Els Estats Units han decidit enviar un tercer portaavions cap a l’entorn de l’Iran, un moviment que suposa un nou pas en l’escalada militar a l’Orient Mitjà. Segons ha avançat Fox News i han recollit diversos mitjans estatunidencs, el portaavions USS George H.W. Bush travessarà l’Atlàntic per unir-se al dispositiu naval nord-americà que ja operen el USS Abraham Lincoln i el USS Gerald R. Ford. Aquest últim acaba d’entrar al canal de Suez amb rumb al mar Roig. Per primera vegada també es planteja que aquests vaixells puguin participar en operacions contra els rebels houthis al Iemen si s’impliquen obertament en el conflicte. El que inicialment s’havia presentat com una força “dissuasiva” s’acosta ara a una capacitat militar de gran escala en una zona clau per al comerç energètic mundial.
Tres portaavions en una mateixa regió
Amb el desplegament del USS George H.W. Bush (CVN-77), Washington configura una concentració naval poc habitual: un portaavions al mar Aràbic, un altre al mar Roig i un tercer al Mediterrani oriental, tots a distància d’operacions aèries sobre l’Iran i els principals estrets de la regió. Segons filtracions citades per mitjans nord-americans, el Bush ha accelerat el seu calendari d’entrenament a la Costa Est dels Estats Units per iniciar un trajecte d’uns deu dies cap a aigües pròximes a Israel o al canal de Suez.
Un grup de combat d’aquest tipus implica entre 6.000 i 7.000 militars, una vintena d’escortes i bucs logístics i una ala aèria d’entre 60 i 90 aeronaus, incloent-hi caces, avions d’atac i helicòpters antisubmarins. Cada portaavions pot generar desenes de sortides aèries diàries en qüestió d’hores.
La concentració militar més elevada en dècades
El nou desplegament s’afegeix a un dispositiu que ja era extraordinari. La Marina dels Estats Units ha reunit en les últimes setmanes la concentració més gran de vaixells de guerra i aeronaus a l’Orient Mitjà en dècades. Actualment, hi ha almenys dos grups de portaavions plenament operatius i més d’un centenar de caces addicionals basats en terra. El USS Abraham Lincoln opera des de finals de gener al mar Aràbic, mentre que el Gerald R. Ford, el portaavions més gran del món, ha deixat el Mediterrani i es dirigeix cap al mar Roig després d’una escala a Grècia.
Segons el Pentàgon, el dispositiu inclou més de 16 vaixells de combat —entre destructors, creuers i unitats de suport— i més de 10.000 militars addicionals. Diversos analistes consideren que es tracta d’una configuració pensada no només per dissuadir, sinó també per poder sostenir operacions militars a gran escala.
Missatge a l’Iran i als aliats
L’enviament d’un tercer portaavions també té un clar component polític. Washington vol enviar un missatge a Teheran: està disposat a augmentar la pressió militar si la situació escala, mentre reforça al mateix temps la seguretat dels seus aliats a la regió. Per a Israel i les monarquies del Golf, aquesta presència naval és una garantia addicional. La concentració de forces amplia la cobertura aèria i la capacitat de resposta davant possibles atacs, i també serveix per protegir rutes marítimes clau per al transport mundial d’energia.
El mar Roig i l’amenaça houthi
La ruta del USS Gerald R. Ford cap al mar Roig respon a la voluntat dels Estats Units de protegir dos punts clau del comerç energètic mundial: l’estret d’Ormuz i el Bab el-Màndeb. En aquest context, el Bush podria actuar com a reforç en operacions contra els rebels houthis del Iemen, que en crisis anteriors ja han atacat vaixells comercials i militars amb míssils i drons.