Oriol Amat (Barcelona, 1957), degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) i candidat a rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ens rep a la sala de juntes del CEC. Abans de començar ens avisa que és optimista, que veu el got mig ple. Durant l’entrevista parlem de la situació econòmica de Catalunya, s’està gestionant bé la crisi? S’ha fet millor que el 2008? Què es podria millorar? Quan sortirem de la crisi? De tot això en parlem amb Amat, que, efectivament, té una visió optimista de la situació que travessa actualment el país.
Foto: Sergi Alcàzar
Podríem dir que Catalunya està en crisi econòmica?
Fa tres o quatre mesos, excepte la Xina, tot el món estava en crisi econòmica. Ara mateix, ja hi ha països que estan començant a sortir de la crisi econòmica, com els Estats Units, que està pràcticament a punt de sortir. Quan arribes a Europa però, el tema va una mica més lent i, per tant, Catalunya està en crisi, com a mínim des del punt de vista del volum d’activitat, el producte interior brut (PIB), que és la suma del que fem entre tots. I això per què? Perquè ara mateix encara està per sota del que fèiem abans de la Covid, per tant, no ens hem recuperat. Aleshores, si per crisi econòmica entenem la caiguda de l’activitat, que genera atur, que genera pobresa, que la gent perd ingressos, si per això entenem crisi, sí, estem en crisi econòmica. Ara bé, l’economia ja està començant a rebotar, de la mateixa manera que amb la vacuna ja es veu llum al final del túnel en tema sanitari, també es veu llum al final del túnel en termes econòmics.
Per explicar-ho et donaré una dada de la Cambra que fa referència al mes de febrer i és que la venda dels terminals punts de venda dels restaurants de Catalunya ja és més alta que abans de la Covid i fixa-t’hi que està per sobre, tot i tenir els restaurants tancats a la nit. A més, et dono una altra dada, també de la Cambra, les famílies a Catalunya ara tenen 20.000 milions més d’estalvi del que tenen normalment.
O sigui, no haver pogut gastar durant un any sencer ha provocat que augmentin els estalvis de molts catalans, no?
Exacte. Ara bé, has de tenir en compte que això és l’agregat de tothom , però, en conjunt, a Catalunya hi ha molta gent que s’ha empobrit.
Això t’anava a dir…
Sí, la pobresa ha augmentat. Quan agafes les dades de l’Idescat, per exemple, el nombre de persones que estan per sota del llindar de la pobresa ha augmentat. És a dir, està augmentant la pobresa i al mateix temps hi ha gent que s’està enriquint. Aquesta gent està en sectors com el comerç electrònic, tecnologies de la comunicació i la informació… en aquest tipus de sectors la gent s’està enriquint, però tens una gran part de la població que s’ha empobrit. En conjunt però, sumant-ho tot, la gent té 20.000 milions d’euros més.
Et dono una altra dada. Quan et dic que crec que hi haurà un rebot molt fort de l’economia, per donar-te una evidència, si ens remuntem al mes de juny del 2020, recordes que es deia que la Covid a l’estiu escamparia i que no tornaria fins al setembre, però que a l’estiu no hi hauria Covid. Dit això, si mirem l’ocupació hotelera del juny 2020, era més alta que la del juny del 2019, el que passa és que al juliol va tornar la Covid i aleshores es va tornar a enfonsar tot.
Per tant, a la que la gent va poder sortir de casa…
Exacte, la gent té ganes de sortir, la gent té ganes de viatjar, però tenint en compte que hi ha una part important de la societat que s’ha empobrit molt. De fet, de cara a la sortida de la crisi es parla d’una recuperació en forma de ‘K’.
La ‘V’ és el que es deia l’any 2008 quan va caure l’economia. Després el 2010 va començar a pujar l’economia… aleshores molts pensàvem, i em vaig equivocar, que l’economia seguiria pujant cap amunt, però els PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya) vam tornar a caure i vam acabar fent una ‘W’ mentres la resta del món va fer una ‘V’.
Aleshores ara es parla d’una recuperació en forma de ‘K’, és a dir, si recordes la lletra, hi ha una part que va cap amunt i una que va cap avall. Per exemple, aquest matí m’estava mirant dades d’exportació, el volum del port de Barcelona, que està creixent molt, per sobre del creixement que tenia abans de la Covid; per tant tu tens una part de l’economia, que està anant cap amunt, que està rebotant amb molta força: els sectors que tenen a veure amb l’exportació, amb la indústria…
Seria tot el sector secundari no?
