Nimes (província Narbonesa, regne hispanovisigòtic), 31 d’agost de 673. Fa 1.353 anys. Les hosts del rei hispanovisigot Wamba entraven a la ciutat, darrer reducte de la revolució secessionista dels conventus Tarraconense i Narbonense (actuals territoris de Catalunya i Llenguadoc) contra el poder central toledà. Wamba va sotmetre la ciutat i va capturar Flavius Paulus, líder de la revolució secessionista. Fins aquí, el desenvolupament de la història havia seguit els patrons convencionals de l’època. Però a partir d’aquest moment, el destí de Flavius Paulus seguiria un camí estranyament diferenciat. Què va fer Wamba amb Flavius Paulus? Què li van fer els hispanovisigots al líder secessionista de la Tarraconense?
Quin dibuix tenia la societat de Flavius Paulus?
Amb els pactes inicials d’establiment (les mal anomenades “invasions bàrbares” del segle V), els visigots s’havien reservat la parcel·la militar del poder i s’havien investit la potestat de nomenar els reis d’aquella societat. Per a preservar la seva posició de poder i evitar la seva dissolució com a grup dominant, havien dictat lleis que els aïllaven de la majoria sociològica. Però, amb el decurs del temps, aquelles lleis s’havien relaxat o derogat. I durant el segle VII, trobem a la parcel·la del poder religiós —inicialment reservada a les oligarquies hispanoromanes—, figures d’origen hispanovisigòtic com Isidor de Sevilla, i en la parcel·la militar —inicialment reservada a la minoria visigòtica— figures d’origen hispanoromà com Flavius Paulus.
Qui era i d’on venia Flavius Paulus?
Tenim molt poques notícies de Flavius Paulus abans de la seva participació en la revolució secessionista de la Tarraconense. Però pel poc que tenim, tot apunta que hauria nascut en una família oligàrquica d’origen hispanoromà (el seu nom Flavius i el seu patrònim Paulus, el delaten) emplaçada al sud del conventus Tarraconense, molt probablement a les ciutats de Valentia (actual València), de Saguntum (actual Sagunt) o de Dertusa (actual Tortosa). I, malgrat que no tenim detalls de l’evolució de la seva carrera militar, sabem que l’any 673 —a l’esclat de la revolució secessionista de la Tarraconense— era general de les hosts hispanovisigòtiques i que va ser enviat pel poder central toledà al focus de la rebel·lió amb l’objectiu d’esclafar-la.
Per què s’havien rebel·lat la Tarraconense i la Narbonense?
La revolució secessionista de les províncies del quadrant nord-oriental del regne hispanovisigòtic revela l’existència d’un paisatge marcat per fortes tensions territorials, atiades per les nissagues familiars i clientelars d’aquests territoris en la disputa pel poder central. Pràcticament, des de la formació del regne hispanovisigòtic (segle V), les tensions entre les oligarquies provincials de la Tarraconense i la Narbonense (quadrant nord-oriental), i les de la Lusitània i la Bètica (quadrant sud-occidental), són constants. Amb la participació esporàdica de poders externs (ostrogots, francs, bizantins) prestant suport a un dels bàndols en conflicte. En aquest punt, no oblidem que l’arribada dels àrabs a la península, es va produir en aquest context de guerra civil permanent (711).
Per què Flavius Paulus es va unir a la revolució secessionista?
Les fonts documentals revelen que Flavius Paulus no tan sols es va negar a esclafar el moviment secessionista, sinó que va pactar amb els seus caps visibles —els arquebisbes Cebrià de Tarragona i Argebaud de Narbona— assumir el comandament militar de la revolució. I tot i que les mateixes fonts revelen que tenia una relació estreta amb el nucli del poder hispanovisigòtic (amb el rei Wamba i amb la cort de Toledo), els esdeveniments relaten que va anar un pas més enllà del que havia estat el patró tradicional d’aquell conflicte. Flavius Paulus no ambicionava el tron de Wamba, sinó que proclamaria la independència dels conventus de la Tarraconense i de la Narbonense i es coronaria rei del regne dels visigots de Septentrió.
Què va passar amb la revolució de Flavius Paulus?
Flavius Paulus, de seguida, va ser reconegut per la cort merovíngia d’Austràsia, governada pel rei franc Khilderic II. Però aquest suport no impediria que les hosts de Wamba penetressin pel sud del territori (primavera de l’any 673) i prenguessin Tarragona i Barcelona. Després d’un temps de lluites i combats (estiu de l’any 673), que van ser especialment intensos als Pirineus, les hosts de Wamba van prendre Narbona i Nimes. La caiguda de Nimes, la darrera plaça de la resistència secessionista, implicaria la liquidació de la revolució i la captura dels líders que dirigien la darrera resistència: Flavius Paulus, rei dels visigots de Septentrió; Hilderic, comte —governador— de Nimes; Gumild, bisbe de Magalona i Ranimir, bisbe de Nimes.
Què va passar amb Flavius Paulus?
Amb l’aplicació de les lleis de l’època, Flavius Paulus i els seus col·laboradors havien de ser forcats al costat del camí d’entrada a la ciutat de Nimes. I els seus cadàvers havien de restar exposats a la forca fins que els carronyaires els devoressin. Però la rebel·lió de Flavius Paulus havia representat un desafiament, fins llavors, inèdit en la història de la monarquia hispanovisigòtica. I Wamba decidiria que Flavius Paulus seria conduït a Toledo, tancat en una gàbia i vestit grollerament, i exhibit i humiliat pels carrers de la ciutat. Algunes fonts apunten que s’hauria permès llençar-li excrements. I d’altres que s’hauria permès apedregar-lo fins a la mort. En qualsevol cas, aquesta seria la justícia de Wamba. La justícia de la monarquia hispanovisigòtica toledana.
