"Una cervesa, sisplau", demano al cambrer. "Una Estrella?", em respon desconcertant-me. Hi ha alternativa? Un any més, ja no sé des de quan fa, però ja és una tradició, l'Antiga Fàbrica Estrella Damm ha acollit una nova edició del Sant Jordi Musical.
Una diada amb banda sonora pròpia. Un dia del llibre i la rosa diferent. Ja tota una tradició. Alguna cosa així com viure en un sol dia una estranya mescla (o no tant) del festival Vida, un passeig per la superilla de llibres del passeig de Gràcia i ser protagonistes d'un d'aquells anuncis mediterràniament ideats per l'imaginari genial del publicista Oriol Villar.
Triquell ho incendia tot
Una noia llegeix un llibre al costat de la taula de mescles que ha de modular el so del concert dels Catarres. Una rosa roman abandonada al costat d'una columna. Per megafonia sona la sessió #53 de Bzrp amb Shakira. En el dia dels enamorats a casa nostra, la gent coreja a viva veu una de les cançons més agres mai escrites sobre la ruptura i el desamor. Desenes de persones es passegen pels diferents escenaris situats en diferents enclavaments del recinte del carrer Rosselló amb samarretes del Barça (avui hi ha partit important). Un exèrcit de pares i mares circulen per l'Antiga Fàbrica empenyent el cotxet de moda: el Yoyo Babyzen. I una cua infinita espera que el Triquell, l'enfant terrible d'Eufòria, els estampi una firma a un tros de paper, la samarreta o el braç. Firma que es completa amb la foto selfie de rigor. El company d'iCat FM Franc Lluis Giró demana al Ramon Montardit, responsable de premsa de la discogràfica del Triquell, si pot endur-se 15 minuts el cantant. "Si vols que la gent cali foc a això, endavant". En Franc Lluis acaba connectant en directe des de la taula en què en Triquell està firmant. Per la Damm està previst que passin alguns dels noms més rellevants de l'escena musical catalana del moment, però avui ell és l'estrella (mai millor dit) inqüestionable.
El dia més bonic de l'any
La música ha començat a les 12 amb Triquell marcant les primeres notes del Sant Jordi Musical. Acabarà ben entrada la tarda amb Gertrudis i Sergi Carbonell, el teclista de Txarango ara en solitari, entremig, noms com 31 Fam o Koers. Em dona temps a poc. Avui hi ha feina. No marxaria. Em quedaria tot el dia, fent canyes, Estrella, esclar, i gaudint dels concerts. Veig Els Catarres. Efectius com sempre. M'enamoro del pop metafísic amb préstecs de la cançó francesa de La Marta Rius. No la coneixia. Només per descobrir-la ja ha pagat la pena venir. Em captiva amb les cançons de Set, el seu últim disc. Un àlbum que, explica, ha escrit mentre superava un càncer de pit. Marxo. Mentre surto em creuo amb una parella que es diu que s'estimen. Riuen. Són feliços. De fons sonen The Sick Boys. Per això Sant Jordi és el dia més bonic de l'any.