Sí, però també el sector primari, bé l’agroalimentari està entre el primari i el secundari, perquè és agricultura, però la indústria agroalimentària està anant molt bé, de fet ha patit poc durant la crisi, perquè era la primera necessitat durant tot el confinament, i després també, anaven per sobre de l’any anterior…
Foto: Sergi Alcàzar
De fet el que vam haver de deixar de consumir va ser el sector dels serveis, que són els que han patit més la crisi...
Exacte. Hotels, restaurants, etc. Tot aquest sector és el que està pitjor. El sector hoteler —ara utilitzo dades en l’àmbit europeu de DHS— recuperarà bona part de l’ocupació durant els mesos de juny i juliol. Ja va passar l’any passat quan el turisme ja va recuperar l’ocupació gràcies al turisme interior. Per tant, si les coses segueixen funcionant com esperem —ho va dir també el secretari de Salut pública, Josep Maria Argimon— tindrem un estiu amb turistes. Aleshores, jo diria que passarà el mateix que l’any passat, hotels plens. El problema és que els hotels han abaixat molt els preus. De mitjana al conjunt d’Europa, el preu de les habitacions d’hotel ha baixat un 50%, segons els estudis de DHS. De fet molta gent està comprant paquets turístics amb descomptes del 40, 50 o 60%... Per tant, és el sector que es preveu que pateixi més perquè tot i que s’espera que ara es recuperi l’ocupació, el preu està per sota i s’espera que trigui a recuperar-se. És clar, els ingressos depenen de l’ocupació i del preu, si aquest està per sota els ingressos no augmenten. Es calcula que aquest serà un dels sectors —segons McKinsey— que més li costarà recuperar-se, de fet es parla de 2022 o fins i tot 2023.
En canvi hi ha sectors que ja estan plenament recuperats, com el farmacèutic o l’agroalimentari, sectors que la crisi no ha afectat gaire. Després tenim sectors que —si les vacunes funcionen— es recuperaran en pocs mesos com la indústria, el comerç. Aquí el que passa és que ara tenim el comerç tradicional i per internet, però en el conjunt, si les vacunes funcionen el comerç es recuperarà en pocs mesos.
Ara que ho dius, amb la irrupció del comerç electrònic, el comerç tradicional pot desaparèixer?
Aquí amb el comerç tradicional estan canviant els hàbits. De fet, s’ajunten dos temes, aquí hi ha dos trens que han xocat. Un és la Covid i l’altre és la revolució industrial. Abans de la Covid el comerç tradicional ja estava patint i la clau és que la gent està canviant d’hàbits molt ràpidament i el coronavirus ho ha accelerat tot. Abans hi havia moltes persones que no havien comprat mai per internet, i ara ja ho han començat a fer. La clau és si el comerç tradicional serà capaç de reinventar-se o no, tal com van haver de fer els queviures. Amb el comerç tradicional, el que passa és que jo afegiria una cosa perquè hi ha sectors que, al meu parer, han de rebre molta ajuda pública. Què passa si ara van tancant tots els comerços? No sé si heu estat en alguna ciutat nord-americana, tu vas allà al centre de la ciutat a les 5 de la tarda i no hi ha res. Tota la gent està als centres comercials comprant… Si desapareix el comerç tradicional, canvia la fisonomia de la ciutat; la pregunta, per tant, és si volem aquest canvi. Segurament no, i com que no ho volem, vol dir que són sectors que han d’estar protegits com la UE va fer amb l'agricultura. Per tant, en algun moment Catalunya haurà de dir que volem el comerç tradicional, amb determinades condicions, i per tant, jo crec que això ho hem de recolzar.
Estem fent bé les coses en relació a la crisi del 2008?
Si ho comparem amb el 2008, les coses s’estan fent infinitament millor, perquè hem reaccionat abans. Al 2008, en el moment zero de la crisi, Espanya va posar en marxa el pla E, que va abocar molts diners als municipis dirigits a infraestructures que no milloraven ni la competitivitat ni el benestar de la gent. El millor de les infraestructures és que, o bé t’ajuden a millorar la competitivitat o bé t’ajuden a millorar el benestar de la gent. O ambdues. A l’inici de la crisi del 2008 es van abocar milions i milions en coses que no oferien cap d’aquests dos beneficis i, alhora, això va anar acompanyat de retallades en molts sectors, com la salut, l’educació, la recerca, l’R+D… quan nosaltres fèiem això a Europa, països com França o Alemanya van invertir més en educació, amb sanitat…
Recapitulant, la reacció europea a la crisi de 2008 es va produir el 2013, cinc anys més tard, quan el senyor Mario Draghi va dir que farien el necessari per rescatar l’euro. Un cop es va iniciar aquesta política, l’any 2014 l’economia europea, catalana i espanyola va començar a anar cap amunt i vam arribar el 2016 al nivell que teníem el 2008. Vam trigar 8 anys, ara la reacció ha estat molt més immediata.
