Vicenç Villatoro publica Tren a Maratea (Proa), el seu retorn a la narrativa després del parèntesi de la trilogia de memòries que va tancar l'any passat, La casa dels avis. Ho fa amb una novel·la molt breu que també connecta amb la geografia de la família materna, al sud d'Itàlia, però que no és biogràfica. El periodista diu que en la trama hi dialoguen la preocupació pel pas del temps, la "incomoditat" entre la memòria oficial i la personal i el seu gust pel món literari italià. El protagonista torna de l'Argentina al poble d'on va marxar en acabar la Segona Guerra Mundial; al tren que el porta a Maratea, coincideix amb una professora universitària amb qui compartirà el tram final del retorn i els records essencials de la seva vida. Vicenç Villatoro ambienta la seva nova novel·la als anys 70 al sud d'Itàlia, un territori que va recórrer per documentar La casa dels avis, i que sempre l'ha enamorat. L'autor torna al mateix escenari, però per crear una història de ficció que res té a veure amb la seva història personal ni familiar. Són la fascinació per aquest entorn i les referències literàries italianes: Pavese, Italo Svevo, Tomasi di Lampedusa... el que el van conduir fins aquí. El viatge en tren com a pretext narratiu, un altre exemple que Villatoro ha volgut crear un llibre "que parla amb la literatura, de literatura literària".
Els racons de la memòria
Villatoro reincideix en la seva obsessió per reflectir la preocupació "per la fugacitat del temps" i la necessitat de fer memòria que les persones van tenint com més grans són. Amb motiu de l'encontre amb la jove professora, el protagonista del llibre té l'ocasió de repassar els seus propis records –els més vius són sempre els de la infantesa, apunta l'autor-. Això desvetlla un altre nucli de la novel·la, el de la dificultat d'encaix entre el relat "oficial" sobre els fets històrics i la memòria personal sobre els mateixos. Hi ha una "incomoditat" entre uns i altres, sosté Villatoro, com un dels eixos d'interès de la novel·la i de fet, del sentit mateix de la construcció de la Història. En aquest sentit, Villatoro ha admès que una altra raó per la qual ha ambientat la novel·la lluny de casa ha estat per evitar la proximitat del lector amb els fets, i que hi hagi la temptació de jutjar l'obra com un "assaig camuflat" encobert sobre la Guerra Civil o qualsevol episodi de la història espanyola i catalana.
Villatoro reincideix en la seva obsessió per reflectir la preocupació "per la fugacitat del temps" i la necessitat de fer memòria
El llibre mira enrere (les memòries aterren en els anys de la Segona Guerra Mundial) però s'ambienta en un any en què Nàpols va estar mig confinada per una epidèmia de còlera. Això la connecta inevitablement amb els nostres dies, tot i que l'autor explica que no ho ha fet per "parlar de la pandèmia" sinó perquè, com aleshores, aquest episodi ens ha fet més conscients de la fragilitat de les coses i més adaptables a imaginar escenaris (confinaments, mascaretes d'ús comú) que crèiem impossibles.
Vicenç Villatoro publica la novel·la breu Tren a Maratea. Foto: Sergi Alcàzar
Ganes de ficció
Villatoro explica que ha tornat a abraçar la ficció amb ganes, després de 13 anys treballant en obres memorialístiques que li van exigir una "minuciositat autoimposada". "Tenia ganes d'anar el més lluny possible del que ha significat la trilogia", manifesta. En canvi, l'ambientació connecta amb el seu darrer llibre, però "no és un spin off de La casa dels avis". Amb el gust per tornar a la ficció, Villatoro hi ha sumat la "fascinació" que, diu, ha tingut sempre per la literatura breu, que ha descrit com a "circular o esfèrica, que busca la 'rodonor'", una concepció de la narració que confessa que trobava a faltar.
L'escriptor treballa des de fa dos anys en un projecte de novel·la llarga al voltant de la construcció del Canal d'Urgell al segle XIX
Després d'introduir-se en la novel·la breu, Villatoro diu que li ha "agafat el cuquet" del gènere, i que ja té altres "coses" escrites que es podrien concretar en un futur. D'altra banda, l'escriptor treballa des de fa dos anys en un projecte de novel·la llarga al voltant de la construcció del Canal d'Urgell al segle XIX.