“Tenim a Thor en plena crisi de la mitjana edat, tractant de descobrir el seu lloc al món. Està perdut i vol saber quin és el seu propòsit a la vida. Haurà de ser un heroi per sempre o té alguna cosa més per davant?”, planteja Taika Waititi (Raukokore, Nova Zelanda, 1975) a les entrevistes promocionals abans de l’estrena de la divertidíssima Thor: Love and Thunder, quarta incursió en solitari (solitari?) del Deu del Tro a la pantalla gran. “Hem fet una comèdia romàntica boja i salvatge ambientada a l’espai", afegeix Chris Hemsworth, una de les estrelles de l’MCU (Marvel Cinematic Universe), que interpreta el personatge per novena vegada.
Des de la seva primera aparició al nou film, no hi ha espai pel dubte: la renovació integral del superheroi, plantejada per Waititi a Thor Ragnarok (2017) i arrodonida, també per l’enorme panxa del personatge, a Vengadores: Endgame (2019), i amb la complicitat de l’enorme talent de Chris Hemsworth per la comèdia, continua en aquesta nova aventura. Una veu en off (la de Korg, el guerrer kronà que acompanya el nostre home a les seves peripècies galàctiques, a qui, a la versió original, dobla el propi Taika Waititi) ens fa una còmica repassada a la història del personatge des de la seva infantesa mentre sona Only Time, d’Enya.
Hi ha unes quantes set pieces catxondes durant les dues hores de durada de Thor: Love and Thunder: en una batalla colze a colze amb els Guardians de la Galàxia; al nou Aasgard convertit en un turístic poblet de pescadors on es representa aquella funció teatral on Sam Neill fa d’Odin i Matt Damon es vesteix de Loki (amb nova incorporació, no la desvetllarem aquí) als cameos MCU; a les trobades de Thor i la seva ex; a la relació entre el martell Mjölnir i la destral Destructora de Tempestes, o a la fabulosa visita al Temple Daurat on es reuneixen tots els Déus de l’Univers, entre ells un Zeus que ens recorda lleugerament a aquell gladiador romà anomenat Maximus Decimus Meridius. I en un deliciós passatge de pura comèdia romàntica on escoltarem Our Last Summer d’ABBA (“volíem bandes vikingues a la banda sonora”, fa broma el director del film). Parlem d’Enya i d’ABBA, però l’ús narratiu, èpic i, sobre tot, còmic de cançons dels anys 80 i 90 (i també de certa iconografia) es converteix en un festival durant la projecció: fonamentalment, les picadetes d’ull de Taika Waititi a Gun’s’Roses (fins i tot hi ha un personatge que es fa dir Axl) inclouen quatre temes, com Welcome to the Jungle o Sweet Child O’Mine, enmig de moments que aixequen el públic dels seients.
Taika Waititi: “Tenim a Thor en plena crisi de la mitjana edat, tractant de descobrir el seu lloc al món. Haurà de ser un heroi per sempre o té alguna cosa més per davant?”
Amb Christian Bale com a dolent de la pel·li, i amb el retorn a la franquícia d’una comodíssima Natalie Portman com a Jane Foster (ni Jane Fonda, ni Jodie Foster), aquesta nova aventura continua amb l’esperit lúdic de Ragnarok. Ho explicava Chris Hemsworth a una entrevista a Screen Rant: “Em sentia una mica encallat i avorrit del personatge fins que Taika va desmantellar i destruir tot el que coneixíem, i va començar de nou. Les dues pel·lícules amb ell són refrescants. Mentre segueixi treballant amb directors com ell, que aportin alguna cosa diferent, estic disposat al que sigui”, explicava, enmig dels rumors que apuntaven a que aquesta podria ser la seva darrera aparició com a Deu del Tro. I és que, com mig Hollywood, Hemsworth ha caigut de quatre grapes sota l’influx del cineasta neozelandès. Us donem algunes claus per entendre per què Waititi és un dels cognoms de moda a Hollywood.
La família? Bé, gràcies
“Totes les meves pel·lícules són sobre la família”, afirma Taika Waititi. Una veritat amagada entre relats plens de vampirs, nazis, superherois o pirates. Però anem a pams: el cineasta va començar la seva exitosa trajectòria artística quan estudiava a la Universitat de Victoria: allà es va ajuntar amb quatre companys per construir un grup de comèdia. Es feien anomenar So You’re a Man, i entre els seus membres hi havia uns tals Jemaine Clement i Bret McKenzie, després coneguts pel seu duo Flight of the Conchords. Waititi i Clement també tenien el seu propi duet, The Humorbeasts, i l’any 2014 van escriure i codirigir l’extraordinària pel·li El que fem a les ombres, una delirant bogeria plantejada com un documental que seguia el dia a dia d’un grupet de vampirs que es preparen per gaudir d’un carnaval profà que es celebra a Nova Zelanda. Vampirs que reciclen roba de les seves víctimes, però que no saben com els queda perquè no es poden veure al mirall. Vampirs que surten de festa, que s’enfronten a homes-llop i que es fan amics d’un humà, informàtic i no gaire xerrador, anomenat Stu. I vampirs que, és clar, formen una família. Convertida en sèrie per HBO Max, El que fem a les ombres va obrir les portes a un Waititi que ja havia dirigit dues pel·lícules anteriors, també, és clar, donant la volta a la idea convencional de la família: Eagle vs. Shark (2007) i Boy (2010).
