Fa poc més d'una setmana que el Tribunal Constitucional va avançar que anul·lava part de la llei sobre l'impost de plusvàlua municipal en considerar que no es pot obligar al pagament de l'impost si no hi ha hagut un increment real del preu de la propietat que el 2019 va arribar a suposar uns ingressos extraordinaris pels ajuntaments de més de 2.500 milions d'euros. Aquest dimecres el tribunal ha publicat la sentència al complet de la qual es desprèn que els afectats per aquest impost que ja l'han pagat no podran reclamar al seu ajuntament la devolució de l'impost, ni pel que fa a les liquidacions ni tampoc en les autoliquidacions.

Concretament, el tribunal assegura que "no poden considerar-se situacions susceptibles de ser revisades amb fonament aquelles obligacions tributàries reportades per aquest impost que, a la data de dictar-se la sentència, hagin estat decidides definitivament mitjançant sentència amb força de cosa jutjada o mitjançant resolució administrativa ferma. A aquests exclusius efectes, tindran també la consideració de situacions consolidades les liquidacions provisionals o definitives que no hagin estat impugnades a la data de dictar-se aquesta sentència i les autoliquidacions la rectificació de les quals no hagi estat sol·licitada".

A part de les reclamacions, la sentència també considera que el càlcul imposat pels ajuntaments és inconstitucional perquè entén que el sistema de còmput objectiu no es correspon amb la realitat. Concretament, considera que afecta el principi de capacitat econòmica, ja que la quota a pagar acaba sent superior a l'increment patrimonial.

Com en moltes sentències, aquesta també compta amb dos vots particulars, concretament un de recurrent del president del TC, Juan José González Rivas, i un discrepant del magistrat Cándido Conde-Pumpido a qui se li ha afegit la magistrada María Luisa Balaguer. La decisió arriba arran de la qüestió d'inconstitucionalitat presentada per la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, Ceuta i Melilla, amb seu a Màlaga.

L'impost s'allunya del valor real dels immobles

En la sentència, el Constitucional assenyala que aquest mètode usat per calcular l'impost condueix a un resultat que s'allunya notablement dels valors reals dels immobles en el mercat immobiliari i descarta, tal com argumentava l'advocat de l'Estat, que s'hagi produït una desviació entre el motiu d'inconstitucionalitat suscitat per l'acte de plantejament d'aquesta qüestió.

La interlocutòria del TC indica que la quota exigida podria produir un resultat "confiscatori" i que aquesta conseqüència es devia, precisament, a l'aplicació d'un mètode per a valorar la base imposable allunyada de la realitat, i aquest plantejament de partida d'aquest acte és el que desenvolupa la sentència.

Els ajuntaments no podran cobrar l'impost

Tot plegat es pot resumir bàsicament en dues qüestions, la primera és que els ajuntaments ja no podran cobrar aquest impost i que els afectats per aquest impost no podran reclamar la devolució. Alhora, suposa el cop definitiu per tombar aquest impost, que el 2019 el Tribunal Constitucional ja va declarar inconstitucional i que ara s'ha reafirmat. A més, el 2017, el TC també va declarar inconstitucionals dos articles del reial decret (107.1, 107.2 a) i 110.4) perquè se sotmetien a tributació situacions d'inexistència d'increments de valor de l'immoble. Arran d'aquesta sentència, el TC obligava al fet que l'impost no gravés cap dels actes o fets que no fossin exponents d'una riquesa real o potencial. 

Aquí pots llegir la sentència completa: