona de risc, l’Estat se la va jugar", assevera Guinjoan.

L'Estat va voler demostrar qui mana aquí" - Guinjoan

L'entramat de la retirada de fons per part de l'Estat de diverses entitats financeres per forçar el trasllat massiu de seus que va avançar el diari Ara l'octubre passat, avui té ja una xifra: segons dades estudiades del Banc d'Espanya, l'Estat va retirar fons per valor de 30.000 milions d'euros entre el sector públic i el privat; una xifra que a data d'avui s'ha reduït a 17.000 milions, tenint en compte els fons que van acabar tornant. 

D'altra banda, el Col·legi també ha estudiat els efectes de l'aplicació de l'article 155, en què segons els seus càlculs, els costos directes són de 130 milions d'euros, i els costos de pèrdua, bloqueig d'operacions o endarreriments superen els 1.800 milions d'euros, "però el més important és la pèrdua de l'autogovern, que va començar amb la pèrdua de la capacitat de la Generalitat de defensar-se davant dels tribunals".

La campanya de la por, fracassada

Ara bé, segons els experts, a la pràctica la major incidència no va ser econòmica. "Sí que va deixar de funcionar l’autogovern, sí que van marxar seus socials, però no va acabar l’activitat econòmica. A la pràctica aquest conjunt d’instruments ha estat un bon sistema de propaganda política al voltant de l'economia", i asseguren que "tenir aquesta actitud en l’àmbit financer comportava riscos que creiem que es podrien haver evitat".

De fet, gairebé dos anys després del fenomen "fuga", els experts demostren que la incidència econòmica que ha tingut en l'economia és pràcticament nul·la. "L’impacte real a l’economia ha estat baixíssim, fins a data d’avui la incidència ha estat petita o pràcticament nul·la", explica Guinjoan. "La mostra d’això és que l’economia catalana va com una moto, i ha continuat anant-hi malgrat tot. A la pràctica el que compta es que malgrat aquesta reacció de l'Estat en l’àmbit econòmic, l'impacte és poc". Un fracàs de la campanya de la por que va orquestrar el govern de Rajoy. 

L'impacte en el turisme és el més real que es va produir, per les imatges de le càrregues de l'1-O" - A. Carreras

L'únic àmbit en què els experts coincideixen que sí que es va veure perjudicat en part és el del turisme. "És l’impacte més real que es va produir, els ingressos per activitat turística van caure l’octubre 2017 i el quart trimestre del 2017 en general", explica Carreras. "Però on hi ha una discussió és que la causa més gran van ser les imatges de càrregues policials i els enfrontaments que s’han vist a tot el món. Val a dir que les manifestacions s’han pogut fer amb les botigues obertes i els botiguers estaven contents perquè creien que podien vendre més, però les càrregues policials espanten. Quan es va percebre que aquest risc havia desaparegut, l’afluència del turisme va tornar a la normalitat", assegura.

La moció de censura va tenir més pes

Els impactes sobre Credit Default Swaps (CDS), bons i primes de risc "van ser existents però relativament petits comparats amb altres episodis com la moció de censura". De fet, aquest fenomen el vam explicar en un reportatge a El Nacional, en què es demostra que comparant les fluctuacions borsàries i la prima de risc entre els dos períodes -post 1-O i moció de censura de Rajoy-, la moció va aportar una incertesa molt més elevada als inversors. 

La moció de censura va fer caure l'Ibex més d'un 6,19%; després de l'1-O va caure un 2,7%"

De fet, des que es va començar a parlar d'una possible moció de censura el 23 de maig, la borsa ho va notar. El dia 25 d'aquest mes, després de les declaracions de Pedro Sánchez deixant també oberta la possibilitat d'eleccions si ell guanyava la moció, l'Ibex va perdre 300 punts en qüestió de minuts. El moment d'incertesa política a Espanya va afectar directament a la borsa, especialment als bancs. L'enfonsament de l'Ibex va durar fins el dimarts 29 de maig, amb unes caigudes acumulades del 6,19% en només cinc jornades. Unes caigudes que van venir acompanyades d'un augment disparat de la prima de risc espanyola. Després de la moció i la presa de poder de Pedro Sánchez, l'índex es va tornar a estabilitzar en certa mesura, però ja no ha recuperat -fins el moment- la cota del 10.000 punts.

D'altra banda, del 2 d’octubre al 31 de desembre del 2017, l’Ibex va caure un 2,7% amb lleugeres volatilitats, una caiguda que podria arribar a alarmar, però cal tenir en compte que de l’11 de maig del 2018 a setembre del 2018, l’índex espanyol va caure fins a un 9,7%. Pel que fa a la prima de risc, la catalana va augmentar 20 punts després de l'1-O, però a finals d'any ja en va baixar 50. La prima espanyola, en canvi, va passar de 65 a 130 punts després de la moció, segons explica Guinjoan. 

I com és aquesta manca d'incidència? Segons els economistes, podien ser dues coses: "Els agents no percebien que realment hi hagués un risc d’independència, o creien que la independència no era un risc", però no es tenen les eines per evaluar quina de les dues és la bona. 

Per últim, les empreses que van traslladar la seva seu, per què ho van fer? Els experts detecten 3 possibles motius: per pressions de proveïdors i clients, per convicció política o per les pressions de l’Estat. Amb tot, "la retirada de dipòsits feia inevitable el moviment de seus, ja que els impactes immediats en borsa van ser molt grans i no donaven una altra opció", acaben els economistes. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat