Robe torna demà a la carretera amb una gira que, segons les seves pròpies paraules, "serà la millor". Cosa difícil per a algú que ha estat al capdavant dels llegendaris Extremoduro, però no impossible perquè al seu últim disc dona clares mostres del bon moment creatiu del pare del rock transgressiu.
Robe inici la seva trajectòria combinant bandes seminals com a Dosis Letal amb el seu treball en una botiga de llaminadures, on passava les moltes hores mortes que tenia escoltant discos d'AC/DC o Leño. Fins que va començar a escriure les seves pròpies cançons. Tot va canviar el 1987, any en què, afiliat a les formes d'allò que es va denominar rock urbà, va formar Extremoduro. Deu anys més tard publicarien Agila, sisè disc de la formació; treball que els consolidaria com una de les formacions més rellevants de la història del rock estatal.
En solitari des de 2015, curs en el qual va publicar Lo que aletea en nuestras cabezas (2015), el passat 2023 va aparèixer Se nos lleva el aire (2023), referència que ara presenta en una gira que comença demà a València i que recalarà en el Parc del Fòrum de Barcelona el pròxim 5 d'octubre.
"Hi ha massa música d'un sol ús", lamenta aquest extremeny nascut a Plasencia que la setmana que ve complirà 62 anys, que no vol alimentar cap tipus d'escombraries, ni la que amenaça al planeta, ni la que embruta l'intel·lecte. Per això, a la gira Ni santos ni inocentes, només s'emporta a la maleta les cançons que li emocionen, aquest és el seu filtre per saber si el que està fent val la pena.
Molestant... una mica
Les lletres de les cançons del seu últim disc, Se nos lleva el aire, publicat el desembre passat, tenen moltes lectures i l'autor no vol trencar la màgia parlant de les seves intencions perquè, "per a un poeta, explicar els seus propis poemes és com prostituir-se". "Ja t'hauràs adonat que no m'importa prostituir-me, perquè t'ho estic explicant tot", fa broma, i reconeix que tot el que el preocupa o el motiva es filtra en les seves cançons i en aquests moments els problemes mediambientals són els que més li treuen el son.
Per a un poeta, explicar els seus propis poemes és com prostituir-se
"Ahir vaig llegir que estem batent rècords de calor a nivell mundial i, bé, és difícil no preocupar-se". "Jo no puc fer cançons parlant de temes que em proposin, però al final les coses que et preocupen et surten en les cançons", afegeix, amb referència a la frase "per aquí passava un riu", del tema El hombre pájaro.
Un altre tema que li ocupa espai al cap, a desgrat seu, són els problemes que li donen les "multinacionals que no respecten els drets dels consumidors". Es refereix a les grans empreses de la indústria de la música, una de la quals va reclamar a Robe gairebé quatre milions i mig d'euros per la suspensió de l'anunciada gira de comiat d'Extremoduro.
Volen que els músics siguem submisos i no ens queixem quan aquestes multinacionals no respecten els drets dels consumidors
"Al final hi va haver un judici, la Justícia em va donar la raó, però ells ara continuaran recorrent augura, i no perquè creguin que guanyaran, sinó només per fer-me a mi la vida una mica més difícil, perquè el que volen és donar exemple amb mi perquè els músics siguem submisos i no ens queixem quan aquestes multinacionals no respecten els drets dels consumidors, que després s'enfaden amb nosaltres, no amb a ells".
De vegades cal molestar una mica
Aquest tema enerva el músic, com també les crítiques que de vegades rep per utilitzar paraules malsonants o frases políticament incorrectes en les seves lletres. "Les lletres tenen moltes maneres d'interpretar-se, i de vegades cal molestar una mica".