Les grans corporacions locals preveuen deixar d'ingressar un 25% menys aquest 2022 a causa de la nova regulació de l'Impost sobre l'Increment dels Terrenys de Naturalesa Urbana, la coneguda com a plusvàlua municipal. Aquesta previsió realitzada per les corporacions locals apareix a l'Informe de Pressupostos Inicials de les Administracions Públiques 2022 de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que estima que l'exercici de la capacitat normativa en matèria d'impostos d'aquestes administracions "pot compensar la pèrdua d'ingressos derivats de la nova regulació" d'aquest impost.

Les corporacions locals a què es refereix l'AIReF són els 16 ajuntaments amb més de 250.000 habitants de població (Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Múrcia, Palma, Las Palmas de Gran Canària, Bilbao, Alacant, Còrdova, Valladolid, Vigo, Gijón i L'Hospitalet de Llobregat); les diputacions provincials de Barcelona, València i Sevilla; el Consell Insular de Tenerife i el Consell Insular de Mallorca; i les Diputacions Forals d'Araba, Gipuzkoa i Bizkaia.

Apujar altres impostos

L'AIReF considera que l'ampli marge d'autonomia financera de les corporacions locals, amb competències per actuar sobre els principals elements tributaris dels impostos municipals, podria aconseguir que la pèrdua de recaptació que els originarà la nova regulació de l'impost de la plusvàlua es vegi compensada mitjançant l'exercici de la seva capacitat normativa en la matèria. L'AIReF assenyala que el marge d'actuació que tenen les corporacions locals en matèria de tipus impositius és ampli, tant en la plusvàlua com en l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) i l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). Al seu informe, l'AIReF apunta que tant en les seves estimacions per a 2022 com en les fetes per les grans corporacions locals no s'han tingut en compte incerteses com l'impacte de la liquidació del sistema de finançament de 2020 i els possibles passius contingents que es materialitzin l'any.

En espera del Constitucional

En tot cas, no és tota dita sobre la plusvàlua municipal. El Tribunal Constitucional haurà de tornar a pronunciar-se sobre la regulació d'aquest impost després d'haver admès a tràmit el febrer passat els recursos presentats pel PP i Vox contra la reforma de l'impost aprovada en el Consell de Ministres el novembre passat. La modificació de l'impost estableix un sistema objectiu per calcular el guany real obtingut per la venda de béns immobiliaris, després que el model anterior fos suspès pel Constitucional.

En una sentència dictada l'octubre passat, l'Alt Tribunal va declarar la nul·litat de diversos aspectes del càlcul del tribut, ja que aquests determinaven que sempre hi havia una revalorització dels terrenys durant el període d'imposició, amb independència que hagués existit i de la seva quantia real. Amb la seva recent formulació, la norma permet ara al contribuent elegir si paga pel guany real aconseguit amb la venda de terra o per la resultant d'aplicar el nou sistema dissenyat per Hisenda, mentre que quedarà exempt de pagament quan l'operació no reporti guany. Tanmateix, els recurrents consideren que aquesta fórmula és inconstitucional

.