Foment del Treball fa temps que es queixa del greuge de les infraestructures catalanes, i ja aquest juliol xifrava el dèficit en aquest àmbit en 28.000 milions d'euros, quelcom "vergonyós". La patronal, que fa temps que mira d'actuar de pont entre Catalunya i l'Estat, ara vol ser "un actor important" en les negociacions sobre com s'hauria de gestionar el sistema d'infraestructures estratègiques de Catalunya. En aquest sentit, Foment considera que cal "una gestió de kilòmetre 0", és a dir, des de Catalunya mateix, sobre les infraestructures estratègiques: l'aeroport del Prat, Rodalies -"la més urgent" segons Sánchez Llibre-, els ports de Tarragona i Barcelona i les autopistes i autovies catalanes. 

De fet, el cas espanyol és l'únic país amb un sistema de gestió centralitzada i conjunta en mans d'un únic gestor amb un volum elevat tant d'infraestructures com de passatgers transportats. La patronal liderada per Josep Sánchez Llibre assevera que "la lògica econòmica, l'eficiència, la lliure competència i la rendició de comptes al contribuent des de la proximitat avalen que els aeroports, ports, ferrocarrils i carreteres de Catalunya es gestionin des del territori al qual donen servei". En aquest sentit, "cal adoptar mesures valentes i significatives de descentralització de la gestió de les infraestructures i augmentar sostingudament la inversió". A més, la patronal recorda que "és necessari reactivar les obres adjudicades i parades i invertir 2.000 milions d'euros anuals durant cinc anys per recuperar el dèficit acumulat de 28.000 milions", cosa que ja va reivindicar el mes de juliol. 

No només això, sinó que "la inversió en infraestructures se situa en mínims històrics i mostra un balanç decebedor en els últims quatre anys", asseguren des de la patronal, que critiquen que no s'està apostant per quelcom tan estratègic com són les infraestructures. Així doncs, i amb l'objectiu de "pressionar" l'administració, Foment es mostra ferm en què la millor opció és la gestió de proximitat i que "volem que vegin que som la societat civil qui ho demana". 

Menys dependència de Madrid

El president de la Cambra de Contractistes de Catalunya i vicepresident de Foment, Joaquim Llansó, ha explicat que "la gestió de les infraestructures ha de ser de km0, és a dir, el més a prop possible del territori on es fa". Per què? "Com és evident, nosaltres des del territori coneixem millor les infraestructures, el clima, les necessitats dels usuaris, etcètera; no té cap sentit que no sigui així".

En aquesta gestió des de casa, Llansó ha fet èmfasi en els ports de Barcelona i de Tarragona, que actualment depenen de la gestió de Puertos del Estado, dient que "els ports entre ells competeixen i per tant hauria de ser factible que cada un marqui les seves taxes i no estar depenent de què diu Madrid". Aquesta petició és quelcom que ja ha reivindicat diverses vegades la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, que en reiterades ocasions ha recordat que el de Barcelona és el que més aporta al fons dels ports i en canvi el que menys rep, i que per tant "el que volem no és deixar de ser solidaris, sinó que se'ns reconegui amb més llibertat de gestió".

L'aeroport del Prat és un altre dels punts de conflicte amb Madrid. Des de la patronal, recorden que el novembre del 2011 es va crear el consell rector de l’aeroport del Prat i de Madrid-Barajas amb la idea que es fes una gestió individualitzada de cada un d'aquests. Mitjançant els consells rectors, els governs autonòmics de Catalunya i Madrid, les administracions locals i els agents econòmics i socials estarien presents en el Consell d'Administració, i els acords es prendrien per majoria àmplia que atorgaria una posició determinant als representants dels territoris. Amb tot, el canvi de govern a l'Estat va provocar que "s'oblidés" el tema i no s'arribés a implementar l'acord, i la gestió continua centralitzada. 

La urgència de Rodalies

Rodalies és "el tema més urgent", segons Sánchez Llibre. "Més de 420.000 persones són usuàries del servei de Rodalies diàriament, i no pot ser que funcioni com funciona". Segons la patronal, el servei de rodalies i regionals a Catalunya ha rebut una inversió molt inferior a les necessitats detectades en els plans establerts -igual que passa amb el corredor mediterrani-, i una de les causes d'això és la baixa execució pressupostària d'Adif i Renfe. La manca d'inversió provoca alhora que l'estat i el manteniment de les línies no sigui la que hauria de ser, i "dificulta de manera consistent el servei". 

En aquest sentit, la patronal recorda els diversos accidents ocasionats en els darrers mesos i alerta d'una manca de fiabilitat per part de la societat. Així, considera necessari "un increment constant de la inversió i la introducció de canvis en l'estructura de gestió per millorar la fiabilitat del sistema", alhora que "apropar la capacitat de decisió al territori català afavoriria això". Amb tot, Llansó ha recordat que "no estem demanant un traspàs, que també es podria fer si hi hagués voluntat política però és més difícil, sinó que volem participar de la gestió i poder prendre les decisions des d’aquí".

Peatges i vies d'alta capacitat

Enguany acaba la concessió de diversos peatges, que passaran a estar gestionats pel ministeri de Foment. El 31 de desembre del 2019 conclou la de l'AP-7 entre Tarragona i Alacant, i el juliol de 2021 el de Tarragona i la Jonquera i també Barcelona-Saragossa de l'AP-2. Una vegada finalitzada la concessió des de Foment s'aboga per "establir un cànon d'explotació que permeti el manteniment de la via" i s'aposta pel "qui usa i qui contamina, paga". 

A més, es proposa també crear en acada comunitat autònoma un òrgan gestor participat per totes les administracions amb competències que s'encarregui de gestionar el cobrament. "Ens oferim perquè Catalunya sigui la primera en què s’hi implanti aquest sistema de cànons i, progressivament, a la resta d'Espanya", ha asseverat Llansó. 

Pel que fa a la proposta del conseller de Territori, Damià Calvet, d'implantar el model de la vinyeta, Llansó diu que "no hi estem en contra per començar a fer canvis, però sí que creiem que s'ha de partir del 'qui més usa, més paga'. La vinyeta està bé per començar, però al final és una mica injusta perquè és una taxa i la paguem tots per igual". 

Per acabar, Sánchez Llibre ha estat contundent: "Ja n’hi ha prou d’esperar més. Algun dia haurem de fer aquest pacte d’estat de mobilitat, és necessari i no ho podem anar allargant. Estem segurs que acabarà caient pel seu propi pes, i les administracions poden comptar amb Foment per ajudar a implementar les mesures". 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat