Fos quina fos la pel·lícula seleccionada, el cinema català celebraria aquest matí un nou èxit. Finalment, ha estat Sîrat, el darrer llargmetratge d'Oliver Laxe, el títol seleccionat per l'Acadèmia del Cinema per representar-la en la pròxima edició dels Premis Oscars en la categoria de Millor Pel·lícula Internacional. Les altres dues candidates, que havien estat preseleccionades anteriorment, eren Romería, dirigida per Carla Simón, i Sorda, dirigida per Eva Libertad. Així ho ha anunciat aquest matí el cineasta Pablo Berger, membre de l’Acadèmia espanyola, així com de la de Hollywood. La seva pel·lícula Blancanieves, una deliciosa i poètica obra rodada en elegant blanc i negre, va representar Espanya als Oscar del 2013. També va ser nominat el 2024 a l’Oscar a la Millor Pel·lícula d'Animació per la producció catalana, una altra joia cinematogràfica, Robot Dreams.
Pirates antisistema als Oscars
Avalada pel Gran Premi del Jurat de l'última edició del Festival de Canes, no ha estat cap sorpresa que Sîrat hagi estat una altra de les pel·lícules preseleccionades als Oscars 2026. Cinta dirigida pel director gallec Oliver Laxe i producció catalana, Sîrat, explicava l'autor, "és una pel·lícula sobre l’amistat i la família, que acaba suposant aquesta comunitat plena de cicatrius". Una particularíssima road movie en trànsit entre el cel i l’infern, que ressegueix la peripècia d’un home (Sergi López) i el seu fill a la recerca de la filla desapareguda mesos enrere: les pistes els porten fins a una rave enmig del desert de Mauritània. El trajecte els durà a compartir camí amb un grup d’assistents d’aquesta festa del techno, tots ells inadaptats, marginals, una mena de pirates contemporanis antisistema, que no sabem ben bé si són hippies o punks, o totes dues coses, o cap d’elles.
"Sirât és un artefacte molt potent", ens advertia en una entrevista el seu protagonista. "Una pel·lícula molt arriscada i molt contundent. Una marcianada, en molts sentits, que deixa l’espectador de cap per avall. És el relat de la col·lisió de dos mons totalment oposats: el d’un senyor convencional, del qual no sabem pràcticament res, però que ja es veu que és un paio d’estar per casa, en contraposició al món aquest tan bèstia dels ravers, una gent que està preparada per sobreviure on sigui. Una subcultura marcada per una música molt potent. Per això la pel·lícula té aquesta banda sonora de música electrònica que et fa aixecar de la butaca del cinema. És una pel·lícula especial. Va ser un goig poder gaudir de la projecció en aquella sala tan gran i bonica de Canes".