Foto: Sergi Alcàzar
On estem ara?
Segons les dades de febrer del 2020, Catalunya tenia un 10% d’atur i ara, un any després tenim un atur del 13% i baixant. Per tant no s’ha deixat que l’atur arribi al nivell de 2013. Ara bé, els ERTO no deixen de ser ajudes directes a les empreses que han anat relativament de pressa.
A Catalunya s’han destruït unes 20.000 empreses des del març fins al desembre de 2020. Des del mes de gener, Catalunya ja està creant unes 1.500 empreses cada mes. i vull dir empreses netes, és a dir el resultat de les creades menys les destruïdes; el resultat són 1.500 positives. Alhora, estem amb un atur al voltant del 13%, que és inadmissible, i hem de batallar perquè això es millori, però no és el 24% del 2013.
Ho estem fent bé per superar aquesta crisi?
De la mateixa manera ho podem comparar amb el 2008, i podríem dir que progressem adequadament. Ara bé, quan ens comparem amb països com França, Itàlia o altres països del nostre voltant veiem coses que no s’estan fent bé. Quines? En primer lloc el volum dels rescats. A París, per exemple, els restaurants estan tancats, però els indemnitzen —no conec els detalls— amb, aproximadament, el 70% de la seva facturació del 2019. En canvi, he parlat amb gent que té restaurants aquí i em diuen que, sense contar els ERTO, han rebut uns 1.000 euros en els últims sis o set mesos. Evidentment tot ajuda, però és clar… Per tant jo el que diria és que s’ha reaccionat més de pressa, que s’ ha anat en la direcció correcta, però faltarien més diners.
Aleshores et diuen “si això és tan senzill, perquè no els posen aquests diners?”. Perquè als governs els fa por el deute públic. A més, Catalunya no té capacitat per endeutar-se, no té prou autonomia per decidir-ho i el volum de deute el marca Madrid. Per tant Catalunya no es pot endeutar més, però el govern central sí.
Jo el que diria és que en aquests moments el problema no és si hi ha molt deute o poc. N’hi ha moltíssim, de fet el deute públic ha superat el 120% del PIB. Si ens fixem en el 2008, quan va començar la crisi, el deute públic era del 40% del PIB espanyol, però com que no es va reaccionar ràpidament al final es va acabar posant-hi molts més diners i el deute públic l’any 2014 va arribar al 100% del PIB. Ara hem passat el 120% i això és un problema, però no és el problema més greu.
I quin és el problema més greu?
El problema més greu són les empreses que tanquen. Per tant, la meva impressió, és que s’ha de fer el que està fent Itàlia, i dic Itàlia perquè estan més endeutats que nosaltres i aquí es diu “això no ho podem fer perquè estem molt endeutats. Els alemanys ho poden fer, els francesos també, però nosaltres no perquè estem endeutats”. Escolta, que a Itàlia estan més endeutats que nosaltres i ho fan igual. Per tant, si fas com Itàlia, totes aquelles empreses que salvis t’ajudaran a reduir el deute públic del futur
Ara bé, estem en crisi o no? Estem sortint, però hem de tenir en compte que es tracta de la Covid i la revolució industrial, hem de combinar les dues coses. Estem fent bé les coses? Jo diria que sí, però no és un excel·lent la nota.
Foto: Sergi Alcàzar
Estem sortint de la crisi, però quan arribarem a sortir-ne definitivament?
Tot depèn de què entenguem per sortir de la crisi. Si definíssim sortir de la crisi com el moment en el qual es comença a crear ocupació, això ja ho hem començat a fer. Si definim com sortir de la crisi el moment en que igualem l’ocupació que teníem a febrer del 2020, si aquesta és la definició, aleshores estaríem parlant, segurament, de 2022. És a dir, amb el nivell de creació d’ocupació actual segurament arribarem al nivell d’ocupació que teníem —a aquell 10% d’atur de principis de 2020— cap a finals de 2022 si es compleixen les previsions de la Cambra, del Banc d’Espanya i de l’FMI.