Hitler i l’Oscar
Després de dirigir l’estupenda A la caza de los ñumanos (2016), el nostre home va fitxar per Marvel, sempre atenta a pescar talent en el cinema independent per donar un segell diferencial als seus blockbusters. Thor Ragnarok (2017) va donar-li un tomb (o dos) a les pel·lis del MCU. En aquest sentit, Waititi és tan rellevant com James Gunn, el director de les pel·lis dels Guardians de la Galàxia, un altre trapella capaç de donar una marcada personalitat als seus productes dins d’una maquinària gegantina. Ragnarok va ser el primer de dos punts d’inflexió consecutius i evidents de la carrera de Taika Waititi. El segon, les sis nominacions als Oscar de Jojo Rabbit (2019), que Waititi dirigia, escrivia (es va endur l’estatueta a Millor Guió Adaptat), produïa i coprotagonitzava. Ell era Adolf Hitler, l’amic imaginari del nen protagonista, en una faula tan divertida com tràgica, en la que un petit membre de les Joventuts Hitlerianes descobreix que la seva mare amaga una nena jueva a les golfes. "Un Führer adorable, peculiar i capriciós", en paraules del propi Waititi, que va internacionalitzar, encara més, el seu nom. No era la primera vegada que el cineasta neozelandès treia el cap a la cerimònia: l’any 2003 va ser candidat amb el curtmetratge Two Cars, One Night, i el vam veure fent-se l’adormit mentre es llegien les nominacions. Amb l’èxit de Jojo Rabbit, el nostre home ja era una realitat i encapçalava l’interès i les preferències dels grans estudis de Hollywood.
De Marvel a Star Wars
L’escalada a la celebritat de Taika Waititi inclou projectes de tot tipus. Al món de les sèries, és cocreador de Reservation Dogs (que trobareu a Disney+) i de Wellington Paranormal (HBO Max), i ha dirigit episodis de The Mandalorian (Disney+) i de Nuestra bandera significa muerte (HBO Max), on també interpreta el pirata Barbanegra. Com a actor, ha donat la cara a pel·lis com Free Guy (2021), The Suicide Squad (2021) o a la recent estrenada La vida electrizante de Louis Wain (2021), i ha posat veu a Lightyear (2022). Acaba de dirigir una nova pel·li, Next Goal Wins, amb Michael Fassbender i Elisabeth Moss. I entre els seus múltiples projectes brillen una adaptació d’Els herois del temps (aquella delirant pel·li de culte de Terry Gilliam) per AppleTV+ i un nou llargmetratge d’Star Wars del que Waititi no fa més que donar alguna petita pista: “Li estic donant voltes a algunes idees, però m’agradaria fer alguna cosa nova, expandir l’univers que ja coneixem, no veure plans del Falcó Mil·lenari o a l’àvia de Chewbacca”, ha comentat en algunes entrevistes recents.
Protagonista de la premsa rosa
Pare de dues nenes d’un primer matrimoni amb Chelsea Winstanley, Taika Waititi és també carn de la premsa rosa. Des de fa un temps manté una relació sentimental amb la cantant i compositora britànica Rita Ora, i recentment es feia públic el seu compromís que, expliquen, portaria al seu casament aquest estiu. Però, en un moment digne de qualsevol de les seves pel·lícules o guions, Waititi es va veure enmig d’una controvèrsia quan, ara fa un any, les xarxes socials es van omplir d’unes fotografies on la parella apareixia petonejant-se amb l’actriu Tessa Thompson (la Rei, sí, en masculí, Valkyria dels dos darrers films de Thor, un personatge obertament LGTBIQ+ que dinamita els rols de gènere a Marvel). A partir d’aquestes viralitzades imatges, el Daily Telegraph va publicar un presumpte descontent de Marvel Studios perquè aparentment aquesta no era la imatge que buscaven donar al públic. I noves informacions sostenien que l'empresa estava preocupada perquè la relació entre Thompson i Waititi era cada cop pitjor. El nostre home no ha fet manifestacions al respecte, només va explicar a una entrevista que “les polèmiques a Internet desapareixen de seguida”, i que no estaven fent res dolent: “És tan important? No, en realitat no”, deixant amb la mel als llavis a centenars de milers de morbosos que desitjaven que aquest trio fos real i no una de les burles habituals de Waititi als paparazzi que, de tant en tant, el tenen com a objectiu.