A un mes i mig per les renyides eleccions a les Cambres de Comerç, la campanya electoral segueix més viva que mai. Ramon Masià, el candidat presidenciable a Barcelona de la llista Anem per feina, aglutina candidats als epígrafs de múltiples nacionalitats, alguns joves i l'ambició de "refundar" i "empresaritzar" la Cambra. No s'escapa la contundent autocrítica a la gestió actual -auto perquè actualment Masià ja forma part de la institució- i el recel sobre la transparència (o manca d'aquesta) en les eleccions camerals. 

"Aquesta candidatura és un esforç comú. Fins ara les presidències a les Cambres han estat molt presidencialistes, però l'important és l'equip amb noms i cognoms". Així començava ahir l'advocat i economista Ramon Masià l'acte de presentació del seu llibre sobre la candidatura Anem per feina! al Cercle Reial Artístic de Barcelona. "Hem promogut que hi hagi moltes candidatures, cosa que dóna riquesa a la Cambra", explica Masià. "Empresaritzar la Cambra és important perquè aquesta té una qualitat molt important que no té cap altra institució a l'Estat, que és que té 400.000 socis entre autònoms, micro, pimes i grans empreses, i no deixa ningú al marge. A més està representada a tot el món".

Masià no és nou a la Cambra. Coneix la institució a la perfecció ja que porta més de 20 anys dins dels seus òrgans de govern i per aquest motiu es pot permetre l'autocrítica: "La Cambra, potser perquè ha tingut les esquenes cobertes -ha tingut ingressos-, no ha fet esforços per comunicar la seva funció", assegura, sobre el fet que moltes empreses no saben en què els pot ajudar la Cambra i fins i tot, desconeixen que hi hagi eleccions. "Nosaltres, com a Cambres, hem deixat una mica oblidat el nostre soci i el que pretenem ara és explicar que podem donar serveis útils, fins i tot de coach, per les empreses per tal que siguin molt competitives des del principi".

Així és com Masià vol fer-se amb la presidència cameral, un 'coaching' empresarial per ajudar a triomfar les empreses. "Hi ha una inèrcia d'anys passats en què l'important eren els noms i cognoms de la llista i no tant l'ideari del programa; això s'ha de canviar", explica el candidat. I la seva estratègia? El projecte C'mon, liderat per un dels integrants d'Anem per feina, Ramon Cobos, i que integra diversos empresaris internacionals, des d'holandesos fins a xinesos o paquistanís. "No podia ser una candidatura amb els catalans de sempre, sinó que calia donar entrada a totes aquelles comunitats que estan tirant endavant la resta de Barcelona", explica Cobos. "Hem fet un apropament a la comunitat xinesa, representada per Shin Hao i a la pakistanesa, amb Saqib Tahid". I citant a Jordi Pujol, assevera que "són catalans, perquè català és tot aquell que viu a Catalunya". 

Per la seva banda, Masià assegura que "era d'absoluta justícia reconèixer el paper dels empresaris internacionals: tenim 2 candidats xinesos, diversos assessors, etcètera. Volem fer una reforma legislativa dins les Cambres per tal que el C'mon sigui un òrgan consultiu obligatori per assessorar les empreses que vénen de fora", explica el presidenciable. En definitiva, el projecte dels catalans de fora. 

Un "sí" contundent al vot electrònic, però amb certs recels, posa punt i final a l'acte de Masià. "Sóc molt partidari del vot electrònic, però té molta problemàtica perquè és experimental. Ha de ser amb garanties, i aquest no sabem com és. Hi ha detalls que són fonamentals, i la Cambra no està fent el suficient per aclarir com haurem de votar el mes de maig". I una amenaça: "Si no tenim garanties prendrem mesures per garantir que no hi hagi una tupinada, que és el perill imminent que tenim, però desitgem que a través d'una sèrie d'escrits que hem fet a la Generalitat i a la Cambra ens ho aclareixin".

Per últim, Masià s'abandera com l'integrador: "Les cambres tenen la dualitat que són molt locals i alhora internacionals, i es tracta de combinar el tamany amb la internacionalització. Creiem que la Cambra de Barcelona pot ser un bon exemple i un referent a nivell estatal i europeu. Podem competir amb altres cambres europees per acabar formant una xarxa europea de cambres de comerç que cooperin, i no ser només un think tank sinó construir un projecte europeu comú i harmonitzar la legislació a partir de la mediació i l'arbitratge", es proposa. 

I és que la Cambra és, de fet, el grup d'empresaris més gran i amb menys condicions de Catalunya. Fa més de 16 anys que es mou al ritme de la batuta de Miquel Valls i el seu equip, qui el 8 de maig dirà adéu a la cadira perquè ja no s'hi pot tornar a presentar. Un adéu que servirà per renovar la institució, ja que, de manera inèdita en la història cameral, hi ha cinc llistes que es debatran les cadires camerals en aquestes eleccions. Algunes llengües asseguren que un dels candidats, el financer Carles Tusquets i la seva llista és "el continuista", tot i que ell ho nega. D'altra banda, la fusió de Crous i Torres porta potents recolzaments i l'aval de la Pimec. Ramon Masià aposta per la internacionalització, i per últim hi ha les llistes d'independents: la de les dones de 50a50 i la dels empresaris independentistes. Una batalla a cinc bandes i molt en joc. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat