Hi ha artistes que segueixen els camins marcats i d’altres que, senzillament, en creen de nous. Tyler, The Creator pertany —amb majúscules— a aquesta segona categoria. Amb només trenta-quatre anys, el músic, productor, dissenyador i showman californià (nom real: Tyler Gregory Okonma, nascut a Los Angeles el 1991) s’ha convertit en un dels noms més influents de la música contemporània. No només dins del hip-hop, sinó en tot l’univers de la cultura pop actual. El seu talent desbordant, la seva autenticitat brutal i la seva capacitat per reinventar-se fan que avui molts el considerin el millor raper del moment.
De nen inadaptat a revolucionari del hip-hop
Tyler va créixer a Ladera Heights, un suburbi de Los Angeles, fill d’una mare afroamericana i un pare nigerià absent. Des de petit mostrava una obsessió per la música i el disseny: a set anys ja redibuixava caràtules d’àlbums imaginaris i componia melodies al teclat. Sense suport institucional ni acadèmic, va obrir-se pas a la força. Amb només setze anys va fundar Odd Future (OFWGKTA), un col·lectiu d’artistes (de què també militaven noms tan rellevants de l'escena musical actual com Frank Ocean o Earl Sweatshirt) que va sacsejar el panorama amb el seu rap ferotge, humor corrosiu i estètica punk.
El seu estil, barreja de rap visceral, sarcasme i introspecció, trencava amb el discurs dominant del hip-hop nord-americà: era violent i tendre alhora, grotesc i poètic, sempre imprevisible
El seu debut en solitari, Bastard (2009), va ser una declaració de guerra: un àlbum casolà, fosc i provocador que el va convertir en un símbol generacional. Però va ser amb Goblin (2011) i el videoclip viral Yonkers que Tyler va passar de fenomen underground a estrella global. El seu estil, barreja de rap visceral, sarcasme i introspecció, trencava amb el discurs dominant del hip-hop nord-americà: era violent i tendre alhora, grotesc i poètic, sempre imprevisible.
La metamorfosi d’un artista total
Amb els anys, Tyler ha anat deixant enrere la ràbia adolescent per convertir-se en un creador polifacètic i sofisticat. Àlbums com Wolf (2013) o Cherry Bomb (2015) van començar a expandir el seu univers cap a nous territoris sonors —el jazz, el soul, el pop psicodèlic—, però va ser amb Flower Boy (2017) i el single See You Again quan el món el va començar a veure com un autor madur, capaç de combinar vulnerabilitat i experimentació. A Flower Boy, Tyler parla d’amor, solitud i identitat, i ho fa amb una producció detallista i una sensibilitat inusual al gènere. El disc li va valer la seva primera nominació als Grammy i el reconeixement de la crítica més exigent. Dos anys més tard, amb IGOR (2019), Tyler va fer un pas més enllà: va signar un àlbum conceptual, de textures electròniques i narrativa emocional, que li va valdre el Grammy al millor àlbum de rap.
El seu magnetisme rau en una cosa més profunda que l’estètica: Tyler ha redefinit què pot ser un raper. Ha trencat tabús sobre la masculinitat, la sexualitat i la vulnerabilitat dins del hip-hop
La seva evolució no s’ha aturat. Call Me If You Get Lost (2021) i les seves dues últimes entregues, Chromakopia (2024) i Don't Tap the Glass (2025), mostren un artista en el cim de la seva creativitat, barrejant l’ego trip clàssic del rap amb un gust refinadíssim pel luxe, la moda i la narrativa introspectiva. Tyler no només rapeja —crea mons: des de la seva marca de roba, Golf Wang, fins al seu festival, Camp Flog Gnaw, tot respira el seu estil únic, colorista i irònic. El seu magnetisme rau en una cosa més profunda que l’estètica: Tyler ha redefinit què pot ser un raper. Ha trencat tabús sobre la masculinitat, la sexualitat i la vulnerabilitat dins del hip-hop. On altres projectaven duresa, ell ha optat per la veritat emocional. On altres seguien fórmules, ell les ha dinamitat.
Dir que Tyler, The Creator és el millor raper del moment no és només una qüestió de vendes o premis —que també els té—, sinó de transcendència. És un artista que ha aconseguit que el hip-hop soni diferent, més lliure, més imprevisible i més humà. Ha obert portes per a tota una nova generació de músics que entenen el rap com un espai d’expressió total, on l’humor, el dolor i la bellesa poden conviure. En una indústria sovint atrapada per la inèrcia, Tyler continua fent allò que l’ha definit des del principi: no demanar permís per ser ell mateix. I potser és precisament això —la seva autenticitat radical— el que el converteix en el millor raper del nostre temps.