El món financer que fins ara residia a la City de Londres busca una nova seu per seguir connectat a la Unió Europea (UE) després que el més que temut Brèxit s'ha convertit en realitat. Barcelona és una de les nou ciutats candidates en un rànquing establert pel diari nord-americà The New York Times, en el que no hi apareix Madrid ni cap altra ciutat del sud d'Europa. Malgrat que la transició del Brèxit és encara incerta i difícilment previsible, tots els grans directius consultats pel diari coincideixen en el fet que es desenvoluparà un nou gran hub a Europa. Fins i tot algun s'atreveix a anticipar xifres assegurant que entre un 10% i un 40% dels seus treballadors i les seves famílies, molts d'ells multimilionaris, es desplaçaran a aquesta nova seu.
En aquest sentit, Barcelona ha obtingut una puntuació de 23 punts, molt ben valorada per l'oferta cultural, els restaurants, el sol, la vida nocturna, la proximitat al paisatge i les platges del Mediterrani o un bon aeroport. Tot i això, no ha pogut evitar quedar en la darrera posició del rànquing a causa de la poca facilitat per l'anglès, l'entorn regulador o les infraestructures, entre d'altres. Més concretament, el director de Z/Yen Group a Londres i també autor de l'Índex global de centres financers, Mark Yeandle, ha remarcat que "Barcelona està molt bé per anar-hi de vacances però no per fer negocis". En aquest sentit, remarca que únicament un 22% dels espanyols assoleix un nivell de conversació estàndard en anglès. Queda pendent per veure quina seria la mitjana catalana.
Amsterdam i Frankfurt al capdavant
La resta del rànquing està format per ciutats del centre i nord d'Europa. Les dues més destacades són Amsterdam i Frankfurt, que aglutinen 54 i 55 punts, respectivament. De la primera se'n destaca un gran nivell d'anglès, les millors escoles d'Europa i una gran arquitectura, vida cultural i vida cosmopolita, mentre que la segona té el Banc Central Europeu (BCE), un bon entorn per fer negocis o infraestructures modernes, entre d'altres. La resta del rànquing està format per ordre descendent per: Viena, Dublín, París, Luxemburg, Varsòvia i Milà.
D'altra banda, una gran majoria dels ciutadans europeus es mostra d'acord amb el caràcter plurilingüe de Barcelona i la idea que tots els ciutadans de la UE haurien de saber parlar almenys dues llengües estrangeres a més de la seva llengua materna, segons es posa de manifest en l'informe "Els europeus i les seves llengües". En xifres, un 84% dels europeus pensa que tothom a la UE hauria de parlar dues llengües, una materna i l'altra estrangera, mentre que un 72% opina que s'hauria de parlar més d'una llengua estrangera.