Per què trigarem tant?
Perquè tot plegat es barreja amb la revolució 4.0. Et posaré un exemple de com la Covid accelera la revolució 4.0. Dèiem que hi ha molta gent que comença a comprar per comerç electrònic i la Covid ha provocat que molta gent que marxi de les ciutats i se’n vagi a viure als pobles. Això, per exemple, provoca que hi hagi moltes oficines que, de cop i volta, no es necessitin a les ciutats. El problema de la sortida de la crisi és que se t’ajunta amb la revolució 4.0; si ara no hi hagués aquesta revolució, la meva impressió és que al setembre o a l’octubre ja s’hagués recuperat tot el nivell d’ocupació. Va haver-hi una davallada molt important, però una pujada igualment considerable, el que passa és que aquesta pujada es combina amb que les persones hem canviat els nostres hàbits de compra, de consum. Això provoca que, de cop i volta, hi hagi empreses que deixin de tenir clients, hi ha hagut un canvi de paradigma i l’economia s’ha d’adaptar.
En aquest punt també m’agradaria recordar que quan a algú li parles de les xarxes socials, els drons… et diu que això s’enfonsa tot, ens quedem tots a l’atur. Jo voldria recordar que aquesta és la quarta revolució industrial, ja n’hem passat 3 abans i en aquestes tres revolucions anteriors s’han creat moltíssims més llocs de treball dels que s’han destruït. Et torno a posar un exemple, als Estats Units ara mateix l’atur és del 5-6%, i han passat tres revolucions industrials, estan al mig de la quarta i tenen un 5% d’atur. Què vol dir això? Quan no existia la roda hi havia unes persones que feien unes feines que, amb la seva aparició deixen de ser necessàries, però es van reinventar. Jo crec que ara passarà el mateix. Hi ha unes parts concretes de l’activitat econòmica que necessiten milions i milions de persones treballant-hi, em refereixo a tot el que és la cura de les persones.
Aquest canvi de paradigma pot venir, en part, gràcies a l’arribada dels famosos fons europeus?
Segur que ajudaran. En aquest fons hi ha tres potes, la digitalització, la sostenibilitat i el rescat de determinats sectors que segur que ajudarà.
Ara bé, hi ha molta gent que diu que tots aquests fons aniran a parar a les grans empreses. Notarem nosaltres l’impacte de tots aquests milions?
Segur que sí. En qualsevol cas es notarà. Quan tu aboques aquesta quantitat de milions en una economia això es nota. A veure, l’ideal és que les pimes també puguin accedir a aquests fons perquè no hem d’oblidar que les pimes formen la major part del teixit empresarial. El que és molt important és que les pimes s’ajuntin, cooperin entre elles per poder presentar sol·licituds, però al cap i a la fi, que els diners arribin a una gran, petita o mitjana empresa és igual perquè quan t’arriben els diners tu el que fas és comprar a altres empreses. És a dir, quan una empresa té una activitat, aquesta activitat té un efecte en cascada que afecta a tota l’economia.
És a dir, quan tu tens una empresa, els teus empleats, a l’hora de dinar, sortiran a dinar al restaurant del costat; o a final de mes aquestes persones cobren i s’han de comprar roba… Però el que s’ha d'aconseguir és que tots aquests fons es reverteixin bé en tot el teixit empresarial i que la distribució d’aquests diners es faci amb criteris tècnics, no pensant en les pròximes eleccions sinó pensant en les pròximes generacions.
Tenir un Govern en funcions dificulta la gestió de la crisi econòmica?
Et respondré en abstracte. Van millor els països que tenen governs estables, especialment els que tenen una certa sintonia entre govern i oposició. A més, si hi ha sintonia entre els governs i la població i, alhora, entre els governs, Europa i els països del costat; es dona la situació ideal.
Si ara ho comencem a canviar i alguna d’aquestes potes comença a fallar ja no estàs tan bé. Ara bé, l’economia i el nostre país han demostrat una gran resiliència. En un moment on estàs sense Govern, resulta que les exportacions estan augmentant, la inversió estrangera està arribant, s’estan creant empreses... Malgrat tots els malgrats, resulta que hi ha coses que funcionen. Ara si tu tinguessis les condicions que deia abans, aniries molt millor.
Foto: Sergi Alcàzar