Els resultats de 31 de desembre de 2015, utilitzats per a la realització de l'Ampliació de Capital del Banc Popular, reflectien la "imatge fidel" de l'entitat d'acord amb la normativa comptable aplicable en aquell moment i no poden ser recalculats de manera retroactiva. Així s'ha expressat la defensa d'Ángel Ron en un escrit presentat davant de l'Audiència Nacional d'acord amb les informacions que han transcendit en les últimes setmanes entorn del cas i els últims moviments del Ministeri Fiscal.

La peça arremet contra la Fiscalia i subratlla la "impossibilitat manifesta de remuntar el resultat de les inspeccions als resultats de desembre de 2015, com sol·licita el Ministeri Fiscal", ja que en aquell moment i, segons es desprèn de l'informe dels pèrits del Banco de España, els comptes "responien als criteris comptables derivats de la normativa en vigor en aquell moment".

Per a la defensa de Ron "crida poderosament l'atenció" que la Fiscalia afirmi que "les reclassificacions de normal a dubtós i les conseqüents provisions haurien tingut impacte en els comptes de resultats a 30 de juny de 2015" i li demani als pèrits del Banco de España que es "recalculi l'import que segons el seu parer s'hauria de reflectir en el compte de resultats a 31 de desembre de 2015, qüestionant la imatge fidel de l'entitat, pretenent donar caràcter regulatori a les 'troballes' dels inspectors i aplicar-los amb caràcter retroactiu".

Després d'exposar que els estats consolidats de Banco Popular eren obligats a complir les Normes Internacionals d'Informació Financera (NIIF), no els criteris introduïts pel Banc d'Espanya, la peça recupera l'informe forense del Banco de España d'abril de 2019 respecte als comptes de 2015, que van servir de base per a l'ampliació de capital de 2016, i on s'indica que "no és clar mantenir que una entitat incompleix la normativa comptable si, en la seva informació consolidada pública, no segueix la normativa del Banc d'Espanya, però segueix un criteri permès per les NIIF".

En aquest sentit, l'escrit també aclareix que els comptes de 2016 reflectien els resultats registrats de forma prospectiva i "no retrospectiva" i que la pretensió per part de la Fiscalia "d'un registre retrospectiu de les provisions de la Inspecció de Crèdit" resulta contrària a la normativa comptable. Així mateix, la defensa considera encara "més forassenyat" fer el mateix respecte a les conclusions de la inspecció del BCE sobre els immobles adjudicats, ja que considera que van ser "desvirtuades" al seu dia, no només pels mateixos pèrits del Banco de España, sinó també pel mateix Banco Santander.

Paralització del pla de negoci

El "biaix retrospectiu" de l'escrit presentat el passat 5 d'abril pels representants del seu successor al capdavant de l'entitat, Emilio Saracho, centra la segona part de la peça. En ella, la defensa de Ron remarca que en aquest sentit que el Consell d'Administració, ja presidit per Saracho, no va executar les mesures previstes en el Pla de Negoci plantejat pels seus predecessors, que haguessin evitat la intervenció i immediata resolució del Banc.

Segons l'escrit, "la decisió del Sr. Saracho d'aparcar, sense fonament, i sense alternativa, el Pla de Negoci sens dubte va perjudicar els nivells de solvència de l'entitat, a més de la liquiditat," una paralització que "va ser causa de la resolució del Banc i venda per un euro d'un patrimoni d'11.000 milions d'euros", subratllen.

En aquesta línia s'ha pronunciat recentment l'Aemec (Associació Espanyola d'Entitats Cotitzades), que ha sol·licitat a l'Audiència Nacional que practiqui les diligències corresponents contra Emilio Saracho per la seva presumpta "gestió maliciosa" al capdavant de l'entitat i possible "delicte d'administració deslleial".

L'associació ha remarcat en el seu escrit presentat a l'Audiència les "incomprensibles actuacions" realitzades per Saracho a la seva arribada a l'entitat entre les quals destaca l'orientació "a la venda o ampliació de capital com a única solució, rebutjant el pla de negoci en marxa i sense aportar-ne cap d'alternatiu" i l'"exagerada filtració de notícies" que es van produir des del consell presidit pel banquer d'inversió.

L'escrit afegeix que el denominat Plan Sunrise va ser "deliberadament postergat, ja que era contrari a l'orientació de "transmetre el banc a curt termini a un tercer a baix preu, encara a costa del valor dels accionistes", esgrimeixen des d'Aemec.

Així ho afirma també l'inspector del Banc Central Europeu, Jesús Fernando Martínez Usano, que afirma que no va veure "cap pla de negoci implementat en l'època del senyor Saracho" i així es van pronunciar els inspectors del BCE i els presidents de mecanismes de resolució bancària com la JUR i el FROB.

En aquesta línia el magistrat José Luis Calama hauria sol·licitat d'urgència al BCE les conclusions del pèrit en relació amb tres punts clau de la inspecció com són la classificació del risc de crèdit de certs acreditats, i el dèficit de cobertura i de provisions.