Amb l’arribada de la primavera, al Regne Unit es va estrenar una sèrie que, malgrat que el seu destí era passar desapercebuda (pressupost reduït, actors més aviat desconeguts per al gran públic), es va guanyar l’estima dels britànics. Estem parlant de The Other Sister Bennet, que aquesta setmana ha aterrat a la plataforma Movistar Plus com a La otra hermana Bennet. El títol no enganya a ningú. Els deu capítols d’aquesta sèrie giren al voltant de la mitjana de les Bennet, la família d’Orgull i Prejudici. Cadascú té la seva adaptació preferida del llibre més famós de Jane Austen, però en totes les seves versions, Mary, la tercera de cinc, passa totalment desapercebuda o directament fa patir pels seus nefastos dots musicals. En aquesta ficció, basada en el llibre homònim de Janice Hadlow, tornem a Pemberley però el focus no està posat ni en la Lizzy ni en el senyor Darcy, com de costum, sinó que ens aprenem a estimar a l’aneguet lleig de la família i a qui tothom veia soltera per sempre, ella la primera. És el torn de la Mary Bennet, interpretada per Ella Bruccoleri, que durant dos segles havia estat en un segon pla malgrat que, segurament, és amb qui resulta més fàcil identificar-se de tota la tropa.
Als fans d’Orgull i Prejudici els primers capítols els sonaran molt. La seva trama és la mateixa que coneixem fins ara, però des dels ulls de la Mary, a qui se’ns presenta com una noia sense massa atractiu i atrapada entre dos parells de germanes, a qui veu marxar després que la seva mare les hagi aconseguit ben casar. És, com ja ens l’havia presentada Jane Austen, una noia maldestra, sense cap talent especial per la música o per l’art, i, sobretot a ulls de la seva mare, lletja i impossible de treure’s de sobre, casant-la amb un bon partit. Encara més quan li posen ulleres perquè hi pugui veure bé: el que hauria de ser una bona notícia, acaba sent un daltabaix per a la senyora Bennet, que, com sempre, aconsegueix treure de polleguera tots els espectadors i amb qui es fa molt difícil empatitzar.
La nova família Bennet / Foto: Fotogramas
Amb aquest entorn tòxic per la Mary, que l’enfonsa i l’aliena del món, la vida de la jove canvia quan els seus tiets li proposen traslladar-se a viure a Londres, a la gran ciutat, amb ells per convertir-se en la institutriu dels seus nens, tres criatures i una llar que tornen l’alegria a la noia. Amb la irrupció d’aquesta família, especialment amb la figura de la seva tia política (si us sona l’actriu, Indira Varma, i no sabeu de què, penseu en la família Martell de Joc de Trons) la Mary descobreix que és sentir-se estimada i valorada per una figura materna. I, a poc a poc, va guanyant la confiança que havia anat perdent durant tota la seva vida, sentint-se més segura d’ella mateixa, gaudint d’una de les seves grans passions: la lectura.
Una història d'amor (propi)
En aquesta minisèrie, deu capítols de menys de 30 minuts, ideal per aquells que comencen les vacances amb l’arribada de l’estiu o per fer una marató el dia de Sant Joan, no hi podien faltar les històries d’amor. Hi surten, evidentment, la Lizzie Bennet i el seu estimat Darcy, a qui podem veure com un matrimoni, però la Mary, amb les ulleres posades, un cop ha fugit de la “presó” familiar, malgrat que encara intenta complaure la mare de la família, també s’enamora. El que podria semblar un triangle amorós no ho acaba de ser mai, perquè la noia, en realitat, només té ulls per un dels dos cavallers ben plantats que la volen festejar. En aquesta ocasió, 250 anys després del naixement de Jane Austen, canviem les mans del senyor Darcy que volen fregar les de la Lizzie per uns avantbraços al descobert que tornen boja la nostra protagonista. La Mary ha d’aprendre’s a tractar-se millor a ella mateixa, a estimar-se, perquè els altres també ho puguin fer. Més enllà d’una història d’amor romàntic, aquesta també és una sèrie sobre l’amor propi.
La sèrie, que ha triomfat al Regne Unit, on senten predilecció per aquesta mena de ficcions ambientades en l’època de la Regència, i ha estat àmpliament aplaudida tant per la crítica com per al públic, pot servir de trampolí per un bon grapat d’actors joves, començant per Ella Bruccoleri, que tot i que havia aparegut en diferents ficcions de la televisió britànica, aquest és el seu primer rol com a protagonista. També destaca Dónal Finn (que ja és un més de la fantàstica generació d’actors irlandesos nascut als anys noranta) que fa un paper fantàstic com l'"ell" d’aquesta sèrie. Ja havia aparegut com un encisador James Moriarty a El jove Sherlock, la sèrie imprescindible per als amants del detectiu anglès.