'Them', la nova sèrie d’Amazon, demostra que poques coses son tan eloqüents com la por a l’hora de retratar una societat.

El terror com a retrat de la societat

Com ha fet sempre al llarg de la seva història, el terror és un dels gèneres que més i millor parla dels conflictes del nostre present: al capdavall, poques coses son tan eloqüents com la por a l’hora de retratar una societat i les  seves derivés morals. Són, aquestes faules, miralls dels nostres dimonis interiors, i també una esplèndida manera de practicar-los un exorcisme gràcies a la seva frontalitat a l’hora de plantejar els debats.

'Them', sèrie antològica d’Amazon que justament vol dedicar cada temporada a explorar els terrors de l’Amèrica moderna, centra la seva primera entrega de deu episodis a parlar del racisme estructural als Estats Units i com aquest genera uns monstres, a vegades literals i en alguns casos simbòlics, que podreixen els fonaments del país. Els protagonistes de 'Them' són una família afroamericana que, als anys 50, se’n van a viure a un barri residencial de Los Angeles per escapar d’un trauma del seu passat. Però els seus anhels de començar una nova vida es veuen ràpidament laminats per uns veïns blancs i benestants que recelen del color de la seva pell i que acaben essent el detonant d’un fenomen sobrenatural cada vegada més destructiu.

No inventa res però és bona

El primer que convé dir de 'Them' és que probablement no existiria sense la inspiració de les obres de Jordan Peele, amb 'Get Out' i 'Us' al capdavant. Com en aquelles pel·lícules, aquí s’aprofita una premissa fantàstica plena de lectures polítiques per elaborar una  paràbola del racisme que flirteja amb el llegat de 'La dimensió desconeguda' i el terror espectral de regust clàssic. A estones és tan exagerada l’evocació de l’estil de Peele que no saps on acaba l’homenatge i on comença el plagi. Però assumit que no inventa res, 'Them' és una bona sèrie que té entre les seves principals virtuts una fita que no sempre és fàcil d’assolir: fa por.

Té, en aquest sentit, segments realment inquietants, i les seves atmosferes resulten tan tenses com opressives. Serveixi com a exemple el seu cinquè episodi, que compta amb un moment inesperat i molt, molt esgarrifós que deixa estabornit com poques vegades ha passat amb una sèrie del gènere. Però a més de la seva capacitat per a impactar, 'Them' sap ser una bona auca sobrenatural sobre un fantasma que no deixa de planar sobre Amèrica i que té el poder d’adoptar formes insospitades. Va al moll de l’os en moltes coses i aconsegueix pel camí una notable exploració de l’horror domèstic com a metàfora de les ferides que mai no aconseguim tancar. En això hi juguen a favor un gran ús del punt de vista (la por sovint és una qüestió de percepció, i els seus responsables saben jugar-hi amb habilitat), i un repartiment molt eficaç en que destaquen, sobretot, Deborah Ayorinde i Melody Hurd.