L'economia espanyola va registrar en 2021 un creixement del PIB del 5,1%, el seu major avanç anual des de l'any 2000 i una dècima per sobre de l'estimat inicialment, després d'anotar-se en l'últim quart de l'any un repunt trimestral del 2,2%, quatre dècimes menys que en el trimestre anterior però dues dècimes més de l'avançat a la fi de gener. Malgrat l'increment, les dades corresponents al quart trimestre se situen per sota les del tercer, quan l'economia espanyola va experimentar un creixement interanual del 2,6%. Així ho reflecteixen les dades de Comptabilitat Nacional publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que també ha revisat a l'alça el creixement del PIB interanual del quart trimestre, des del 5,2% fins al 5,5%. Aquesta taxa supera en dos punts la registrada en el tercer trimestre de 2021. Amb el creixement del 5,1% reeixit l'any passat, l'economia espanyola torna a taxes positives anuals després que la irrupció del coronavirus provoqués en 2020 un descens històric del PIB del 10,8%. 

Per sota de la previsió

L'avanç del PIB del 5,1% registrat l'any 2021, tot i que va ser el més pronunciat en 21 anys, s'ha quedat 1,4 punts per sota de la previsió de creixement del govern espanyol per a aquest exercici.  La demanda nacional va aportar 4,7 punts al PIB en 2021, xifra 13,3 punts superior a la de 2020, mentre que la demanda externa va contribuir amb 0,5 punts, 2,7 punts per sobre de l'exercici anterior.  A preus corrents, el PIB de 2021 es va situar en 1.205.063 milions d'euros, un 7,4% més que en 2020. En taxa interanual, el PIB del quart trimestre va créixer un 5,5%, dos punts per sobre del trimestre precedent (3,5%), gràcies a una major aportació de la demanda nacional i de la demanda externa.  En concret, la contribució de la demanda nacional al creixement del PIB interanual va ser de 3,8 punts, 1,4 punts més que en el tercer trimestre, en tant que la demanda externa va contribuir amb 1,8 punts, vuit dècimes més. Estadística ha explicat que l'avanç de dades de finals de gener es va realitzar a partir d'indicadors estadístics que oferien resultats fins a novembre. 

Els resultats publicats aquest divendres incorporen tots els indicadors estadístics que marquen l'evolució econòmica del quart trimestre de 2021, la informació del qual abasta ja, en la immensa majoria dels casos, el conjunt d'aquest. L'ús de l'economia, en termes d'hores treballades, va registrar una variació intertrimestral de −0,1%. Aquesta taxa és de menor magnitud que la dels llocs de treball equivalents a temps complet (del 0,7%) a causa de la reducció que s'observa en les jornades mitjanes a temps complet (−0,8%).  En termes interanuals, les hores treballades van créixer un 2,7%, una taxa sis dècimes inferiors a la del tercer trimestre de 2021, i els llocs equivalents a temps complet ho van fer en 5,8%, cinc dècimes menys que en el tercer trimestre.

Pel que fa a les previsions pel 2022, la guerra a Ucraïna i les seves futures conseqüències econòmiques han fet saltar, una altra vegada, per l'aire totes les previsions de creixement per a aquest 2022. Tots els organismes internacionals han anunciat una rebaixa de les seves projeccions per a enguany i fins i tot el govern espanyol presentarà el mes vinent un quadre macroeconòmic en el qual posarà números a l'impacte de la guerra sobre el PIB espanyol. La vicepresidenta d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, ha reconegut que la guerra a Ucraïna pot “alentir el creixement, però no frenarà la recuperació”. En tot cas, sembla difícil que es compleixin les previsions que va presentar el govern espanyol el mes de setembre i que situaven el creixement del PIB enguany en el 7%.